Quantes vegades em passat a prop d'ell, amb les antenes volent ferir el cim. Tanta agulla ferint la terra, per no deixar-nos escoltar res amb la nostra llengua. La censura de TV3 i de Catalunya ràdio. Alguna vegada l'he pujat, ara ja fa anys, és el cim més alt de la serralada del Desert de les Palmes i és molt simbòlic per als pobles del voltant, Castelló, Benicàssim, Borriol, la Pobla Tornesa o Cabanes.
El foc l'ha visitat algunes vegades i encara queden restes carbonitzats d'algun pi vell.
Sempre recordarem la cançó popular
Mare al Bartolo jo no puc pujar, mare al Bartoló jo no puc pujar, que han tirat un misto i s'ha encés el pinar, que han tirat un misto i s'ha encés el pinar.
Ja pugen els frares a tallar els pins, ja pugen els frares a tallar els pins i de Benicàssim colles de veíns i de Benicàssim colles de veïns.
Adéu al Bartolo ermita i convent, adéu al Bartolo ermita i convent, adéu per a sempre que te llança el vent a deu per a sempre que te llança el vent.
El Barolo el vàrem veure fent el Camí pel brancal del Desert de les Palmes-Irta -Pla de l'arc, quan m'acompanyava Balma en la caminada que vàrem fer des de Benicàssim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada