Escorxador de Vilafamés. Vilafamés. La Plana Alta

 Escorxador de Vilafamés. Vilafamés. La Plana Alta.
 Pjava pel carrer principal cap al poble , molt costerut i a mà dreta vaig trobar un edifici vell que posava escorxador, ara entenc que en desús.

Antic escorxador d'Alboraia.Alboraia.L'Horta

Antic escorxador d'Alboraia.Alboraia.L'Horta.

Arribava amb Francesc del Cabanyal a Alboraia i ens fixàvem amb l'antic escorxador. L'edifici és prou interessant.
 Faig un resum del que vaig aprendre.
 L'edifici obri a partir de 1933, fins aquest any la matança d'animals es feia en cases particulars i sense control sanitari.

L'edifici disposa d'un pati al voltant del qual n'hi ha les diferents estances, depenent de les difernets necessitats, corrals, sales de matança dels diferents tipus d'animals, i zona de despatxos i veterinaris.

Les cases del Cabanyal.València l'Horta.

Les cases del Cabanyal.València l'Horta.

La Palmera, on hi havia l'antic xalet modernista

 Vàrem passar per damunt de la sèquia  d'en Gasch, i l'avinguda del Mediterrani, recorde sempre l'explicació de Maria quan em comentava la importància de les séquies a l'hora de delimitar els diferents barris, en aquest cas la séquia d'en Gasch separava el Canyamelar del Cabanyal, també em va semblar important que antigament sobre el segle XIX els diferents barris Canyamelar, Cabanyal, Cap de França i la Malva-rosa formaven un poble amb un ajuntament diferent del de  València que és deia Poble Nou de la Mar, però van perdre el seu

autogovern i va ser absorvit per València.
Ara en passar la séquia entrem al Cabanyal, en creuar l'avinguda del Mediterrani ens queda l'Hotel de les Arenes a la dreta, i a l'altra banda el mercat nou.
 El carrer fundacional del Cabanyal era el carrer Sant Pere, antigament la mar estava més cap a dintre i  el Cabanyal estava comprés entre les vies del tren i el carrer Sant Pere. Francesc em mostra les diferents altures del carrer Sant Pere respecte el paral·lel que està mes alt.

Impressionant treball de la reixa

En passar pels carrers  del poble i seguint el carrer Sant Pere arribem a la zona de conflicte.  Fa 17 anys que va iniciar-se aquesta guerra.  S'inicia amb el projecte d' allargar l'Avinguda Blasco Ibañez fins a la mar i amb això destruir moltes de les cases del Cabanyal, moltes protegides. A més a més amb  la construcció d'un Bulebard a una banda del carrer Sant Pere, i trencar així l'estructura característica de quadrícula.
 Per una altra banda  els veïns i la plataforma Salvem el Cabanyal intenten aturar la destrucció del seu barri, fent accions a diferents nivells, socials i judicials.

 Antic escorxador, seu de Salvem

 Aquesta guerra va tenir diferents conseqüències, per una banda la fractura social,  pels diferents  posicionaments al projecte de l'ajuntament, per una altra   l'assejament psicològic a la gent del barri tot fent-los por.

Tot açò va vindre unit amb la implantació per part de l'ajuntament  de zones màrginals a la zona on volen construir, enderrocs, bruticia,  ocupació de cases per magatzemar droga, i venda i distribució de drogues. Una pressió als veïns perquè venguen, pintar a ratlles el barri per estigmatitzar-lo i augmentar la sensació de gueto.

 Tot això davant la lluita de Salvem per frenar aquesta barbàrie i judici darrera judici per frenar-los. Hi havia moments de buits legals i l'ajuntament ho aprofitava per tirar alguna casa del
barri, la seua estratègia era comprar/enderrocar.
 És el cas  de la Palmera  on hi havia un xalet modernista i el van enderrocar. En total hi havia 22 cases en nivell 2 de protecció.
 Passem per la seu de Salvem que era l'antic escorxador i per la plaça de l'antic mercat.
Després d'ecoltar aquesta guerra que dura 17 anys, em quede sense paraules. Per un banda m'emociona la

fermesa de la gent de Salvem per defensar-se dels atacs  del poder i per l'altra em ferís la maldat i la poca sensibilitat de l'ajuntament sense excrúpols per aconseguir els seus objectius,  de fer l'avinguda i el bulebard, sense miraments ni del patrimoni destruït ni del sofriment a la gent del barri que han generat .
 Podem veure un altre detall a les teulades de les cases que tenien una zona dalt de la teulada que feia que seguia la façana per dalt la teulada, sense arribar a ser terrat, però normalment molt ornamentat.

Especaular adorn de la façana amb mare de Déu i tot.

 Podeu veure un resum de moltes de les cases i façanes meticulosament treballades.

Casa amb ampliació de la façana per dalt del teulat.

Gàrgola en forma de pardal

 Tot i que aquesta entrada abraça a totes les cases del Cabanyal,  especialment els punts que ens fixem en la seua ubicació sobre mapa són els punts  24, 25,26, 35 i 36:
 El punt 35 i tot eixe carrer( Carrer de la Reina, tenen especialment interés les cases  152,157,164 172 173 184)
 El punt36 que ubica la casa 162(casa de les gàrgoles i la de davant, al  carrer del Progrés.
 El Punt 26 que és el carrer Sant Pere, fundacional.
El punt 24 que és on antigament hi havia el xalet modernista i ara sols queda la palmera.
El punt 25, on hi ha l'antic escorxador i seu de la plataforma Salvem el Cabanyal.

Antic escorxador. Llíria. El Camp de Túria

 L'antic escorxador. Llíria. El Camp de Túria

 Ara transformat per altres menesters municipals, l'antic escorxador ha quedat un edifici emblemàtic dintre el conjunt monumental de Llíria.
 El vaig veure a la caminada del 1-2-15 a la caminada Llíria- Olocau