Caminada pel Priorat i el Baix Camp. d'Albarca a Prades.
12-5-2018
El passat dissabte 12 de maig vàrem fer la caminada d'
Albarca a
Prades, vàrem arribar a
Albarca en un dia tapat i boirós, on l'antic poble d'
Albarca encara agafava un aura més misteriosa entre les seues pedres medievals. Després de deixar un cotxe a
Prades per poder tornar vam començar l'aventura.
Vàrem passar per davant de la
Masia de Montsant la qual seria un punt neuràlgic de la població, i per davant de l'església vàrem eixir del poble.
Albarca es trobava dalt d'un turonet on hi havia una vista dels prats verds i boscos propers, això si, molt emblanquinats per la boira. Vàrem topar-nos amb les marques blanques i roges de la GR que ja ens acompanyarien tot el camí, després vam arribar al peiró de l'entrada del poble.
El verd dels prats contrastava amb les moltes flors que la primavera ens regalava a les vores del camí. Algunes estepes amb les seues flors morades i alguna flor d'argelaga que marcaria el groc de la jornada. Vàrem passar per un mas derrocat que recordava antics temps de la vida rural. Una altra constant van ser els petits rierols i de vegades l'aigua que aflorava per la mateixa senda i després es tornava a amagar, aquesta banda del darrer trosset del
Priorat coincidia amb la
licorella, pedra grisa de pissarra que formava llenques superposades i segons ens havien contat era el que li donava tant de valor al vi de la zona.
El temps s'aguantava fresquet però ens deixava fer, en algun moment va eixir el sol i encara ens sobrava roba. Era una etapa en la seua major part per sendes i camins de bosc, i zones de matolls.
Vàrem trobar alguns roures que iniciaven la seua brotació i en la llunyania li donaven al paisatge unes tonalitats de tots els colors del verd, contrastant amb el verd més fosc del pi. Algun rierol ens feia mullar-nos una mica els peus a l'hora de creuar-lo.
En arribar a la zona més propera a Prades si que vam notar un canvi en el paisatge; la pissarra grisenca havia desaparegut i els camins els recobria una sorra vermella de pedra d'esmolar triturada.
Molt del recorregut era de pujada, amb alguna que altra més enfiladissa, amb arrels que travessaven la senda recordant els esglaons d'una escala .
En arribar a
la font de la Vila Vella, va començar a plovisquejar i després d'aturar-nos a la font varem fer la darrera part que ens quedava fins a
Prades, ja eren les dues quan vam arribar.
Vam entrar a l'oficina d'informació i turisme on ens van segellar el
carnet del Camí amb el nom de la
Prades la Vila Vermella. Com estava plovent ens vam quedar allà mateix al restaurant de l'oficina per dinar alguna cosa. Ara agafava importància la part gastronòmica, vàrem provar la
llonganissa de Prades i les patates de Prades, també conegudes arreu del món.
Prades era anomenada la
vila vermella pel color roig de les cases, però hi havia un altre color que predominava, el groc. El deler de llibertat i la importància de no doblegar-nos davant les injustícies omplien tot el poble.
Després del dinar va parar de ploure i nosaltres vam eixir a donar una volta pel poble, cada raconet era una sorpresa, especialment l'església amb el seu campanar i els diferents portals d'entrada al poble. El portal de l'església amb els seus arcs, i la plaça de la vila amb les seues porxades i la font renaixentista al bell mig de la plaça. Recordàvem la seua importància com a lloc de mercat i de fires ramaderes des d'èpoques medievals. Vàrem seguir fent la volta al poble fins arribar a un altre portal que portava a un barranquet i un pont, la paret de pedra era un museu on penjaven eines de tota mena. Ens vam estar una estona escorcollant tota aquella ferralla rovellada que havia fet suar als seus amos i ara restava penjada sobre una paret per admiració dels vianats.
En un moment vàrem trobar una jardinera on florien
pensaments grocs, que escampaven la llum i aclarien la penombra.
Vàrem passar per l'antic castell de Prades on encara romanien algunes estructures, en tot el poble predominava la pedra d'esmolar que li donava aquell llustre roig.
En acabar vàrem visitar la
Mare de Déu de l'Abellera. Un paisatge de grans pedres erosionades pel temps ens fascinava, al final d'un carreronet hi havia una porteta amb una una petit miradoret on es veia una balma gegant que arrecerava una ermita, però sense clau no podíem passar més endavant.
En tornar a Albarca, ja en cotxe, per trobar-nos amb Susanne i Mike, ens van porta al darrer lloc que ens va encongir el cor, per una senda dintre del bosc vam arribar a un monticle on hi havia tombes excavades a la roca, era impressionant, i en tornar cap a casa a la branca d'un arbre hi havia clavada el crani del cap d'un carnívor amb un gran ullal, que no vàrem arribar a saber quin animal era.
Després vàrem anar a la
Morera per descansar una miqueta a l'Únic.
Podeu trobar la traça de la caminada a
l'enllaç del wikiloc.
|
Carrer principal d'Albarca |
|
Font i pedra de molí davant de la Masia del Montsant a Albarca |
|
Cases antigues d'Albarca |
|
Vista dels prats des d'Albarca |
|
Església d'Albarca |
|
Campanar d'Albarca |
|
Vista des d'Albarca dels prats |
|
Creu del Peiró a l'entrada d'Albarca |
|
Prats verds prop d'Albarca |
|
Antics mas en runes |
|
Flor d'estepa |
|
Fem camí entre carrasques |
|
Paleta de la GR |
|
La senda que va entre els prats |
|
Fem camí cap a Prades |
|
Alguns líquens a una carrasca |
|
Algunes zones més planes i a l'horitzó la boira. |
|
Alguns caminets envoltats per la verdor de la primavera |
|
Les arrels fan esglaons a la senda |
|
Els colors del verd al paisatge. el verd més clar és del roures |
|
La senda entre la vegetació |
|
La pista prop de Prades |
|
El marfull floreix als marges |
|
Les primaveres engalanen els marges |
|
Roure Reboll (Quercus Pyreneica) |
|
Fon de la Vila Vella |
|
Flor de Malva |
|
Cartell a l'entrada de Prades |
|
Muralla de Prades |
|
Carrer de la Muralla |
|
Peiró d'entrada, portal i església de Prades |
|
Església de Prades |
|
Un llaç groc a l'església de Prades |
|
Portal de l'església |
|
Porta de l'església |
|
Església de Prades i la font renaixentista de la plaça. |
|
Uns pensaments vora un brancal d'un carrer |
|
L'església de Prades des de les porxades de la Plaça. |
|
Un balconet molt atapeït |
|
El portal del nord |
|
Museu a l'aire lliure d'estris vora el pont de l'entrada Nord |
|
Portal i la paret amb els estris |
|
El Grup del Camí vora els pensaments grocs |
|
Els pensaments grocs |
|
La Vila Vermella de Prades |
|
El Castell de Prades |
|
En un racó, records d'infantesa |
|
Campanar de l'església de Prades |
|
Paratge molt proper a l'ermita de l'Abellera |
|
Caminet cap a l'ermita |
|
Ermita de l'Abellera |
|
Tombes excavades a la pedra |
|
Tombes excavades a la pedra prop d'Albarca (Priorat) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada