Palau Castell de Betxí. Betxí. la Plana Baixa.
Moltes vegades havia passat per la portadel palau, quasi tantes com hi havia anat a
Betxí, ja que la plaça sempre és un punt de trobada, la festa per la llengua a la plaça, o les diferentes vegades que he quedat amb gent de
Betxí, sempre quedàvem a
la plaça Major, la primera vegada que vaig anar-hi, no deixava de ser una porta vella més, una mica especial si, que et reclama una foto com les puc fer a moltes façanes antigues interessants, però quina sorpresa la meua, la darrera vegada eixes portes velles estaven obertes de bat a bat i ja no podien amagar la seua bellesa interior, amb panells informatius que explicaven la història del
palau de Betxí.
Enlluernat pel
claustre i els
arcs, l'antigor equilibrada amb la restaruació respectuosa i uns panells que no ens fan mal als ulls, discriminant-nos, com moltes vegades passa, respectuosos amb el patrimoni i la nostra llengua, quin gust,ens haguérem quedat més temps escorcollant cada raconet però la faena ens demanava seguir i vàrem haver de continuar amb el nostre Camí.
Després d'aquesta primera visita una mica ràpida i la recollida d'informació i fotografia veig que encara vindran properes visites per afegir noves imatges.
 |
| Façana exterior del palau |
Continuarem amb l'explicació del palau segons els panells explicatius.
Contrucció medieval(s. XIV) i palau Gòtic (XV).
Les excavacions arqueològiques ens mostren les restes d'una construcció defensiva medieval de finals del segle XIV.
Sobre aquesta fortalesa., es va erigir al segle XV un palau gòtic, de planta quadrada i distribuït en quatre naus al voltant d'un ampli pati d'armes. L'antic palau gòtic és fortifica a mitjans del segle XVI, on l'arquitecte Joan d'Ambuesa realitza un edifici exempt, de planta quadrangular, defés per baluards als cantons i organitzat al voltant d'un claustre central.
D'aquell moment daten les parts més destacades de l'immoble: la portada principal i els arcs i columnes dels claustre, constituint una de les més notables edificacions renaixentistes de l'arquitectura nobiliària valenciana millor conservades.
La portada principal segueix "l'Ornament Rústic" de Sebastiano Serlio. On es mostra un front encoixinat que dibuixa un arc de mig punt flanquejat per pilastres i el "cortile" renaixentista el composen columnes jòniques i arcs alsapaners.
Amb el pas del temps, els senyors de Betxí cada vegada més es van veure atrets per la vida en la cort, acudint al poble de la Plana Baixa esporàdicament, la qual cosa va portar a l'abandonament gradual del monument.
A mitjans del segle XIX el palau va ser venut a una sèrie de veïns del poble que es van associar per a la seua compra i explotació, utilitzant la nau est com a almàssera, el claustre per a fer vi, l'andana per la cria de cucs de seda.
Per herència, donació i compres, la major part del monument va arribar al catedràtic de llengua àrab
Pasqual Meneu, qui a finals del segle XIX comença a alçar sa casa sobre l'ala sud-oest del conjunt, on quedava ben poc de l'antic palau.
Meneu inclús allotjà a sa casa el
Centre Republicà, el
Sindicat Agricola i "
el Teatro Liceo", al que s'accedia des de 1927 per una escala en replec, recentment desmuntada. Després de la mort de Meneu en 1934, la seua vidua,
Elvira Monleón, crea el "Palau cinema" i el "Cine Terraza de Verano".
