Un dels punts indicats a la plaça de l'església al mapa dels punts d'interès del poble era l'olivera, no recordo ara la qualigficació que li donaven si simplement singular, monumental, centenària o la feien més vella.
divendres, 20 de maig del 2016
L'olivera. Enguera. La Canal de Navarrés,
L'olivera. Enguera.La Canal de Navarrés.
Un dels punts indicats a la plaça de l'església al mapa dels punts d'interès del poble era l'olivera, no recordo ara la qualigficació que li donaven si simplement singular, monumental, centenària o la feien més vella.
Monument del 750 aniversari de la incorporació d'Enguera a l'antiga corona catalano aragonesa
En el meu recorregut per Enguera un fet que em va emocionar va ser la seua reivindicació com a comarca valenciana, el nom de Jaume I i recordar una mica els seus origens del País Valencià històric.
Un dels punts indicats a la plaça de l'església al mapa dels punts d'interès del poble era l'olivera, no recordo ara la qualigficació que li donaven si simplement singular, monumental, centenària o la feien més vella.
dijous, 19 de maig del 2016
Arxiprestal de Sant Miquel. Enguera. La Canal de Navarrés.
Arxiprestal de Sant Miquel. Enguera. La Canal de Navarrés.
En la meua primera visita a la comarca i en concret a Enguera un dels punts claus després del convent va ser l'Arxiprestal.
En la meua primera visita a la comarca i en concret a Enguera un dels punts claus després del convent va ser l'Arxiprestal.
Convent dels carmelites descalços. Enguera. La Canal de Navarrés.
El convent dels Carmelites Descalços. Enguera. La Canal de Navarrés.
En el meu viatge en direcció cap a l'Alacantí vaig fer una parada a la Canal de Navarrés, concretament a Enguera, la capital de la comarca, vaig aparcar davant del convent i li vaig donar la volta.
És la primera comarca castellanoparlant que faig, tot i notar el predomini lingüístic castellà, es nota la influència leles pobles veïns.
En el meu viatge en direcció cap a l'Alacantí vaig fer una parada a la Canal de Navarrés, concretament a Enguera, la capital de la comarca, vaig aparcar davant del convent i li vaig donar la volta.
És la primera comarca castellanoparlant que faig, tot i notar el predomini lingüístic castellà, es nota la influència leles pobles veïns.
Caminada de senyalització per Campredó. El Baix Ebre
Caminada de senyalització per Campredó. El Baix Ebre.
El diumenge 15 de maig vàrem quedar amb la gent de Campredó per marcar el Camí pel seu poble.
Campredó es troba situat entre l'Aldea i Tortosa, tot i que encara és depenent de l'ajuntament de Tortosa per moltes coses.
Vàrem iniciar la caminada per fer les primeres marques vora l'Aldea i després vàrem fer el Camí per la senda que puja per la serra de les Veles, un camí agradable ple de flors i en un bon dia que presagiava una bona caminada.
Però en aribar prop de la casa del Prat vàrem tenir un imprevist, un nuvol d'abelles ho envaia tot, els crits d'alguns caminants, m'estan picant!, m'estan picant!, vàrem deixar de marcar i vam fugir cames ajudeu-me intentant eixir del núvol, la gent es va dispersar i cadascú corria per on podia, la casa del Prat la vàrem passar corrents, quina aventura!, en eixir del núvol i veure que ja no hi havia tantes abelles ens vàrem guarir les picades i vam veure que totes les persones estàvem bé i vàrem seguir.
El proper punt important era la Torre de Campredó, en alguna altra visita vaig poder veure-la per dintre, és una passada veure els dibuixos dels brigadistes i la seua història.
Des de davant la torre hi havia una panoràmica exepcional de l'Ebre, els camps d'arròs i el port al davant. Ara ens endinsàvem pel mig d'uns horts de tarongers, era una finca de gent de Borriana, segons em van dir. Vàrem passar pel costat d'una gran finca de xinesos on hi havia tot de verdura i espècies tradicionals de la xina, vaig reconèixer la col xinesa. Vàrem passar per un antic molí d'oli.
Vàrem arribar a Campredó, i en eixir vàrem fer una mica de volta per passar per algunes marjals que tenien la seua importància ecològica, així com per les hortes del poble, en les quals ja es notava el pas de la primavera. Vàrem arribar fins al límit amb Tortosa, seguint una mica pel costat del Canal esquerre del riu Ebre. Em van mostrar també les nogueres americanes, de tija negra i fruit allargat i els arbres monumentals que sovintejaven pel terme, un altre element arquitectònic que vàrem veure va ser l'estació de tren.
El diumenge 15 de maig vàrem quedar amb la gent de Campredó per marcar el Camí pel seu poble.
Campredó es troba situat entre l'Aldea i Tortosa, tot i que encara és depenent de l'ajuntament de Tortosa per moltes coses.
Vàrem iniciar la caminada per fer les primeres marques vora l'Aldea i després vàrem fer el Camí per la senda que puja per la serra de les Veles, un camí agradable ple de flors i en un bon dia que presagiava una bona caminada.
Però en aribar prop de la casa del Prat vàrem tenir un imprevist, un nuvol d'abelles ho envaia tot, els crits d'alguns caminants, m'estan picant!, m'estan picant!, vàrem deixar de marcar i vam fugir cames ajudeu-me intentant eixir del núvol, la gent es va dispersar i cadascú corria per on podia, la casa del Prat la vàrem passar corrents, quina aventura!, en eixir del núvol i veure que ja no hi havia tantes abelles ens vàrem guarir les picades i vam veure que totes les persones estàvem bé i vàrem seguir.
El proper punt important era la Torre de Campredó, en alguna altra visita vaig poder veure-la per dintre, és una passada veure els dibuixos dels brigadistes i la seua història.
