Caminada d l'Orxa a Vilallonga

Caminada de l'Orxa a Vilallonga-13-1-2018.
Ens vam trobar a l'Orxa per deixar cotxes i després vàrem anar cap a Vilallonga. Vam  Arribar a l'Orxa  i ens vam trobar a la plaça, vam fer el rogle inicial i vam eixir a peu cap a  Vilallonga. Mentre caminàvem una muntanya se'ns va  situar  de fons del carrer, era el Benicadell, ara el trobàvem amb el seu vessant recordant un immens reguer. El dia estava núvol i no havia  eixit el sol, vam eixir del poble,  de seguida alçàvem la vista i  veiem  el castell de Perputxent,  que captiva la nostra mirada, el qual és  trobava  al nostre davant molt prop del poble. Tot i que estava  en runes encara podíem veure alguna torre i algun mur.  Vam creuar el riu Serpis que seria un company de viatge durant  tot el camí. Després de passar par una antiga fàbrica de paper hi  vam arribar a la via verda, que seguiríem tot el recorregut fins arribar a Vilallonga.
 El tren d'Alcoi a Gandia:
 El camí era fàcil i molt planer ja que resseguiríem l'antiga via del tren. La història d'aquest ferrocarril començà l'any 1887 per comunicar Alcoi i Gandia i  facilitar la industrialització i el desenvolupament d'aquestes dues comarques, i per així poder traure els productes manufacturats cap a la costa  i les matèries primeres als punts on es necessitaven. Ara resten tot un seguit d'infraestructures d'aquella època. Per ser l'empresa britànica, era anomenat popularment el tren dels anglesos.
 També veurem una sèrie de fàbriques de llum que aprofitaven el cabal del riu per transformar l'energia de l'aigua en llum, i que antigament moltes van ser molins.  També trobarem  estacions, ponts, la mateixa via verda, túnels, que són part de la vida d'aquell passat i en aquesta caminada aniríem descobrint. A part d'un paisatge espectacular format per  aquesta vall del Serpis. Després de fer un trosset de via verda  sota els pins, prompte  ja ens vam abocar al riu Serpis on la vista de l'aigua ens acompanyava.
 Al cap de poca estona ens desviàvem a la dreta per una sendeta i ens  vam aturar a una font i una bassa, era la font de la Bassa o la font dels Boters. Vam fer  una aturada per esmorzar i   fer-nos alguna foto de grup.
 Seguíem fent el Camí per vora el Serpis. Les imatges espectaculars del riu, la verdor de les muntanyes i en general el paisatge no ens van deixar de sorprendre.
 En un punt de la via verda ens vam desviar per veure l'assut del Forn o de l'Infern. El salt d'aigua li donava una màgia a l'antic assut.
 En seguir el Camí  vam veure  una construcció a la nostra esquerra, era una antiga estació o construcció relacionada amb la via del tren. Vam seguir i ens vam trobar dues construccions més, una altra  caseta i una construcció rodona, de pedra, molt interessant, que segons ens va dir Xavi ; antigament dalt hi posaven  un dipòsit per omplir d'aigua la màquina de vapor.
 Vam seguir pel costat del riu, ara arribàvem a la fàbrica de l'Infern, ens vam desviar per una sendeta per veure l'ermita que hi havia al costat, l'ermita de la Immaculada (s.XIX).
 En arribar a la part mes alta just dalt de la fàbrica de l'Infern vam veure algunes basses i comportes  rovellades pel temps.
  Vam seguir per la via verda i la propera sorpresa que ens trobàvem va ser el que quedava de l'antic pont de Ferro, ara sols hi havia les pilastres, però la passarel·la que comunicava les dues vessants havia desaparegut, una altra construcció en runes es suma a les edificacions relacionades amb el ferrocarril.
  Després de travessar un túnel arribàvem per vora riu a veure l'assut de Morú.
  Una mica més enllà ens trobàvem un panell on ens indicava  el racó del Duc, i la història del trenet que havíem  esmentat abans. Arrapada a la muntanya podíem veure la fàbrica del racó del Duc.
Prop de la fàbrica del Duc trobàvem una inscripció i una data 1708, un any després de la batalla d'Almansa i que les tropes borbòniques conqueriren el nostre país, la inscripció  feia esment a un maulet de la zona.
 Vam veure un darrer assut al riu Serpis i una altra vegada un pont on faltava la passarel·la sobre el riu. En algun dels panells esmentats  darrerament recordava veure  una fotografia amb el tren passant per sobre el pont.
 Finalment  vam arribar al poble. Una de les sorpreses en arribar a la població van ser els trencadissos  de colors  escampats per tot el poble  formant part de canterelles, escales, jardineres, als mateixos llavadors, totes aquelles rajoletes esmicolades i posades curosament fent formes i colors  feien d'aquell poble un encant i el plaer dels vianants, després vàrem  anar a dinar.
 Xavi havia parlat amb el del bar perquè ens prepararen  un bon menú, vàrem tastar un bon plat de blat picat, molt típic  també de la comarca veïna de  la Marina per  la tradició morisca.
 Xavi ens va contar d'on venia aquella tradició tan peculiar del blat picat,  més tradicional de la Marina i no tant de la Safor. Vilallonga va ser repoblada per Mallorquins vinguts de les Valls de la Marina i segurament amb ells van portar el blat picat.

