Els colors de la terra: Caminada del Grup de Caminants per la Marina Alta: volta per les cales de Xàbia.

dimarts, 4 de juliol del 2017

Caminada del Grup de Caminants per la Marina Alta: volta per les cales de Xàbia.

Caminada del Grup de Caminants per la Marina Alta: volta per les cales de Xàbia.
Ens vam trobar a Xàbia a l'aparcament de la cala Blanca per iniciar el petit recorregut per la cala del Portitxol.
Però tal vegada Neptú ens volia castigar per gosar caminar l'1 de juliol, una caminada ja fora de temporada, el Déu Neptú va llançar sobre nosaltres una gran tempesta, tot allò que la resta de l'any havia segut bons dies per caminar, havia esdevingut un dia feréstec, vàrem iniciar el rogle amb vent , fred i un dia de tempesta inimaginable per aquella data.Vàrem iniciar un recorregut per les cales properes a l'aparcament, vàrem passar per dintre del forat de la cala Blanca, el color de la roca li donava el nom. Anàvem per voreta mar, aquesta estava enfurida i les ones trencaven amb força , el cel amb núvols grisos que amenaçaven esclatar amb força d'un moment a un altre. Els companys i companyes van agafar les tovalloles per tapar-se del fred. Graeme i Mayte eren els nostres guies. Moltes gràcies pel vostre mestratge.
Poc després vàrem anar a esmorzar per veure si Neptú calmava la seua ira i ens deixava fer Camí, vàrem anar al bar amb cotxe i va ploure mentre esmorzàvem, vàrem fer un bon àpat, i vàrem fer xisclar la xerrameca, mentre pegàvem un mos. En eixir ja estava sec i vàrem anar al punt de partida.
El nostre propòsit era fer un recorregut circular aprofitant part del Brancal de la Costa de la Marina, tot i que molta part del nostre recorregut passava per carrers de les diferents urbanitzacions.
Pel camí la Guàrdia vàrem fer cap a la torre d'Ambolo, l'antiga torre havia caigut dintre d'un xalet privat, vàrem parar a la porta del xalet , però la gran porta ens barrava el pas, després ens vàrem aturar al mirador d'Ambolo. Els companys ens explicaven que hi havia una senda que baixava fins a més avall, però t'havies de tirar a l'aigua i després pujar amb cordes, massa feixuc per fer-ho avui.
Sota hi havia la caleta del Llop Marí, per carrers urbanitzats vàrem arribar al cap de la Nau, per una banda veiem , l'illa del Descobridor i la cala d'Ambolo, Patri ens va explicar que en aquella zona hi havien antigues pesqueres, trossos de roca del penyassegat en que la gent pobra que no tenien res s'arriscava la vida per poder pescar, encara quedaven les restes d'escales de corda, a l'altra banda vàrem arribar al cap de la Nau. Una gavina vigilava dalt del punt geodèsic. Vàrem seguir en el nostre recorregut fent les voltes a les cales. Sense més vàrem arribar al cap Negre, com sempre la vista era espectacular amb el contrast dels penyassegats i la mar.
Vàrem fer alguns trossets de senda entre els pins que era molt agradable, ens vàrem apropar a la costa i a l'horitzó podíem veure l'illa del Portitxol i al seu costat més menuda hi havia la Mona , una illeta xicoteta que sobreeixia de la mar.
Després vàrem tornar on hi havia els cotxes , tot tancant la circular que havíem iniciat, una vegada davant dels cotxes vàrem decidir que volíem fer, finalment Pepe i Patri ens van acollir a sa casa que estava molt a prop i vàrem poder dinar, gràcies per la vostra generositat, va ser un luxe, vàrem compartir el que portàvem i algunes llamineries que Pepe i Patri ens varen traure, després vam fer anar la xerrameca parlant una mica de tot, del Camí, de les pors, de la llengua,de tantes coses..
Finalemtn ens vam anar cadascú a la nostra casa. Fins la propera