Pàgines

divendres, 7 de juliol del 2017

Església de Sant Antoni Martir. La Font d'en Carròs. La Safor.

 Església de Sant Antoni Màrtir. La Font d'en Carròs. La Safor.
Un dels elements més emblemàtics i de més contingut en la nostra visita fent el Camí per la Font d'en Carròs va ser l'església de Sant Antoni  Màrtir, la guia ens va explicar que antigament  en el seu lloc hi havia la mesquita però la van tirar avall.
 És una església amb nau central, és una església del gòtic de conquesta. Cap al 1598 va sofrir un terratrèmol, a instància de la marquesa va posar les restes del castell a l'església.
 A la capella de la Mare de Déu del Remei hi ha les restes dels senyors d'en Carròs que li donen nom al poble.
Per on hi ha la capella hi havia antigament l'entrada original, al segle XVII fan la cúpula, i cap a finals del XIX cap al 1890 rebaixen  el sol un metre, es va cremar l'arxiu , i hi ha poca informació històrica.
Els xiquets abans de batejar-se entraven per la porta de la capella i desprès ja entraven per la porta gran
Campanar de l'església de la Font d'en Carròs





Sepulcre dels senyors d'en Carròs

Sepulcre dels senyors d'en Carròs



 Sepulcres dels senyors d'en Carròs






Podem veure la part del marbre que és la pat rebaixada per donar-li altura.

Detall dintre de l'església del castell de Rebollet


Pica babtismal de l'església picada en pedra

Casa natal de Francesc Ferrer i Pastor. La Font d'en Carròs. La Safor.

Casa natal de Francesc Ferrer i Pastor. La Font d'en Carròs. La Safor.
 En la nostra visita per la Font d'en Carròs vàrem passar per la casa natal de Francesc Ferrer i Pastor, va ser  lingüista, i gramàtic, el reconeixem  sobre tot  per ser l'autor del diccionari de  castellá- valencià, amb els quals molts xiquets i xiquetes hem aprés valencià, era el clàssic vocabulari blau i blanc de la nostra infantesa.

Panells ceràmics. La Font d'en Carròs. La Safor

Panells ceràmics. La Font d'en Carròs. la Safor.
 En la nostra visita per la Font d'en Carròs tot fent  l'etapa del Camí de la Font a Oliva ens vàrem trobar molts panells ceràmics amb sants dintre del  poble, a les façanes, els posaven en senyal d'agraïment.



Edifici de l' antic ajuntament de la Font d'en Carròs. La Safor

Edifici antic de l'antic ajuntament de la Font d'en Carròs. La Safor.
  Actualment hi ha l'oficina de turisme, antigament hi havia l'antiga casa de la vila, va ser també  l'almodí on es feia la subhasta del blat.

Casa de la Vila.La Font d'en Carrós . La Safor.

 Casa de la Vila. la Font d'en Carròs. La Safor.
A la caminada fent el Camí de la Font d'en Carròs a Oliva vàrem aturar-nos davant de l'ajuntament de la Font.
Ajuntament nou.

Casa antiga. l'Alcora. L'Alcalatén.

 Casa antiga amb torreta interior. L'Alcora.L'Alcalatén.
Espectacular treball de decoració  a una casa de l'Alcora



Torreta interior a una casa de l'Alcora

 En una de les passejades per l'Alcora em vaig trobar aquesta casa amb una espècie de torreta a la part de dalt.

dimarts, 4 de juliol del 2017

Caminada del Grup de Caminants per la Marina Alta: volta per les cales de Xàbia.

Caminada del Grup de Caminants per la Marina Alta: volta per les cales de Xàbia.
Ens vam trobar a Xàbia a l'aparcament de la cala Blanca  per iniciar el petit recorregut  per la cala del Portitxol.
 Però tal vegada Neptú ens volia castigar per gosar caminar l'1 de juliol, una caminada ja fora de temporada, el Déu Neptú va llançar sobre nosaltres una gran tempesta, tot allò que la resta de l'any havia segut bons dies per caminar, havia esdevingut un dia feréstec, vàrem iniciar el rogle amb vent , fred i un dia de tempesta inimaginable per aquella data.Vàrem iniciar un recorregut per les cales properes a l'aparcament, vàrem passar per dintre del forat de la cala Blanca, el color de la roca li donava el nom. Anàvem per voreta mar, aquesta estava enfurida  i les ones trencaven amb força , el cel amb núvols grisos que  amenaçaven esclatar amb força d'un moment a un altre. Els companys i companyes van agafar  les tovalloles per tapar-se del fred. Graeme i Mayte eren els nostres guies. Moltes gràcies pel vostre mestratge.
 Poc després vàrem anar a esmorzar per veure si Neptú calmava la seua ira i ens deixava fer Camí, vàrem anar al bar amb cotxe i va ploure mentre esmorzàvem, vàrem fer un bon àpat, i vàrem fer xisclar la xerrameca, mentre pegàvem un mos. En eixir ja estava sec i vàrem anar al punt de partida.
El nostre propòsit era fer un recorregut circular aprofitant part del Brancal de la Costa de la Marina, tot i que molta part del nostre recorregut passava per carrers de les diferents urbanitzacions.
Pel camí la Guàrdia vàrem fer cap a la torre d'Ambolo, l'antiga torre havia caigut dintre d'un xalet privat, vàrem parar a la porta del xalet , però la gran porta ens barrava el pas, després ens vàrem aturar al mirador d'Ambolo. Els companys ens explicaven que hi havia una senda que baixava fins a  més avall, però t'havies de tirar a l'aigua i després pujar amb cordes, massa feixuc per fer-ho avui.
 Sota hi havia la caleta del Llop Marí, per carrers urbanitzats vàrem arribar al cap de la Nau, per una banda veiem , l'illa del Descobridor i la cala d'Ambolo,  Patri ens va explicar que en aquella zona hi havien antigues pesqueres, trossos de roca del penyassegat en que la gent pobra que no tenien res s'arriscava la vida per poder pescar, encara quedaven les  restes d'escales de corda, a l'altra banda vàrem arribar al cap de la Nau. Una gavina vigilava dalt del punt geodèsic.  Vàrem seguir en el nostre recorregut fent les voltes a les cales. Sense més vàrem arribar al cap Negre, com sempre la vista era espectacular  amb el contrast dels penyassegats i la mar.
Vàrem fer alguns trossets de senda entre els pins que era molt agradable,  ens vàrem apropar a la costa i  a l'horitzó podíem veure  l'illa del Portitxol i al seu costat més menuda hi havia  la Mona , una illeta xicoteta  que sobreeixia de la mar.
 Després vàrem tornar on hi havia els cotxes , tot tancant la circular que havíem iniciat, una vegada davant dels cotxes  vàrem decidir que volíem fer, finalment Pepe i Patri ens van acollir a sa casa que estava molt a prop i  vàrem poder dinar, gràcies per la vostra generositat, va ser un luxe, vàrem compartir el que portàvem i algunes llamineries que Pepe i Patri ens varen traure, després vam fer anar la xerrameca parlant una mica de tot, del Camí, de les pors, de la llengua,de tantes coses..
 Finalemtn ens vam anar cadascú a la nostra casa. Fins la propera
Passeig per la Cala Blanca

Biel ens mostra un limonium florit.

La cala Blanca


El Grup de Caminants a la cala Blanca

La senda per la cala Blanca

El Grup del Camí per la cala Blanca

 La cala Blanca














El Puigllorença

Costa de Xàbia, antigues pesqueres



Illa del Descobridor

Una gavina al punt geodèsic del cap de la Nau

Caminants, caminant i jugant a pilota


Illa del Portitxol

Illa del Portitxol

 Cap Negre

Cala del Portitxol, illa del Portitxol i la Mona


Cap Negre