 Després de dinar vàrem iniciar la visita cultural de Vilallonga, guiada per la regidora de cultura de Vilallonga.  Vàrem segellar el carnet amb l'encuny de l'ajuntament i després vàrem iniciar la caminada al passeig envoltat per magnòlies, on ens vam presentar  els  nostres guies que ens acompanyarien i ens mostrarien el poble; Mari Carmen i Fernando.
 En arribar davant de la casa de la  cultura vàrem fer un rogle i ens van explicar que era un edifici modernista  que va ser pairal de Prevere Antonio Giner i col·legi de senyoretes en els anys 40, regentat per les germanes de la caritat de Santa Anna, que el van ocupar fins als anys 80, passant posteriorment a ser casa de la cultura.
 En fer l'explicació va eixir el conflicte del nom del poble. És un nom relativament modern ja que sorgeix  per la unió de tres poblacions,  el nom correcte en català és Vilallonga, però la gent major al poble el coneix com "Villalonga", que és com seria la forma en castellà. Hi ha debat  en el nom, i moltes vegades utilitzen les dues , però la major part de la gent major li diu  Villalonga. Fa molts anys eren 8 pedànies però després es van quedar en tres pobles; l'Alcúdia, Cais, i la Font, com hem dit són els tres pobles que s'uneixen per formar Vilallonga.

Vam passar per la plaça Vicent Esteban, aquest home com tornarem a esmentar més endavant era un símbol al poble, era un home major que feia una catifa utilitzant sorra de colors a l'església, sempre dintre d'escenes religioses , però és un treball molt minuciós i per les fotos que ens van mostrar d'una vàlua impressionant.
 En la nostra visita passàvem per un panell sobre ferro que mostrava el nom de Cais,  com hem dit era una de les tres alqueries islàmiques que van existir en època medieval. Tot i que hi ha restes anteriors, era una tribu àrab anomenada Qais,  que vingueren cap al segle VII i foren expulsats al segle XVII, quan l'expulsió dels moriscos.
Els nous pobladors es van dedicar a  la canya de sucre, el  blat , els cereals, així com  el conreu de   figueres i   moreres.
 Vam seguir  per una façana on hi havia el nom de FAMA. Estranyats preguntem, són les sigles de Festes Alternatives de la Mare de Déu d'Agost.
 Passàvem per la xicoteta església de Sant Llorenç, segons ens conten van cremar al sant, per això portava la graella a les mans.
 En algunes façanes veiem taulells molt ben dibuixats que feien referència als premis als carrers millor engalanats.
 Pel camí anàvem escrivint allò que trobàvem de profit, segons deien en aquell poble a les crispetes, roses o mongetes els deien esclafites.
 Arribàvem a una antiga casa restaurada que es deia Babel, segons ens conten a la part interior cada habitació està dedicada a una cosa, tenen una altra casa que també és dels mateixos amos i era una antiga almàssera.
 També ens conten que Vilallonga va tenir cinema abans que Gandia i que es deia Cervantes.
  Ara ens apropàvem als llavadors o safareig, segons ens expliquen hi havia una dona que anava a rentar els tramussos i tots els xiquets venien a picar. La dona més matinera  es posava la primera i tenia l'aigua més neta i tal com anaven venint anaven posant-se al darrera, de manera que les més matineres eren les que trobaven l'aigua més neta.
  El barranc de la Moreda separava els antics pobles de l'Alcúdia i  de la Font, i la plaça de la Mola era on venien antigament el homes per llogar-se a jornal.
La Mare de Déu de la Font, diu la llegenda, que van trobar una caixeta flotant a l'aigua a contracorrent, duia una talla policromada, era mauleta ja que era de 1712. Durant una època de sequera van posar la figureta en un altar i va començar a brollar aigua.
 Durant la Guerra Civil la van amagar perquè no la trobaren, i després la van traure, tot el món preguntava on estava. Assenyalaven a una gitana, però ella no la tenia.

