Seguíem amb la caminada de l'11 de novembre del 2015, d'Alcalà de la Jovada a Planes, meravellats per les sorpreses que la terra i la gent ens anava donant, vàrem deixar el poblat morisc, encara amb la vivència a la pell i seguírem per una senda fins que vàrem arribar al racó del Condoig.
En aturar-me davant del penya-segat el vertigen se m'apoderà per un moment. El procés geològic d'erosió dels sediments de la muntanya havia provocat un carst inmens, el carst del Condoig. Part de la muntanya havia desaparegut creant un profund barranc, tancat per una banda, amb un microclima especial que feia brollar la verdor del fons. Un espectacle per als sentits. Segons em van comentar es podia accedir a l'interior, tot i que estava una mica complicat i era molt més impressionant des de dalt.
Per altra banda també s'havien trobat pintures rupestres en l'anomenat l'abrig del Condoig de feia 35.000 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada