Pàgines

divendres, 3 d’octubre del 2014

Les sénies del camí de Peníscola a Benicar-lo. Peníscola.Baix Maestrat.

 Les sénies del camí de Peníscola a Benicarló. Peníscola.Baix Maestrat.
En la caminada que vàrem fer el dijous 2 d'octubre pel camí de Benicarló a Peníscola em va sorprendre la quantitat de sénies que vam veure, pràcticament cada trosset d'horta tenia la seua sénia per a regar. En vàrem trobar alguna restaurada però la majoria estaven  abandonades, en algunes es veien molt bé els engranatges, però segons em va contar Paco de Peníscola, molta part dels engranatges de moltes sènies van ser furtats  i venuts pel valor que tenia el ferro. Aquest recorregut coincideix amb el que porta El Camí a l'etapa de Peníscola a Benicarló.

He fotografiat les que quedaven a prop del camí però tota la plana  esta minada de sènies, darrera de cada caseta trobàvem la sénia, era impressionant. És una llàstima la poca valoració d'aquest patrimoni etnològic, per part de la societat i dels governs, i jo ací des del meu xicotet raconet vull donar-li la importància que es mereix. A part del que suposa la construcció en si i els mecanismes, és tota la manera de fer  i de viure que envolta la sénia, el treball  i la importància del matxo per moltes faenes del camp, i per traure aigua de la sénia també. És el treball dels nostres avantpassats pe sobreviure.
Per l'elevada quantitat de sénies no faré una entrada per sénia com faig normalment,  i en aquesta entrada  faré  un resum del conjunt, tampoc de moment les vaig a poder fotografiar totes.
Algunes sénies les trobem elevades i és que la terra que treien l'anaven acumulant al voltant.




Engranatges de la sénia




La font del Mas del Senyor. Peníscola.Baix Maestrat

La font del mas del Senyor. Peníscola. Baix Maestrat.
El paratge que se'ns obre quan arribem pel RR 194 des del Castell de Polpis cap a la torre Badum  és un raconet amb una idiosincràsia especial. Per una banda la font  amb el seu conjunt empedrat, on la darrera caminada brollava l'aigua i vam poder veure sota les pedres algunes sangoneres. Són uns animalets amb prou mala premsa, que s'alimenten de la sang de les seues víctimes. Una mica més amunt de la font tenim una garrofera monumental, la qual impacta per la seua soca,  molt ampla, que arrela dalt la font. Per altra banda, a la plana un conjunt d'oms secs, encara ens recorden com seria aquell indret en temps passats,  quan el fong que ha matat tants oms  no havia encara fet aquesta matança. Pel que fa al mas encara no he tingut ocasió de veure'l.


Oms secs prop de la font del Senyor


Font del Senyor


Font del mas del Senyor amb aigua
sangoneres a la pedra
Garrofera de grans dimensions dalt de la font

La mina del Mas del Senyor.Peníscola. Baix Maestrat

La mina del mas del Senyor. Peníscola. Baix Maestrat.
Paco ens explicà la història de la mina d'or.  El mas del Senyor era un mas al terme de Peníscola.  Aquesta és la història de la mina que hi ha prop del mas del Senyor. El senyor sempre li deia a la seua criada que aquell mas era una mina d'or, per la riquesa de les terres en el seu conreu , però la criada s'ho entenia al peu de la lletra, creient que hi havia or sota terra, i quan es va morir el senyor li va deixar en herència a la criada les terres i molts diners, i aquesta s'ho va gastar tot excavant buscant l'or i no el va trobar.
La mina s'endinsa per dintre de la muntanya, el dia de la caminada, el 2-10-2014 vam guaitar al'obertura però no ens vam atrevir a entrar ja que és un terreny molt trencadís i és veu que hi ha hagut alguna solsida.




Església Vella. Peníscola. Baix Maestrat

Església Vella. Peníscola. Baix Maestrat.
La seua ubicació és en el camí del castell de Polpis al castell de Xivert, al lloc anomenat la Mallada de la Rabosa. En el punt on el camí és desvia cap al mas del Senyor, ix una sendeta a l'esquerra de la senda  que porta al mas del Senyor i a uns cent metres es troben les runes de l'església Vella.
Actualment es troba tota en runes, segons m'ha contat Paco de Peníscola, tota aquella construcció era anomenada l'església Vella, actualment sembla més un corral abandonat que una església, però segurament l'antiga esglesieta d'origen medieval va estar transformada per a altres usos com corrals o altres estances.
Caldria saber de tot aquell conjunt de construccions, ja que hi ha diferents estances quina correspon al que seria l'església Vella. Qualsevol nova informació l'aniré afegint. Aquesta visita la vaig fer en la caminada el castell de Polpis al mas del Senyor el 2-10-2014





dimecres, 1 d’octubre del 2014

Pont Penjat. Amposta.Montsià

Pont Penjat. Amposta.Montsià.
 La història del pont  no és molt antiga , però una mica té la seua importància per l'enginy d'una obra singular.  La dificultat va ser  aguantar 134 metres de construcció sols sobre els dos punts  de fonament als dos marges de riu. Per altra banda  si veiem practicament acabada l'obra al cap de pocs anys la guerra civil, que el va deixar malmés. És la segona obra al món d'aquestes característiques.



En el meu viatge el 26 de gener del 2016 des del castell d'Amposta tenim una nova perspectiva molt bonica del pont.


L'Ebre a Amposta.Amposta.Montsià.

 L'Ebre a Amposta.Amposta.Montsià.
Quina emoció quan vaig arribar al riu Ebre, quin espectacle Amposta vora el riu, em puc imaginar com la vida d'aquest poble està lligada al riu, quina força la de l'aigua i la de la gent que se l'estima.
Quantes batalles per posseir-lo, o per creuar-lo. Se'm perdia  la vista l'altra banda de riu, llunyana a l'horitzó.
 Alguns vaixells de rem solcaven llaugers aquesta mar dolça, jo caminava amb la grata companyia de Cebrià una persona molt estimada i de molt de prestigi  a Amposta i al club nàutic.
Vull recordar una mica la darrera batalla per l'aigua de l'Ebre, amb el lema Lo riu és vida , no al trasvassament, i quan hem d'agrair la gent del meu poble, Castelló de la Plana  i tots els pobles del voltant, el seny i la valentia d'aquesta gent, per frenar el trasvassament, ja que quan els governants no saben gestionar els recursos i tenen la febre del formigó i dels P.A.Is a la ment sols hagués faltat més aigua per fer més urbanitzacions com si no anarem prou servits. L'aigua als rius i els boscos a les muntanyes, així anem molt millor, d'una altra manera haguerem acabat amb totes les muntanyes urbanitzades i aquesta comarca salinitzada per l'entrada d'aigua de la mar.
 En la meua visita  el 26 de gener a Amposta vaig poder veure  un paisatge d'una belles extraordinària,  i es l'Ebre des del castell d'Amposta.


Canal de la dreta de l'Ebre. Amposta.Montsià.

Canal de la dreta de l'Ebre.Amposta. El Montsià
 Era dels canals més grans que jo he vist, quin riu d'aigua es preparava per regar tota aquella comarca, tota l'horta del Montsià.
L'aigua l'esgarrapem a Xerta(Ribera d'Ebre) i el canal  va vora riu  Ebre i passa per molts pobles inclús passa per dintre d'Amposta fins després de Sant Jaume d'Enveja , al delta de l'Ebre arribar al riu de Mijorn.