Els colors de la terra: Caminada del grup de Caminants per la Plana Baixa:de Fondeguilla a Eslida.

Caminada del grup de Caminants per la Plana Baixa: de Fondeguilla a Eslida.
Aquesta vegada el punt de trobada era a Fondeguilla amb la gent del Centre Excursionista de Castelló, per fer aquesta etapa sisena de tram d'el Camí Morvedre Vall de Segó i la Plana.
Vam quedar a la plaça de l'església de Fondeguilla, després de fer les presentacions i recordar que fem el Camí, vam iniciar la marxa.
Vam eixir del poble després d'acomiadar-nos de Mario que estava prou atrafegat dintre del bar, a poc a poc el poble quedava a la llunyania enclavat en les muntanyes del paisatge, nosaltres vam deixar la pista que anava a la vora del barranc per seguir la senda, amb la indicació marcada a sobre la pedra cap al castell de Castro, la senda recorria alguns dels racons més impressionants de la serra d'Espadà.
La senda tenia una catifa de fulles de surera, i algun dels arbres cobrien la senda per on passàvem nosaltres, anàvem també vora el barranc, vàrem arribar a un mirador que ens donava una bona perspectiva del barranc i del paisatge per on ens estàvem endinsant.
Vam passar per la surera Mare, uns ciclistes baixaven i els els vam trobar a la surera, el cor se'ns trencava en veure l'arbre monumental estirat a terra sense vida.
Vam passar pel bosquet on les sureres s'agrupaven sobre el paisatge, ara la pujada era forta i els companys i companyes esbufegaven, però prompte vam veure el sol lluir a l'horitzó i la fi de la pujada. Nosaltres ara seguíem el camí del castell de Castro, en arribar dalt tot el grup vam pujar a Castro i vam gaudir del paisatge i de les vistes, de com es retallava la plana i la mar i la resta de muntanyes, vam fer un mosset de la berena. Ja amb la panxa plena vam seguir el Camí, ara la baixada era forta, recoberta per una zona pedregosa,vam arribar fins la senda i la pista que anava baixant cap a la Nevera, a poc a poc el castell anava quedant-se endarrerit, enfilat dalt del turó, donant-li un aspecte de fortalesa inexpugnable.
Ara la pista zigzaguejava planera fins arribar a la cruïlla de la Nevera, un grupet ens vam enfilar per la senda, veritablement costeruda i amb desnivell, en arribar dalt vam trobar-nos la Nevera de Castro, estava totalment ben conservada amb el seu sostre, des d'allà també es veia el castell de Castro.
Vam davallar cap a baix i en reagrupar-nos ens vam trobar un cartell sorpresa, hi havia una batuda de senglar i ens alertava, però havíem de seguir cap a Eslida, ens vam agrupar i vam començar a cantar, xiular i cridar per fer-nos notar. Però en aquell moment la gent que venia darrera ens avisaven que ens aturàrem la gent de davant, havia caigut Maria. Ens van tranquil·litzar que no era res greu però la sang era molt escandalosa, en haver fet la cura pertinent vam seguir per la senda, Eslida es retallava al fons de la Vall. Ens impressionava veure els caçadors amb les escopetes plantats esperant la presa. El paisatge seguia emboscat entre pins i sureres, les calçades eren impressionants, les pedres endreçades una al costat de l'altra durant molt del traçat del camí. Prompte vam arribar a la zona de conreu de les oliveres on la zona més forestal es quedava ja llunyana.
Vam arribar a Eslida i en creuar el poble vam eixir al Centre d'Interpretació de la Serra d'Espadà, però malauradament ja estava tancada i no vam poder segellar, definitivament vam seguir cap al bar Paquita on teníem reservat el dinar. El bar era una nau molt gran vora la carretera, hui el restaurant estava de gom a gom, hui al poble hi havia molt d'ambient ja que hi havia la carrera dels dements i els corredors i aficionats omplien el poble i els bars.
El dinar va ser reconfortant, ens van portar unes grans olles amb olleta d'Eslida i després altres llamineries de la gastronomia de la zona.
En acabar vam segellar amb el segell del bar Paquita i per la vesprada vam poder fer la visita guiada al poble d'Eslida acompanyat del nostre guia Óscar .