  Ara arribàvem a l'antic nucli de la Font, ara un barri de Vilallonga més cèntric, el que havia patit més reformes urbanístiques durant els segles XIX i XX .
L'aigua és l'element que havia tingut més rellevància a la Font, amb la introducció d'espècies orientals com l'albergínia , dàtils, safrà, carxofes i nous i la introducció de tècniques agrícoles al segle VIII. Així com la transformació d'una xarxa de sèquies, des de la Font dels setze "Xorros".
 Es també el nucli de totes les manifestacions culturals de Vilallonga, així com on es troben els principals elements patrimonials;l'església dels Sants  Reis, la capella de la Mare de Déu de la Font o l'edifici del Gran Café " Centro".
 En acabar vàrem arribar a l'església, allà ens varen explicar una mica millor la història de les catifes del Corpus,  en principi eren de flors però ara les feia de sorra de colors barrejada amb pigments, són uns 90 metres quadrats de catifa que cobreixen tot el terra de l'entrada de l'església. És un treball espectacular i són úniques, la desgràcia és que sols depèn de l'artista Vicent Esteban que té 85 anys i de moment no hi ha ningú que puga heretar la seua saviesa, vàrem preguntar per pujar al campanar però no va poder ser, van dir que era perillós i ens podíem electrificar.
Després d'un dia que ens va omplir amb moltes vivències més, amb paisatges, gastronomia, cultura i art i saber-ne molt més d'aquest racó del nostre país vàrem tonar a casa.
 Podeu trobar la traça de la caminada  del wikiloc al nostre enllaç.

 Eixim de L'Orxa

L'Orxa amb el Benicadell al fons

Fem Camí amb el castell de Perputxent al davat

 Creuem el riu Serpis

Castell de Perputxent

 Fem Camí per la via verda

Caminem entre muntanyes per l'antiga via verda

 Veiem el riu  Serpis

 Font de la Bassa o dels Boters

 Foto del grup de Caminants i darrera la bassa

 El riu Serpis, entre penya-segats

El riu Serpis sempre al costat

Fem camí a la Via verda, entre el penya-segat i el riu

L'assut del Forn o de l'Infern

 Antiga caseta del ferrocarril

 Fem Camí cap a Vilallonga

 El riu Serpis, encaixonat 

El riu Serpis i la via verda

 Una caseta del ferrocarril

 Construcció rodona que aprofitaven per per posar el dipòsit d'aigua .

 Detall de la porta de la construcció per el dipòsit

 El Grup de Caminants i la fàbrica de l'Infern

 El riu Serpis i la fàbrica de l'Infern

 El riu Serpis

Ermita de la Immaculada (segle XIX)

El Grup de Caminants a la fàbrica de l'Infern

Ermita de la Immaculada (segle XIX)

Basses i comportes a la fàbrica de l'Infern

 Fem camí entre el penya´segat i el riu

Pilastres de l'antic pont de ferro que travessava el riu.

 Caseta del ferrocarril

 Un dels túnels

 El riu Serpis

L'assut de Morú

l'assut de Morú

La fàbrica del racó del Duc

Piló i insígnia a un maulet

  Darrer assut 

Restes de l'estructura d'un pont

 Riu serpis prop de Vilallonga

 Trencadís a Vilallonga

 Trencadís a Vilallonga

 Font amb el trencadís

 Càntir folrat de trencadís

El trencadís era la joia de Vilallonga

 Un caragol de trencadís

 Cartell del barri de la Font(un dels tres nuclis de població)

Carrer de Vilallonga

 Trencadís

Cartell de l'Alcúdia, antic nucli de població que formava Vilallonga

 Plat de blat picat

El Grup de Caminants, comencem la visita guiada per Vilallonga

La casa de la cultura

 Rajola dels premis als carrers engalanats

 Panell de barri de Cais

 Visita per Vilallonga

L'ermita de Sant Llorenç

Façana amb taulellets dels premis dels carrers engalanats

Imatge de la trobada de la Mare de Déu de la Font

La casa Babel

 Fernando a la visita guiada

Imatge antiga dels llavadors de Vilallonga

 El Grup de Caminants a la font dels setze " Xorros"

Font dels setze"Xorros"

Capella de la Mare de Déu de la Font

Interior de l'església de Vilallonga

Església de Vilallonga