Estació vella. Llíria. El Camp de Túria.
El dia 12 de juny com havia d'estar tot el dia a Llíria em vaig esplaiar i vaig visitar l'estació antiga, actualment la via es troba convertida en via verda.
Els colors de la terra és un viatge pel nostre patrimoni. Tot allò que vaig descobrint ho vaig recollint i classificant.Tot el que vaig aprenent de la gent dels pobles que m'acompanya i tot el que la vida em va donant. Està basat en la seua major part en l'itinerari d'El Camí. L'objectiu és conèixer el meu país i transmetre la meua gran estima cap a la meua terra i totes les perles precioses que conté
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estació. Mostrar tots els missatges
dimecres, 26 d’agost del 2015
dimecres, 1 de juliol del 2015
Estació del Pont de Fusta.València.L'Horta
Estació del Pont de Fusta.València.L'Horta.
Una mica després de creuar el pont dels Serrans vàrem arribar a un edifici que reclamava la nostra atenció, segons em van explicar els companys coneixedors de la zona era l'antiga estació de tren del Pont de Fusta, anomenada així per trobar-se davant de l'antic Pont de Fusta.( Caminada del Camí de l'etapa de València al Grau). Ubicació sobre el mapa(punt 4)
Una mica després de creuar el pont dels Serrans vàrem arribar a un edifici que reclamava la nostra atenció, segons em van explicar els companys coneixedors de la zona era l'antiga estació de tren del Pont de Fusta, anomenada així per trobar-se davant de l'antic Pont de Fusta.( Caminada del Camí de l'etapa de València al Grau). Ubicació sobre el mapa(punt 4)
| Camínada 10-5-15 València al Grau |
divendres, 26 de setembre del 2014
L'estació del Nord.València.L'Horta
L'estació del nord. València. L'Horta.
Diferents sensacions m'omplin el cap quan pense en l'estació del nord. Moments d'espera per tornar a casa, i tornar a veure les persones estimades. Relaxar-me mirant el panell a l'espera de saber quina via és la meua.
En altres vegades corregugudes i presses per agafar el tren i no haver d'esperar.
Quan arribava a València des de Castelló, sempre pensant amb el que n'esperava a València, moltes vegades la il·lusió de participar a les manis i veure a la gent que fa temps que no veig. Quan vàrem fer les caminades del Camí aquest maig, amb la il·lusió de trobar-me a la gent i també de conèixer eixa ciutat tant
impressionant com és València, intentant no perdre'm cap detall.
Pel que fa a l'edifici de l'estació sempre havia sentit que entràvem dintre d'aquella boca de ferralla, primer molt vasta i després la sobrietat del modernisme es fa notar. La ceràmica prompte ompli els ull i quan eixim a l'aire lliure es despleguen les formes i colors i el modernisme de l'estació.
Diferents sensacions m'omplin el cap quan pense en l'estació del nord. Moments d'espera per tornar a casa, i tornar a veure les persones estimades. Relaxar-me mirant el panell a l'espera de saber quina via és la meua.
En altres vegades corregugudes i presses per agafar el tren i no haver d'esperar.
Quan arribava a València des de Castelló, sempre pensant amb el que n'esperava a València, moltes vegades la il·lusió de participar a les manis i veure a la gent que fa temps que no veig. Quan vàrem fer les caminades del Camí aquest maig, amb la il·lusió de trobar-me a la gent i també de conèixer eixa ciutat tant
impressionant com és València, intentant no perdre'm cap detall.
Pel que fa a l'edifici de l'estació sempre havia sentit que entràvem dintre d'aquella boca de ferralla, primer molt vasta i després la sobrietat del modernisme es fa notar. La ceràmica prompte ompli els ull i quan eixim a l'aire lliure es despleguen les formes i colors i el modernisme de l'estació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)