Pàgines

dilluns, 1 de febrer del 2016

El Camí d'Alboraia a Burjassot. L'Horta

 El Camí d'Alboraia a Burjassot. L'Horta 
 El 24 de gener vàrem quedar per provar l'itinerari que ens faltava d'Alboraia a Burjassot. Vàrem quedar al Pont del Moro a Alboraia . Pont d'origen àrab que va ser traslladat des de la séquia de Vera fins prop d'Alboraia.
 Primer vàrem recorrer el nucli antic d'Alboraia, vàrem visitar les antigues escoles , l'església i algunes cases  i façanes modernistes luxosament adornades amb la manisa de l'època. Una antiga casa dintre d'Alboraia encara engalanada amb el jardí i velles llimeres plenes de llimes. Vàrem passar per damunt del metro soterrat. Un antic dipòsit d'aigua havia deixat crèixer la ciutat al seu voltant i havia quedat dintre del poble.
 Poc després d'eixir d'Alboraia la fabrica de Lladró ens parlava de la porcellana que tenia origen allà. Més enllà ens apropàvem a l'antic monestir de Sant Miquel, que enlairava les seues torres sobre la plana voltada d'horta. A més una vella alqueria impressionant feia de trona a tanta horta.
 Els colors de l'horta li donaven al paisatge un plaer de formes i tonalitats, cebes i cols lombardes, més enllà el racó de l'Anell, un racó de l'horta privilegiat, que  sembla que no perillava tant en el darrer any. Vàrem deixar per un altre dia la volta pel monestir i el racó de l'Anell.
 Vàrem entrar a Tavernes Blanques poble de l'Horta que destacava pel mercat i la plaça de l'església. A l'entrada una pintada ens parlava del racó de l'Anell.
 En eixir de Tavernes cap a Carpesa tenienm dues opcions , o per  l'horta o vora el Carraixet, aquesta vegada vàrem elegir caminar per vora l'horta tot i que era una carretera asfaltada, però ens seguien acompanyant les verdures  en el paisatge.
 A Carpesa un poblet que depenia de València vàrem veure l'esglesia i alguna casa interessant, vàrem fer cap a  Borbotó. En el paisatge les verdures s'anaven alternant i els diferents conreus, encisams, col xina o tarongers.
 A Borbotó, que era el següent poblet que vàrem passar vàrem arribar a l'església però després vàrem fer cap al camí de Godella, desviant-nos de l'itinerari previst, una mica confús ja que intentava quadrar el mapa amb el paisatge. Finalment vàrem arribar a Godella i vam descansar a l'església, de tornada vàrem refer el camí per buscar el camí que ens portava a Burjassot. Algun moment una mica desconcertant ja que el gps em va jugar una mala  passada , però finalment guiant-nos per la lògica i deixant les màquines a banda ens vàrem situar pel bon camí.
 Després de redreçar el camí i passar per la majestuosa alqueria del Pi i el seu pou, vàrem arribar al partidor de la séquia de Tormos on fa temps havíem  iniciat el camí amb la gent de Burjassot cap a Paterna.
 Aquesta vegada vàrem seguir cap a l'estació de Burjassot que el tren ens va portar a Alboraia fent un canvi de tren. Una experiència més i un record  d'una etapa que tancava el tram de València a Sagunt.







El Portalet. Les Coves de Vinromà.(Antic Maestrat)

 El Portalet. Les Coves de Vinromà. ( Antic Maestrat)
 En el meu recorregut per dintre del nucli urbà de les Coves de Vinromà l'estiu del 2015, quan per sis dies vaig formar part dels habitants del poble, un dels punts que em va fer aturar-me i contemplar  l'indret meravellat  va ser el portalet.  Com diu el nom és un dels portals medievals d'entrada al poble, del segle XIII, i forma un racó realment preciós amb tot d'arcades.






Museu dels morters. Les Coves de Vinromà.(Antic Maestrat)

Museu dels morters. Les Coves de Vinromà.(Antic Maestrat).
 En un carrer prop de l'església i molt prop d'on estàvem allotjats aquest l'estiu del 2015 passant les vacances d'agost a les Coves, hi havia el museu dels morters.
 L'edifici té la seua gràcia però el més interessant és tot el contingut del museu que conté peces d'arreu del mon relacionades amb els morters i com des de l'antiguetat l'esser humà ha intentat moldre els aliments més durs per poder menjar-se'ls, I com han anant evolucionant els estris i els materials.
 Crec que és una bona ocasió per coneixer aquesta part de la nostra història i si hi tlefoneu i concreteu cita una persona molt amable ens va explicant.






Molí de la Maria. Les Coves de Vinromà.(Antic Maestrat)

El Molí de la Maria. Les Coves de Vinromà.(Antic Maestrat).
 Molt propet del poble vora el riu de Sant Miquel o de les Coves hi ha el molí de la Maria. El vaig poder visitar aquest estiu passat ja que les vacances de l'agost les varem passar a les coves i vaig poder escorcollar el molí.
  Faré una estracció del que ens conta  Benjamí Barberà i Miralles al seu article Els molins fariners d'aigua a les Coves, dintre del llibre El món rural a les coves de Vinromà.

" El Molí de la Maria.
 És a la dreta del riu darrera del calvari de la vila. Roman desteulat i en estat deplorable, la xarxa de clavegueres penetra les entranyes del molí i malmet la bassa i el cup, sobren comentaris. Si no s'ha ensorrat encara és gràcies que la sala de moles és tota ellla una volta apuntada de carreus tallats amb molta cura. Dins hi ha dos jocs de moles catalanes. El cup i el seu reforçament són redons. "

En la següent fotografia, tal com ens ho diu en el seu llibre Benjamí Barberà, podem veure la tuberia com li travessa el cup al molí.

Imatge del molí de la Maria des de l'altra banda de riu de les Coves.


 Detall del cup del molí de la Maria.


La Moreria. Les Coves de Vinromà.(Antic Maestrat)

La Moreria. Les Coves de Vinromà.  (Antic Maestrat)
 La Moreria és un enclavament que impressiona, prop de les Coves de Vinromà, és un paratge vora el riu de les Coves, un lloc que  ha meravellat al món per moltes raons,  és un punt d'enclavament històric on han mirat moltes de les civilitzacions que han passat per ací. Hi ha pintures rupestres en un dels abrics ,  i per altra banda restes de construccions dels moriscos on tenien allà les cases, d'ací el nom que se li ha quedat.
 Però el que més ha quedat a la ment dels covarxins va ser la història   del  miracle  de les Coves, que conten que va ocórrer en la cova de la Campana.
 A l'ellaç hi ha un article que explica el que va passar, amb  una mica d'ironia.
 Molt resumit cap a l'any 1947, Raquel, una xiqueta de 10 anys va veure la Mare de Déu a la cova de la Campana del cingle de la Moreria, i aquesta  li va dir que tornaria el 30 de novembre i faria una altra aparició. És va córrer la veu i va ocórrer el veritable miracle, el 30 de novembre hi havia esperant l'aparició divina una congregació de 250.000 a 300.000 persones,vingudes de tot arreu, rentant-se les ferides al riu .
 Segons sembla el miracle va ser que en el fred que feia i amb  la quantitat de gent que hi havia banyant-se al riu  no va passar res, ni ningú  va prendre mal.  La història encara està molt viva entre la població covarxina.

 En la meua estada durant sis dies a les Coves de Vinromà l'estiu del 2015 vàrem dedicar un matí a recorrer la Moreria, gaudir del paratge i escorcollar alguns dels reconets encantats que té.
Observar les mil i una formaes que prenen les roques fomant les coves i els cingles.
 A la part alta del cingle i més cap a la dreta hi ha un abrig amb pintures rupestres .



 En una de les cabitats de la roca hi ha les dues pintures rupestres.

Paratge de la Moreria a les Coves de Vinromà.







 Restes de construccions dels moriscos a la Moreria










Cova de la campana.




 Restes de les construccions morisques a la Moreria

 Restes de les construccions morisques a la Moreria

 Restes de les construcions morisques

 Restes de murs a la Moreria