Els colors de la terra: Caminada per la Plana Baixa: de la Vall d'Uixó a Fondeguilla i Eslida

divendres, 22 de desembre del 2017

Caminada per la Plana Baixa: de la Vall d'Uixó a Fondeguilla i Eslida

Caminada per la Plana Baixa: de la Vall d'Uixó a Fondeguilla i Eslida
El passat divendres 17 de novembre de 2017 vaig fer una caminada de reconeixement per recordar l'itinerari de les dues caminades que tenia previstes durant els propers dies.
Aquesta vegada la vaig fer jo sol, iniciant la marxa a la Vall d'Uixó on el meu germà generós em va deixar, tot seguint el trac, vaig recórrer el centre històric de la població dual, tal com el guia ens va explicar, vaig passar de bon matí per l'església de l'Assumpció, i de seguida vàrem eixir de la població cap a les coves de Sant Josep, les quals hui no visitaria, vaig passar pel costat de l'impressionant aqüeducte, d'ací ja vaig enfilar la pujada de Pipa, costera de terra esgarrada. La pendent era forta per sendes i camins. La vista ens donava una panoràmica de la Vall d'Uixó.
Després la pujada es va suavitzar i anava vorejant Pipa, un cim singular que era un referent de la zona, de seguida seguint la línia XYZ de la Guerra Civil van aparèixer les trinxeres, una mica embrossades, però que es retallaven perfectament i ens parlaven d'aquell moment de por i de guerra, de seguida per la senda envoltada de pins prompte Fondeguilla es va veure a l'horitzó enclavada entre muntanyes, ara la senda era tota de baixada per coscolls i matolls , fins arribar a endinsar-se per les hortes i arribar al poble. A l'entrada em vaig trobar una mestra amb els seus xiquets i xiquetes que eixien a conèixer el terme .
Vaig arribar al bar Ca Mario, davant de la plaça de l'església, vaig parlar amb Mario per acabar d'endreçar els preparatius pel diumenge i vaig segellar l'etapa amb el segell del bar.
Sense perdre temps vaig seguir cap a Eslida, l'eixida del poble sempre m'embolicava una miqueta, en pocs minuts Fondeguilla ja quedava al darrera, i jo vaig seguir la pista que anava vora el barranquet.
En un punt una pedra indicava la nostra primera fita, el castell de Castro 3,6km, vàrem seguir per la senda que a poc a poc anava enfilant-se, el barranc s'anava fent profund i les sureres anaven envoltant el paisatge, era espectacular, vaig passar pel costat de la Surera Mare, ara caiguda a terra , era immensa, trencava el cor veure-la partida i estesa a terra , per un forat del seu cos podíem llegir el pal amb el seu nom.
Hui vaig seguir el camí sense arribar al castell, el vaig veure del coll i vaig seguir cap a endavant, volia arribar a Eslida abans que tancaren el Centre d'Interpretació de la Serra d'Espadà.
El temps se'm tirava a sobre i la costera em feia esbufegar. Vaig deixar la indicació de la nevera també sense pujar-hi i en passar a l'altra vessant Eslida es veia al fons de la vall.
Encara em quedava davallar fins el poble, la baixada era forta i el temps era escàs, en arribar a Eslida vaig trobar encara la porta del Centre d'Interpretació oberta, vaig poder segellar amb el segell del parc d'Espadà, fins i tot vaig aconseguir un pardalet. Vaig aprofitar per parlar amb ells d'el Camí, va haver-hi molt bones vibracions.