Ahir vàrem fer un trosset més del Camí al tram Penyagolosa, el Camí en família, ara ja feia molts mesos del nostre començament en el llunyà Castelló, ara completàvem Atzeneta ja en la huitena jornada.
Em van omplir moltes coses en aquesta etapa i varen ser moltes coses les que vàrem aprendre, i el més important, les xiquetes varen gaudir molt l'etapa del Camí i varen aprendre algunes coses més del nostre país allargassat. Varen agafar consciència de la importància de fer el Camí, de veure que passet a passet, jornada a jornada avancem en el Camí pel nostre poble.
Vàrem iniciar el camí al peu de l'estàtua del Pelegrí de les Useres, on Balma va llegir l'escrit de la pedra. Vàrem recordar una mica el sentit de la Pelegrinació de les Useres a Sant Joan de Penyagolosa i la seua perpetuació cada darrer divendres d'abril. També vàrem comentar la dificultat d'anar descalç i que sols ho fan als llocs d'entrada importants. Hui seguiríem el camí dels pelegrins de les dones fins al Piló de la Creu, i després devallaríem cap a Atzeneta . Pel camí el paisatge estava esplèndid, pintat de groc per les argelagues, on la vegetació brotava valenta amagant els esquelets tristos i recremats de l'incendi de l'Alacalatén. A la font de la Presola intentàvem endivinar l'etimologia del topònim i observàvem l'aigua que brollava generosa de la font. Vaig portar el potet de pintura que en algun punt em va servir per reforçar alguna marqueta esborrada. Aitana com moltes vegades a les meues galligotes jugava amb el meu pel, després volia plegar aglans , i quan sota del coscoll en veia es meravellava, en vam agafar alguns. també esmeravellava de les ametles penjades als ametlers.
Aquesta vegada ens va acompanyar Carmina d'Almassora, que ens va donar les galetes de llima tan reconfortants. Per ser una etapa que ja havia fet, els records em venien a la ment quan passava pels diferents racons.
L'arribada a la font del Mestre, on el pouet ple d'aigua feia molt de goig, o després els masos enrunats que deixaven veure a través dels cabirons les seues entranyes. També la vista llunyana de les Useres. Aitana va fer una becadeta al meu braç i després molt contenta va seguir observant totes les coses que el Camí ens regalava. Balma i Aitana es van quedar bocabadades quan vàrem trobar una serp viva molt quieta per la poca temperatura que feia, tot i que al final es va amagar dintre d'un clevill d'una paret de pedra.
També recorde el moment de descans sota l'olivera, que jo vaig fugir correns buscant la jaqueta d'Aitana que se m'havia caigut en devallar el camí .
Vàrem seguir la pista que donava a la carretera d'Atzeneta on partien els termes i en passar la carretera un gran monument ens alertava de l'arribada al Maestrat amb l'històric ordre de Montesa. El camí era fàcil i plaerós fins a Atzeneta, per pista de terra i devallant. El temps bo , inclús en algun moment fresquet.
Havíem fet una altra epapa del nostre Camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada