Dos aljubs al mas de Seno. Vall d'Alba. La Plana Alta

 Aljubs al mas de Seno. La Vall d'Alba. La Plana Alta

Ja tardava massa en explicar els aljubs d'aquest mas, el mas es troba ubicat en la partida del mas de Seno, en el terme de Vall d'Alba,  a la Plana Alta. Quan plou l'aigua baixa pel camí de terra, amb la pendent del camí va agafant velocitat i força, quan arriba a l'alçada dels aljubs un desnivell en el camí la fa  desviar-se cap a l'entrada dels aljubs. Una vegada dintre del bancal l'aigua es separa per entrar a cadascuna de les entrades dels aljubs. Definitivament entra en un regueret tapat i cau a les basses.
A l'altra banda de les entrades hi ha la boca dels aljubs  on podem veure l'aigua acumulada, des de dalt impressiona veure l'aigua quieta, l'aigua profunda, l'aigua caçada de la pluja,  la cavitat és un cilindre perfecte, quan plou es veu caure al fons de la paret un filet d'aigua dintre l'aljub,. L'acabat amb cupula  oval  remata la figura del sostre de l'aljub. Quan no hi ha molta aigua  i aquesta és clara, és veuen  les diferents siluetes blaquinoses  de les pedres del fons.
Fora, l'aljub te foma circular , fet amb paret de pedra. Encara podem

 veure les dues piques de fora amb el tub mig rovellat. Dintre hi ha dues piques petites que tenen comunicació amb les de fora i al sostre de la capelleta encara penja el gantxo de ferro  dels cabirons, on hi aniria segurament  el poalet per poar aigua.

Les sénies de Vall d'Alba. La Plana Alta

 Les sénies de Vall d'Alba. Vall d'Alba. La Plana Alta

 Una miqueta abans d'arribar la poble, venint de Castelló s'escampa una plana amb una munió d'hortes i sénies, que li donen un colorit especial  a aquesta part del terme . Bé, doncs a la vora de la carretera  hi ha una sènia mig colgada per l'herba i abandonada, sense catúfols i amb  la bassa seca . Un nesprer feia ombra a l'aigua de la bassa en temps passats, ara encara ufanós i verd, ple de nespros verds  que espera l'arribada de l'aigua.

 En assomar-me a la sénia la lluentor de l'aigua al fons i l'aspror de la paret de pedra ben endreçada li donaven forma  al conjunt, ara  mig colgada per l'herba i un feix de canyes seques. Sense catúfols,( que en temps passats eren els recipients que  treien l'aigua de dintre les seues entranyes) i amb l'estructura de ferro nua ens mostren el record del passat.
Encara podeu veure l'orifici per on queia l'aigua dintre la bassa.