Els colors de la terra: Caminada per l'Alcantí: de Xixona a Mutxamel

dissabte, 25 de novembre del 2017

Caminada per l'Alcantí: de Xixona a Mutxamel

Caminada per l'Alacantí: de Xixona a Mutxamel.
El passat 22 d'octubre vàrem fer una etapa d'el Camí per l'Alacantí, concretament l'etapa cinquena del tram Marina Baixa - Alacantí, de Xixona a Mutxamel.
Iniciàvem el nostre viatge a Xixona, poble de torrons i gelat. Per fer una mica d'escalfor vàrem fer un cafè a una gelateria, com no podia ser d'una altra manera. De seguida ens vàrem trobar amb la gent de l'Alacantí: varen acudir de Mutxamel, de la Torre de les Maçanes, de Sant Joan i d'Alacant, una vegada fetes les presentacions i explicacions pertinents vàrem iniciar la marxa.
Ràpidament el paisatge ens va mostrar la seua aridesa , on l'escassa vegetació arrapava la terra , alguns pinarets anaven cobrint l'argila blanca que cobria les muntanyes, els pins havien de suportar la pressió de la prossecionària que com ens van explicar, encara que aparentment no és veia ja anava formant capollets minúsculs a les tiges dels pins.
Una paleta de fusta ens asenyala Montnegre, a la caminada de hui seria l'eix principal, i ens ompliríem de conèixer aquell petit microclima del riu Montnegre, el Montnegre de Baix i el Montnegre de Dalt.
El terreny era molt muntanyós i escarpat, amb la constant del paisatge llunar pintat de petites taques verdes de vegetació aïllada, ara però, les boges no pintaven de groc les muntanyes com a la caminada de la primavera. Davallàvem cap al riu Montnegre, també l'erosió de les argiles serà una constant i les formes que van prenent els marges del riu, era una geografia canviant, vàrem arribar al riu i caminàvem entre canyars i formacions argiloses dibuixades pel temps i l'erosió. Vàrem arribar al Montnegre de Baix, un petit poblet, on vora el riu unes hortes molt ben treballades trenquen amb la resta de paisatge feréstec, esmorzem a una caseta on hi ha una tauleta i un jardí, un llaurador puja amb el moto-carro i una mica de collita de tomates, després varen vindre els amos de la caseta i ens van parlar de la possibilitat de seguir caminant pel riu. Nosaltres però en acabar l'esmorzar vam pujar a buscar la carretera, en agafar una mica d'altura i allà al fons destacava el riu de canyes que amagava el riu Montnegre.
Ara passem per un barranaquet on els colors de les argiles, rojos, blancs i grisos li donen una gran bellesa al paisatge.
Despres vam pujar a unes casetes que eren un poblet anomenat les cases de la Culata, allà Julio de la Torre ens va contar que antigament hi havia una mestra que feia escola i rodava per Les Cases de la Culata però la mestra se'n va adonar que pel matí tenia xiquets matriculats però no anaven a l'escola, aleshores va descobrir que els xiquets pel matí anaven a ajudar als seus pares a l'horta, i el que va fer va ser canviar l'horari per la vesprada i així va aconseguir que els xiquets i xiquetes li ompliren les classes.
Vàrem creuar una altra vegada el riu, que anava acompanyart de la verdor dels canyars i per dinar vàrem arribar a l'Assut de Mutxamel, allà vàrem dinar i vàrem cantar algunes cançonetes de Mutxamel i Sant Joan. Vàrem escriure al llibre de l'Alacantí i despres de fer un mosset i que Àngel Ferrero ens fera unes explicacions vàrem seguir la marxa. Vàrem seguir el riu i després vàrem arribar a l'assut de Sant Joan, ens vam aturar per veure el salt d'aigua i l'espectacular estructura de l'assut.
Vàrem seguir el sender local fins arribar al gualeró, i en poc de temps vàrem arribar a Mutxamel, vàrem segellar el carnet del Camí, amb el segell del centre excursionista de Mutxamel, i vàrem tornar cap a casa.