Caminada del Grup de Caminants pel Baix Vinalopó: de la Foia a Elx.

 Caminada del Grup de Caminats pel Baix Vinalopó: de la Foia a Elx.
 Els records de la meua vida per la ciutat de les palmeres  farien bategar més fort el meu cor durant aquest dissabte fent el Camí a Elx.
 Vàrem trobar-nos amb la gent d'Elx davant de la EOI d'Elx, d'allà vàrem fer cap  on començava la caminada a la Foia.
 Tot i que molta gent de la que s'havia inscrit no va aparèixer vàrem començar la caminada. Gaspar Jaén , escriptor i arquitecte reconegut d'Elx  ens va acompanyar i ens va anar explicant moltes coses del camp d'Elx.
Una de les primeres visites interessants va ser la pujada a la torre del Gall de la Foia, un palauet que relluïa en mig del poble, com moltes cases que trobarem al país, era fruit de la fortuna de gent que va anar a Amèrica, en aquest cas un home que se'n va anar a Cuba  i va fer diners  tot fent tomata en conserva, a l'etiqueta dels pots hi havia reproduïda la casa de la torre del Gall.
 En nom li ve pel penell que té a dalt  la torre, poc freqüent a la zona, per veure la direcció del vent. És una casa modernista de principis de segle XX( 1910-1920).
 En fer les presentacions i les explicacions pertinents d'El Camí  de la Foia iniciàrem el Camí.   Primer visitàrem la torre del Gall,  vàrem poder pujar  dalt de la torre, gaudint d'una bona panoràmica de tot el camp d'Elx. Dintre  de l'elegància de la casa, per dintre era modesta, podíem veure l'escala amb la forja ben treballada  però senzilla. En baixar iniciàrem el camí, el paisatge era diferent al que jo estava acostumat, els magraners florits omplien els camps i això li donava un encant únic. Pel camí, Gaspar i Jeroni ens anaven mostrant l'essència del camp d'Elx, intentàvem treure de la vista els elements sobrants, com cases noves , camins asfaltats, etc. per tenir una visió antiga. Ens van parlar de la casa de l'Asprella, un altre palauet  que es trobava al mig del camp voltat de palmeres i arbres. Per aquell camí vora el canal  ens anàvem endinsant en la història del camp d'Elx.
 Poc després vàrem arribar a la Baia, que com molt bé ens va explicar Gaspar la seua forma correcta és en singular, la Baia,  allà Andreu i la seua família que vivien al poble  ens van ensenyar moltes coses. Com la història del pi de la plaça ,  explicaven que  la gent de poble van agafar  uns gitanos amb verdura furtada i els van amenaçar de penjar-los al pi, si no arribaven les autoritats per impedir-ho. Algunes històries semblants contades a la vora del pi, que li donaven una fama especial a la Baia.
 Vam seguir  el camí d'Elx, el paisatge anava combinant diferents conreus: les palmeres, que sorgien  cap al cel d'entre  la resta de conreus ,  magraners, i alguna finca molt gran d'horta, com una de carabasses que es perdia a l'horitzó.
 Vàrem passa per un dels partidors de les aigües. Gaspar ens el va mostrar, amb algunes explicacions molt interessants sobre el reg a Elx i la distribució de l'aigua.
 Tant com ens anàvem apropant a Elx ens endinsàvem en les palmeres, els horts de palmeres eren el que identificava el palmerar d'Elx. La combinació de requadres  de terra conreats on antigament hi havia  magraners o conreus generalment resistents a la salinitat, i totalment voltat de dos cavallons plantats de palmera datilera. Era una passada, allà on posaves la vista hi havia palmeres, era impressionant. Sempre amb la peculiaritat que l'aigua era força salada i pocs conreus suportaven tan la sal com la palmera i el magraner.
 El cap ballava per l'horitzó embriagant-se de l'espectacle dels horts de palmeres, era una festa per als sentits.
Després de creuar la circunval·lació, varem arribar a una antiga torre de Ressemblanc, sota la torre  Gaspar ens va contar una miqueta la seua història. Vam recuperar els cotxes que teníem a la Foia i  ens vam acomiadar de Gaspar, que ens va fer una introducció al llibre  del Camí al Vinalopó. Vàrem dina al bar d Cantó un bon arròs en costra com no podia ser d'una altra manera, on l'ou unia l'arròs. Vàrem segellar el carnet amb el segell del club ilicita Sarangollo.
 Per la vesprada els companys del Tempir ens varen guiar  per la ciutat, i Hèctor ens va sorprendre amb les seues explicacions.
 Un resum de la visita guiada d'Elx:
 Ens va contar els diferents poblaments que havien passat per Elx, i la importància del Vinalopó  com eix que estructura la població, el Castellar(s. XIX X) la Medina musulmana (s. X-XI) o la Figuera Reona. De la importància del sistema de reg i els horts de palmeres. Varem passar pel palau d'Altamira. Un detall que ens va sorprendre a tots i a totes es quan ens va contar que el jardí  del Palmerar,  era propietat  de la Mare de Déu, no era de l'església,  per tant com era de la Mare de Déu no és va desamortitzar ja que no era de l'església. Vàrem parlar de l'arròs en costra, compartit per tres pobles tan allunyats, com  Elx, Oriola, Pego, i Callosa. Vàrem arribar al mercat i davant ens van sorprendre les excavacions dels banys àrabs. Vàrem passar per sota la llotja on trobàvem el gòtic civil més important, amb al curiositat de trobar l'escut d'Elx el qual no té corona, l'escut té la Calaforra i l'ara romana, que és un altar romà. Vam arribar a la torre del Consell, formava part de la muralla, no era una torre aïllada.
   Els marquesos no eren volguts massa per la població,  al segle XIX el crit de guerra era "fora fora els castellans" i els picaven els escuts de pedra.
 Vàrem acabar la visita davant la basílica on hi havia un casament, els novençans es protegien de les ràfegues d'arròs que els llançaven els convidats.
 I açò és tot en aquesta primera caminada de la Foia  a Elx.

 Els horts al palmerar d'Elx

El grup d'El Camí a la torre del Gall(la Foia , Elx)

 El grup d'el Camí a l'escala de la torre del Gall( La Foia, Elx)

El camp d'Elx amb la casa de  l'Asprella al fons

 Fem Camí cap a Elx

La Flor del magraner

 Magraners florits al Camí cap a Elx

 Finca de carabasses al camp d'Elx

 Fem camí, una fita especial.

 Indicacions dels camins prop d'Elx

 Fem Camí entre palmeres

Una séquia prop del partidor de les aigües ( Elx)

La torre de Ressemblanc ( Elx)

Escut noble a la torre de Ressemblanc ( Elx)

Arròs amb costra

 Els horts de palmeres ( Elx)

 Els horts de Palmeres ( Elx)

En mig del palmerar  dos arbres de Pistatxo, en aquest cas femella

Els horts de palmeres

El palau d'Altamira ( Elx)

El palau d'Altamira

La Calaforra ( Elx)

La Basílica d'Elx

Banys àrabs davant del mercat d'Elx

 Escut d'Elx amb la Calaforra i l'ara romana

L'antiga llotja i ajuntament

Mosaic davant l'ajuntament

Mosaic davant de l'ajuntament

Carrers d'Elx, de fons el palau d'Altamira

Escut noble a la casa dels lleons d'Elx, casa austracista.

 Basílica de l'assumpció

Basílica de l'assumpció

 Construció antiga al palmerar, totes les bigues són fetes de tiges de palmera

 Escultura de la Mare de Déu de l'Assumpció al palmerar

Etapa d'el Camí de Raspai al Pinós..

 Etapa d'el Camí de Raspai al Pinós.
 Em vaig decidir, aprofitant l'avinentesa que havia d'estar dos dies pel sud fer aquesta etapa d'el Camí.  Sempre que faig el camí sol trobe gent que m'explica coses sobre el seu poble. En aparcar el cotxe al Pinós després de quasi quatre hores de cotxe, en baixar del cotxe em va eixir a veure la propietària de la casa i em va dir que anara tranquil, que ella des de la finestreta em cuidaria el cotxe, vaig agrair-li a la dona la seua amabilitat i vaig gaudir el  seu valencià del Pinós, que em mostrava els trets de la nostra parla, d'una llengua viva. La dona major es va mostrar molt amable i em va convidar a conèixer el seu poble.
 Com volia fer l'etapa a l'inrevés, vaig iniciar l'anada pel camí mes curt, molta part d'el camí era plantada de vinya, que al més de maig es trobava a la primera brotació. Vaig preguntar a un llaurador per la muntanya que tenia davant, era la serra del Carxe, hui m'endinsaria en aquesta peculiaritat de la nostra llengua. De tant en tant preguntava als llauradors si aquell camí portava a Raspai, era d'agrair que em contestaven en valencià i un plaer notar que la salut de la llegua en uns territoris tan meridionals estava viva.Un llaurador en un valencià perfecte em va senyalar la serra del Carxe. Caminava per un camí asfaltat dintre d'una valleta que anava pujant, prompte al darrera ja apareixia el Pinós però no es veia Raspai, això si, les serres del Carxe i les del voltant es mostraven imponents. Finalment ja quasi baix de la serra em va aparèixer  al davant un xicotet poblet on resaltava l'església. Era Raspai, em trobava ja a la circumscripció de Múrcia. però les ratlles administratives artificials  quan pots seguir parlant la teua llengua no tenen cap valor.
 Vaig entrar  al poblet, un primer panell m'indicava Raspai(Yecla), pels noms dels carrers  era evident que en aquell poble els drets dels parlants havien caigut a un pou. El poble era molt buit i em costava trobar cap  ànima pel carrer. Hi havia com dos nuclis de població, en el de més amunt hi havia l'església.
Vaig trobar una dona que em va explicar  que hi havia algunes cases que pertanyien al Pinós i d'altres a Yecla. Qua ella era del Pinós però era casada amb un home de Raspai. Em va orientar on estava el bar, vaig tornar a refer el Camí fins als primers carrers del poble, on hi havia el panell. L'ama del bar em va explicar que sempre havien parlat en valencià, que antigament anaven a l'escola a Yecla, un autobús els hi portava, però ara ja no hi ha tants xiquets al poble,quatre o cinc i van al Pinós.
Vaig pensar que això reforçaria la vida de la llegua al Carxe, si els xiquets estaven escolaritzats en català  . Després que la xica del bar em contara  les  peculiaritats del Carxe, i escoltar el valencià del Carxe vaig seguir El Camí, vaig pujar a la plaça de l'església i  vaig fer l'etapa cap al Pinós  ara pel camí bo.
 Com el camí de tornada tenia més altura  tenia una visió més elevada de la vall i de les vinyes molt més bonica. Per altra banda es podien veure Raspai a la meua esquena i  al meu front es veia el Pinós.
Vaig seguir per la canyada reial, i així vaig passar per una ermita, però sobre tot l'encant del camí de terra amb les vinyes verdejant fent dibuixos a l'horitzó, i els marges de pedra en sec, mentre un tractor anava passant per tots els solcs.
 Prop ja del Pinós a una caseta de camp  pasturaven un centenar de porcs vietnamites , de raça menuda, i una mica més prop un camp de llentilles en flor, són especies que no havia vist, que el paisatge em regala. Ja al Pinós em vaig allargar a la torre del rellotge i l'església, en una paret  vora la plaça havien pintat una escena del mercat  al poble fa molts anys. Vaig segellar el carnet  de l'etapa a un bar de la plaça. En arribar al cotxe em va rebre  la dona amable, em va parlar de la importància del marbre del Pinós i la visita  de la pedrera, orgullosa del seu poble i transmetent-me la seua estima, em va donar una revista que parlava del poble i editava l'ajuntament.
 Una etapa, uns records, un Camí, un paisatge, unes vivències, una gent. Una història per guardar.
 Podeu seguir la traça a l'enllaç de Wikiloc

Vinyes al Pinós, de fons la serra del Carxe

 La serra del Carxe i Raspai

 Entrada del poblet de Raspai, al Carxe.

Plaça de Raspai

Vinyes alVinalopó , i de fons la serra del Carxe

Porcs de raça Vietnamita

La torre del rellotge del Pinós

Mural  a la plaça del Pinós

 Església de Raspai al Carxe.

Mural  a la plaça del Pinós

Caminada del Grup de Camiants per la Plana Baixa:d'Almenara a Xilxes.

 Caminada del Grup de Caminants per la Plana Baixa: d'Almenara a Xilxes.
 Ens vam trobar primer a l'estació de Castelló una colleta de gent per fer Camí cap a la Plana Baixa, arribàrem a l'estació d'Almenara i després de fer un trosset de camí vàrem arribar a la plaça de l'església on es va aplegar  una colla de gent vinguda d'altres comarques i també de Xilxes i d'Almenara . A la plaça, com sempre vam explicar que era el Camí, vam repartir els carnets de l'etapa i vàrem comentar el full de ruta. Teníem un guia especial que era Enric Amer, molt coneixedor del paratge que veuríem.
 Pel camí el company d'Almenara, Juan Jose Morales  ens va anar fent alguna explicació del seu poble, dels moments històrics  que havia tingut Almenara. Primer vam passar per camps de tarongers i  poc després  per un camí estret ens vam endinsar per un bosc de senill que ens tapava la vista. Poc després el senill es va obrir i va donar pas a les llacunes dels estanys, era emocionant assomar-nos als miradors  de fusta per veure la immensitat de la llacuna. .Un camí cobert per moreres que ens feien agradable ombra. Era molt agradable poder caminar per aquell camí. Vàrem parar en un trosset del caminet  i vàrem seure sobre l'herba, vora una sequieta.
 Enric Amer , d'Ecologistes en Acció, ens va deixar bocabadats amb la seua explicació, pel paratge que ens envoltava, la seua història i la seua importància, i  per una altra banda per la seua passió i el seu sentiment, i la seua lluita per defensar el paratge. Un exemple  per recordar, per encoratjar la gent, i adonar-nos que la victòria que ells han aconseguit protegint l'espai és un regal per a totes les persones, i per això vull fer un petit homenatge als nostres herois des del nostre racó del bloc,  que al final gràcies a la seua vida de lluita som totes les  persones les que podem gaudir-ho. És emocionant escoltar-lo.
 Com regulen els cicles, l'horta, l'arròs i els estanys, les aus i la fauna que hi viu. Va ser un plaer, però també una lliçó. Ens va contar la història de l'hort del senyor Pepe, just estava allà on estàvem asseguts, que li'l van comprar per poder destapar l'ullal , quin valor. Mentre l'Enric ens anava contant històries vam esmorzar. Raül de Quatretonda ens va donar a tastar  el seu licor artesà fet per ell mateixa.
 Poc després vam pujar una senda  i en trobar-nos dalt del tossalet,  vam poder veure la inmensitat dels estanys, impressionants llacunes que feien fita amb el cel blau..
  Vam seguir caminant prop  del que va ser un antic port romà , cada vegada que ens assomàvem als miradors  que s'obrien a la llacuna.
 Després ja vam eixir a terra oberta, i  els melonars  i més enllà els camps d'arròs ja inundats sembràven el paisatge. L'equilibri de la natura, els contrasts dels paisatges.
 Fins arribar a Xilxes ja va ser per camí d'asfalt, i per camins d'horta. A Xilxes ens esperava la nostra guia, tot i que la gent estava una mica cansada i la calor afectava, als llavadors vàrem començar el guiatge urbà . Els llavadors eren molt  més grans , però el pas del temps tot ho acurta.
 Ens va explicar una mica la història de Xilxes des dels primers temps,  a la Pedrera es va trobar  un jaciment de l'edat del Bronze i al Castellar restes d'un poblat iber. També hi havia una vil·la romana  a la zona esportiva, el lloc anomenat l'Altet. Es va trobar un mil·liari , que justament va desaparèixer de l'ajuntament. També es va trobar una xicoteta escultura , un Hermes , Déu dels viatgers, ubicada en un xicotet altar de la vil·la romana.
 A la zona hi havia diverses alqueries àrabs i Xilxes era l'alqueria més gran.
 Vam fer la volta pel poble i la guia no deixava de sorprendre'ns amb les explicacions sobre Xilxes,  situats prop de l'església ens va explicar la història de la font, i de com va arribar l'aigua a Xilxes, també  en fer una de les  places es van trobar soterraments medievals amb 6  esteles discoïdals. Les esteles es troben ara protegides  amb una urna  de vidre.
En acabar la visita  vam  segellar l'etapa amb el segell de l'ajuntament i vam anar a dinar. Gràcies Sergi per la teua participació i entusiasme i el teu suport des de l'ajuntament. Vam escriure  al llibre viatger d'el Camí del grup de la Plana. I vam tornar cap a casa.
Moltes gràcies a tots i a totes per fer-ho possible.