Els colors de la terra: Caminada del Grup de Caminants per la Vall d'Albaida : de Castelló de Rugat a Quatretonda.

dimarts, 6 de març del 2018

Caminada del Grup de Caminants per la Vall d'Albaida : de Castelló de Rugat a Quatretonda.

Caminada del Grup de Caminants per la Vall d'Albaida : de Castelló de Rugat a Quatretonda.
El passat 25 de febrer vam fer una etapa d'el Camí per la Vall d'Albaida amb el Grup de Caminants, concretament de Castelló de Rugat a la Pobla Llarga i vàrem acabar el nostre recoregut a Quatretonda.
Vàrem primer deixar cotxes a Quatretonda per poder tornar el grup una vegada arribats a Quatretonda, en ser un grup molt nombrós la logística era més complicada . Sempre també aprenent de les errades.
Finalment vàrem començar l'etapa a Castelló de Rugat. Vàrem fer una explicació senzilla i de seguida Alex ens va informar una mica de la història de Castelló, dels seus origens des d'un antic castell i del seu topònim Castelló de les Gerres, per la seua vinculació a la fabricació de gerres de ceràmica. Vàrem iniciar el nostre recorregut davant l'església, vam fer un rogle i Alex ens va il·lustrar sobre les perles de Castelló. Vàrem passar per alguns dels seus carrers fins passar per on hi havia l'antic palau, Alex ens va tornar a explicar al peu de la plaça la història de l'indret. Vàrem passar per l'antiga cisterna medieval i des d'allà vàrem fer cap a l'església. Ens vàrem fer una foto de grup a les escales i ens vam acomiadar del nostre guia que tenia la gran tasca de fer la calçotada.

A partir d'ací era Raül de Quatretonda el que agafava el guiatge del grup, vàrem passar per un túnel, Raül ens va explicar una mica la seua història, i els adorns que l'envoltaven.
Pel camí ens anàvem trobant pilons ben endreçats amb indicacions amb un taulellet de punts de valor o vistes properes. Arribàvem al mirador de l'ermita, un punt que en girar-nos veiem l'ermita. Una mica més enllà la font de Xerca.
La primavera ens endolcia la caminada amb els ametles florits decorant el paisatge. Ens vam aturar una altra vegada en un punt, Raül ens va fer mirar una escultura i ens va convidar a endevinar que podia ser, ningú ho encertava, finalment ens ho va dir, semblava voler recordar una carabassa. L'indret era anomenat la plaça de Bous i feia com un replà arrodonit, antigament plantaven carabasses i després feien pasturar els bous.
Després vàrem passar pel mirador del Benicadell, un indicador ens marcava Castelló de Rugat i la Pobla del Duc, mal escrit veiem darrera del piló que algú havia posat "lluchente" volen fer una mala traducció aberrant de Llutxent. Pel nostre camí per la vall de la terra blanca ens van sorprendre la monumentalitat dels albercoquers com en pocs llocs havíem vist unes soques tan grosses.
Vàrem seguir fins arribar a la Pobla del duc, vàrem descansar i fer un mos a la plaça on ens estava esperant Vicent, després d'esmorzar vàrem aprofitar per explicar el Camí, i repartir els carnets del tram. Vicent ens va explicar algunes coses de la Pobla mentre ens portava pels carrers del poble. Vàrem passar per l'antic convent i l'antiga església ara sols en el record de la gent. Segons Vicent ens va comentar la Pobla és un exemple de la desídia i la ineptitud dels governants a l'hora de fer desaparèixer el patrimoni del poble. Davant de l'església ens va contar com al gran creu de la façana havia evolucionat i antigament era un homenatge als feixistes, i ara sols hi ha la creu sense fer homenatge a cap bàndol.
Vicent va fer esment a unes columnes romàniques que ja no hi són però encara es conserven en algun lloc.
Vàrem seguir per la Vall Blanca en direcció a Quatretonda, la miqueta d'elevació que tenia la Pobla del Duc ens donava una vista de la vall, i quan em vaig girar la silueta de la Pobla quedava reflectida a l'horitzó. Als camps ressaltaven les bresquilleres florides. El grup de caminants anava estirant-se com una serp de colors sobre l'asfalt.
Varem agafar un caminet per veure la carrasca monumental de la Pobla, una espectacular carrasca que sota la seua ombra ens regalava una bonica foto de grup.
Després vam recular i tornarem al camí principal en direcció a Quatretonda, en un racó del camí hi havia una xicoteta alteració de formigó, i improvisant una mena de tauleta vam segellar els vora 40 carnets del Camí de l'etapa de Castelló a Quatretonda. La calor ja es feia notar i començàvem a traure'ns roba.
En arribar a Quatretonda vàrem començar a omplir cotxes per tornar, i els quatre que ens vam quedar vam fer una mica de temps fins que ens van venir a buscar, vam aprofitar per llegir un poema de Vicent Andrés Estellés que hi havia pintat a la paret. .
En arribar a Castelló de Rugat una gran plaça plena de gent asseguda ens esperava, i la calçotada estava servida, després de fer fam vam començar a untar-nos els dits amb els calçots, tot elevant la ceba en un ritual que, tot i salvant les distàncies em recordava Vicent Andrés Estelles amb el seu poema "Res no m'agrada tant",tot i que ara vam canviar el pimentó pel calçot.

Després de repetir el ritual incansablement fins deixar un plat ple de pells i la panxa ben plena, es va fer l'hora de fer un pensament i tornar cap a casa.
Podeu veure la traça de l'itinerari a l'enllaç del wikiloc.