L'Eixereta. Burjassot. L'Horta

 L'Eixereta. Burjassot. L'Horta.

Parc de l'Eixereta

  El parc de l'Eixereta és molt simbòlic per a la gent de Burjassot. La zona verda antigament era molt més gran, però l'urbanisme massiu  va anar rosegant-la i molts dels pisos i carrers qeue l'embolten eren antigament pins.
 L'Eixereta simbolitza també una llarga lluita per parar els peus a l'urbanisme destructiu.
Jo no ho coneixia com estava i  suposo que em posaria les mans al cap si ho hagués vist, i al que s'ha reduït. Actualment  n'hi ha una ruta botànica i él parc  té un gran nombre d'espècies vegetals autòctones. Està molt ben cuidat i podem observar la catalogació de moltes espècies.

També hi ha un gran nombre d'esquirols que baixen dels pins i es poden observar  de molt  prop.
 Com nosaltres ho vàrem fer a la caminada de reconèixement del Camí acompanyats de l'associació Ca Bassot l'1--3-15.

 Esquirols del parc.

Plaça de Mèxic.La Salzadella. Baix Maestrat

Plaça de Mèxic.La Salzadella. Baix Maestrat.

Plaça de Mèxic

 La plaça de Mèxic a Salzadella és un referent de la història de la Salzadella i  la seua relació amb Mèxic, dos germans van emigrar a Mèxic a fer fortuna i van guanyar molts diners amb una fàbrica de mistos, això després quan ells van vindre va repercutir en el poble i van fer aquesta plaça.
Antigament la plaça era una bassa, ells la van transformar en un jardí, actualment trobareu moltes espècies d'Amèrica i d'ací.
Fa uns mesos que s'ha volgut donar nom a les espècies que formen aquest jardí botànic, això si, quina falta de sensibilitat per un patrimoni tant important per nosaltres com la nostra llengua, al jardí els arbres sols tenen el nom científic i en castellà, em sembla una barbaritat, aquesta manca de consciència per reservar eixe patrimoni tant valuós com és la llengua autòctona i en aquest cas concret,  el nom de les plantes en la nostra llengua.

 Plaça de Mèxic

El Jardí Botànic de València. València.L'Horta

El Jardí Botànic de València. València.L'Horta.

 Aquesta entrada com moltes   és una introducció al Jardí, i com totes les entrades, aquesta també  l'aniré completant en properes visites tal com vaja recorrent cada racó  del Jardí. És una visió subjectiva.
L'entrada ens oxigena l'ànima amb la porta del fullatge esperan-te per abraçar-te, amb el lledoner de l'entrada cercant la llum del cel i estirant la seua pell fina.
 Trenca la màgia de la natura  la guixeta amb la persona dient que si no pagues no entres, i el preu de l'entrada que et fa pensa-t'ho dues vegades  si  vas amb poc de temps o portes la butxaca buida. També entenc que és una manera de posar en valor les coses.

14-12-14. El Camí de Paiporta a València

El 14-12-14 varem fer el Camí per l'Horta des de Paiporta a València i vàrem entrar pel costat del Botànic però tampoc va haver-hi temps de visitar-lo