Els colors de la terra: Caminada del Grup de Caminants per la Tinença de Benifassa:de Fredes al Bellestar.

dilluns, 9 d’octubre del 2017

Caminada del Grup de Caminants per la Tinença de Benifassa:de Fredes al Bellestar.

Pel portell de l'Infern
El dissabte 16 de setembre iniciàvem la temporada d'el Camí en una caminada estrella, estrenàvem el Brancal de la Tinença de Benifassà.

Aquest brancal d'el Camí unia els pobles de la Tinença de Benifassà, que s'iniciava a Vallibona , passava per tots els pobles de la Tinença i acabava una altra vegada a Vallibona.
El dia 16 vam fer l'etapa de Fredes al Bellestar, una etapa que passava per un dels paratges més bonics del País Valencià: el Portell de l'Infern.
Ens vam trobar al Bellestar per organitzar els cotxes i tenir els vehicles per quan arribàrem, però de seguida vam fer cap a Fredes on començava la nostra etapa. El ventet era fresquet i vam fer el rogle de presentació a corre-cuita pel fred. Poc després ens vam enfilar per dreceres i camins envoltats de pinars i la vegetació feréstega de la zona, la vegetació semblava que se'ns volia engolir. Vam passar pel costat de la font del Teix. El bosc ens mantenia amagats i no ens deixava veure més enllà dels nostres passos, però quan vam arribar a l'era del mas del Pitxon l'horitzó es va destapar i ens va deixar bocabadats per la immensitat de les muntanyes, vam seguir davallant fins arribar al Portell de l'Infern, dues pedres gegants feien d'entrada al portell i de seguida les roques i els corriols escarpats eren protagonistes. Era un lloc meravellós que feia molts anys m'havia fet despertar la curiositat i l'amor pels paisatges del nostre país.
La font de les Balmes, amb la gran balma i els gamellons recollint l'aigua que anava gotejant de la roca, era la perla de l'etapa, segurament del tram.Un grup de caminants van entrar a la cova de les Balmes, impressionats pel paisatge exuberant de roques i vegetació vam seguir caminant pel barranc de la Tenalla i el barranc de la Sola d'en Brull.
Érem un grup nombrós de vora 30 persones, vam arribar al mas d'Abella vora el pantà d'Ulldecona, allà vam esmorzar i vam esperar a Victor, Maria i Xavi. De seguida vam fer cap a la pista de la cua del pantà, la blavor de l'aigua del pantà trencava la monotonia de la verdor de les muntanyes. Al pantà ens vam acomiadar de les persones que es quedaven, i nosaltres vam fer cap al Bellestar. Vam seguir la cua del pantà i pel riu de la Sénia, vam passar pel costat del Centre de Recuperació de la Fauna on vam poder veure voltors de prop, això si, ens van aconsellar que no férem fotos per prevenció.
Vam seguir per la senda de la llera del riu, els marges del riu s'havien convertit en cingleres al nostre cap on una llenca de cel blau deixava un espai per la llum del sol, sols enterbolit per algun estol de voltors que buscaven alguna presa fàcil. Vam deixar el riu i per una senda vam arribar al Bellestar.
Vam arribar a la plaça del poble, ens vam trobar el bar tancat, ens vam situar a la plaça de l'església, vam segellar els carnets del tram i vam dinar. Després de dinar vam anar a recuperar els cotxes i vam anar a la Pobla de Benifassà, vam fer una visita al poble. La Pobla tenia un encant amagat, racons on l'art i la natura es fusionaven, meravellats una altra vegada per descobrir racons on la imaginació i una mica de manya feien un poble més especial. Ens sorprenia la forja, la pintura, l'escultura, i alguna sorpresa a cada cantó. En acabar vam tornar a casa, cansats però contents.