La visita d'Eslida
Algunes notes del que Óscar ens va comentar:
La llegenda del castell de Castro coincideix amb altres castells, com era un castell inexpugnable i als cristians els era impossible de conquerir, per la nit van posar cabres amb les banyes de foc i les van enviar cap al castell, els àrabs en veure que els atacaven es van suïcidar tirant-se pel penya-segat.
També comenten que hi ha uns forats a la roca, dues línies paral·leles, diuen si podria ser l'escut de Blasc d'Alagó.
Vam eixir del poble i vam anar cap al riu, davant de l'aqüeducte Òscar ens va explicar algunes coses: podem veure l'aqüeducte, és d'època islàmica, a l'altra banda de riu hi havia unes estructures, hi havia 14 cases morisques. L'Almasraka era una antiga alqueria musulmana, volia dir la solana, és un lloc on li pega prou el sol, en 1602 s'esmenta aquest espai.
El 1609 hi ha el decret d'expulsió, són nomenats moriscs a partir de 1526 ja que els obliguen a batejar-se, els morisquets eren els xiquets menors de 3 anys que es podien quedar.
Dels 118.000 moriscs del País Valencià que són expulsats uns 19.000 eren de la serra d'Espadà.

En la nostra visita al poblat morisc veiem algunes restes de cases i carrers, veiem una vista d'Eslida i Òscar ens mostra un dibuix de Cavanilles, era la mateixa perspectiva que teníem nosaltres, també vam poder observar la manera de construir segons l'orientació de les pedres.
A Eslida eren el 100% de la població morisca, ací no hi havia cristians, així com a Suera es repoblen els dos nuclis ací sols es repobla un. Inverteixen en fer un molí de blat i un molí d'oli. Hi havia vegades que en la cristianització els canviaven els noms i podien mantenir el cognom musulmà. L'expulsió va ser massiva, i un gran sotrac per a la comarca i el país, després va ser repoblat amb cristians de Nules i de l'interior.
En el nostre recorregut pel poble Òscar ens segueix contant coses d'Eslida, en arribar a la plaça Mestre Arnau, ens parla de qui va ser el mestre Arnau, era originari de la Vall d'Uixó, seguim caminant, segons ens conta al carrer Cervantes es van trobar restes de soterraments moriscs.
En passar cap al cantonet dels llavadors ens mostra una fotografia i ens conta com antigament les dones es solien posar en aquell cantó per treballar l'espart fer fer suports que encaixaven per a les premses d'oli.
Vam Seguir cap als llavadors, eren relativament nous de 1899, segons sembla que es rentava de tot, cadires, cassoles, roba.
Durant la Guerra Civil es van cremar les imatges sagrades. Pel que fa a Sant Lleó una dona va amagar el cap i en passar la guerra el va traure i li van fer el cos i li van posar el cap.
A la Guerra Civil el terme estava dividit, a Eslida eren franquistes i al castell de Castro republicans.
Vam arribar a l'església, Òscar ens va parlar que la casa que està enganxada a l'església, era on hi havia l'antiga mesquita, i l'església es va construir al pati de la mesquita.
Ens vam apropar a la casa i Oscar ens mostrava indicis de l'antiga mesquita, és un plaer escoltar-lo i compartir els seus descobriments, tot i que se'ns va fer de nit.
Seguim amb la nostra visita, per acabar vam passar per un cantonet on hi havia el forn del Duc, era el forn que tenia el senyor.
En aquell racó Òscar ens va explicar que hi havia un senyor d'origen anglès que li deien Walter, i era conegut per Don Walterio, era molt aficionat a la meteorologia i tenia un penell i recollia dades meteorològiques, ara hi havia un penell en homenatge a ell.
Cansats però contents vam completar el dia aprenent moltes coses d'Eslida, d'Espadà i en especial de l'època dels moriscs, i com va afectar l'expulsió del 1609 a aquestes terres.
Ens vam acomiadar del grup i d'Òscar i vam tornar cap a casa