Des de davant la torre hi havia una panoràmica exepcional de l'Ebre, els camps d'arròs i el port al davant. Ara ens endinsàvem pel mig d'uns horts de tarongers, era una finca de gent de Borriana, segons em van dir. Vàrem passar pel costat d'una gran finca de xinesos on hi havia tot de verdura i espècies tradicionals de la xina, vaig reconèixer la col xinesa. Vàrem passar per un antic molí d'oli.
Vàrem arribar a Campredó, i en eixir vàrem fer una mica de volta per passar per algunes marjals que tenien la seua importància ecològica, així com per les hortes del poble, en les quals ja es notava el pas de la primavera. Vàrem arribar fins al límit amb Tortosa, seguint una mica pel costat del Canal esquerre del riu Ebre. Em van mostrar també les nogueres americanes, de tija negra i fruit allargat i els arbres monumentals que sovintejaven pel terme, un altre element arquitectònic que vàrem veure va ser l'estació de tren.
dimecres, 18 de maig del 2016
Caminada de senyalització per les Alqueries.
Caminada de senyalització per les Alqueries. La Plana Baixa
El dissabte 14 de maig vàrem fer la caminada de senyalització pel terme de les Alqueries. Primer vàrem quedar a la plaça davant l'ajuntament, aquest és una antiga alqueria, ara té les funcions governatives, mentre esperava als companys vaig fer un passeig per l'església i la plaça de la Segregació, que ens recorda quan les Alqueries es va independitzar de Borriana, em semblava curiós i rebuscat el nom, no seria més fàcil posar-li la plaça de la independència.
Però bé, vàrem iniciar el recorregut per buscar la darrera marca de Betxí, una passejada planera entre horts de tarongeres. Mentre caminàvem vaig tenir una de les alegries més bones, esperades des de feia anys, mentre caminàvem s'ens va creuar un cadell, també anomenat destapaparaes segons la gent d'alquries, o tallacebes, feia anys que anava darrera d'ells, antigament era una gran plaga a les zones de marjal, ara és molt difícil veure'n cap.
A poc a poc ens anàvem apropant a la muntanyeta de Sant Antoni, com una fita i senyal, els companys em van comentar que l'antre nom més laic i antic era el puig de Pasqua.
En tornar vàrem marcar el recorregut, vàrem passar pels horts de tarongers i algunes fites importants, com la Mina, un palauet prop del poble, el replà i l'església Vella, segons Oscar em contava té un vadall que no saben com s'aguanta. Prop de l'església vella unes parets que els costava d'aguantar-se es el que quedava d'un magatzem de taronja. Encara podíem veure la zona de descàrrega.
Com s'havia fet tard no vàrem arribar a la torre de la Regenta que ho deixaríem per un altre dia.
El dissabte 14 de maig vàrem fer la caminada de senyalització pel terme de les Alqueries. Primer vàrem quedar a la plaça davant l'ajuntament, aquest és una antiga alqueria, ara té les funcions governatives, mentre esperava als companys vaig fer un passeig per l'església i la plaça de la Segregació, que ens recorda quan les Alqueries es va independitzar de Borriana, em semblava curiós i rebuscat el nom, no seria més fàcil posar-li la plaça de la independència.
Però bé, vàrem iniciar el recorregut per buscar la darrera marca de Betxí, una passejada planera entre horts de tarongeres. Mentre caminàvem vaig tenir una de les alegries més bones, esperades des de feia anys, mentre caminàvem s'ens va creuar un cadell, també anomenat destapaparaes segons la gent d'alquries, o tallacebes, feia anys que anava darrera d'ells, antigament era una gran plaga a les zones de marjal, ara és molt difícil veure'n cap.
A poc a poc ens anàvem apropant a la muntanyeta de Sant Antoni, com una fita i senyal, els companys em van comentar que l'antre nom més laic i antic era el puig de Pasqua.
En tornar vàrem marcar el recorregut, vàrem passar pels horts de tarongers i algunes fites importants, com la Mina, un palauet prop del poble, el replà i l'església Vella, segons Oscar em contava té un vadall que no saben com s'aguanta. Prop de l'església vella unes parets que els costava d'aguantar-se es el que quedava d'un magatzem de taronja. Encara podíem veure la zona de descàrrega.
Com s'havia fet tard no vàrem arribar a la torre de la Regenta que ho deixaríem per un altre dia.
 |
| Tros de pi al jardí de l'ajuntament |
 |
| Impressionants dibuixos de l'escorça del pi |
 |
| Caminem cap a l'església Vella |
 |
| Antic magatzem de taronja |
 |
| La Mina |
 |
| Cadell o destapaparaes |
Masos camí del castell. Atzeneta del Maestrat. Maestrat històric
Masos camí del castell. Atzeneta del Maestrat. El Maestrat històric.
En el nostre viatge fent el Camí d'Atzeneta del Maestrat al castell d'Atzeneta ens vam trobar alguns masos .
En el nostre viatge fent el Camí d'Atzeneta del Maestrat al castell d'Atzeneta ens vam trobar alguns masos .
dimarts, 17 de maig del 2016
Aqüeducte??. Atzeneta del Maestrat. Maestrat històric
Aqüeducte? . Atzeneta del Maestrat. El Maestrat històric
Seguíem el Camí que porta d'Atzeneta al castell però per senda i camí de terra, em vaig trobar un xicotet assut, no tinc del tot clar si és un assut o simplement una petita séquia o petit aqüeducte que travessa el barranc, ho investigaré.
Seguíem el Camí que porta d'Atzeneta al castell però per senda i camí de terra, em vaig trobar un xicotet assut, no tinc del tot clar si és un assut o simplement una petita séquia o petit aqüeducte que travessa el barranc, ho investigaré.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)