Caminada del Grup de Caminants per l'Horta Nord: d'Alboraia a Burjassot.

Caminada del Grup de Caminants per l'Horta Nord: d'Alboraia a Burjassot.

El passat 19 de maig vàrem fer una caminada molt i molt especial, vàrem fer l'etapa d'Alboraia a Burjassot a l'Horta Nord.
Ens vam trobar a l'estació Peris Aragó d'Alboraia, tota la gent anava arribant al punt de trobada , del sud i del nord. Després de fer les explicacions pertinents i recordar el full de ruta del dia i tot allò que ens esperava vàrem començar a caminar. Ens vam aturar a la fàbrica de Lladró, símbol de l'artesania en ceràmica. Després ens vàrem endinsar en l'horta d'Alboraia, les xufes començaven a reverdir als camps, en veure les plantes se'ns feia la boca aigua de pensar amb l'orxata. Tot un seguit de sèquies i portells anaven apareixent entre camps i alqueries.
A sobre de la terra bruna, com un castell inexpugnable apareixia el monestir de Sant Miquel  del Reis, ara també biblioteca nacional.
Ara ja ens trobàvem en el terme de València, ens vàrem aturar un moment davant de la façana, on el guàrdia de seguretat amablement ens va deixar entrar. A l'entrada una inscripció ens recordava que durant el franquisme  els monestir havia estat utilitzat com a presó, per reprimir les llibertats de les persones que pensaven diferent al règim.
 En entrar  dintre del claustre el conjunt arquitectònic ens  va fer vibrar  els nostres cors, i de seguida ens va encuriosir  i vam voler absorbir tota la seua bellesa, i desar totes les possibles perspectives  intentant agafar  amb la màquina fotogràfica el màxim d'arcs amb la cúpula al fons.
 Darrera d'una reixa de ferro ens vàrem aturar per endevinar les restes de l'antiga alqueria musulmana que hi havia en aquell indret fa molts anys.
Abans de deixar el monestir vàrem admirar a una sala el paviment original  i l'escala majestuosa que pujava al pis de dalt i ens recordava el poder i l'estatus  de l'edifici en temps passats.
 En eixir per la porta vam veure algunes de les maquetes  del monestir.
 Després vàrem deixar el monestir per endinsar-nos una altra vegada en la mar de xufes que ressaltaven sobre els cavallons que es perdien a l'infinit.
 El proper poble que vam  trobar era Tavernes Blanques, vàrem passar per l'església i ens vam agrupar  amb la resta del grup al mercat.
Deixàvem el paisatge urbà i ens endinsàvem una altra vegada a l'horta, gaudint dels mil colors de la primavera i compartint l'emoció amb els companys del grup.
  Veiem alguns camps de creïlles, alguns preparats ja per la collita, d'altres més tardans, ens vam aturar davant d'un camp de cols que resistia entre la jonça que creixia ufanosa. Per un estret reguer vàrem arribar al Racó de l'Anell, un amagatall encara verge on la verdor i l'aigua semblaven un oasi dintre la immensitat humanitzada.
Vàrem seguir caminant vora  els  camps, ara un  de cols de cop  dorava l'horitzó amb la fusió dels seus cabdells.
 Entràvem a dos pobles menuts que encara guardaven molt l'essència tranquil·la de l'Horta; Bon Repòs i Mirambell.
Patri ens va explicar la llegenda de l'origen del nom, segons sembla feia temps  hi havia una dona asseguda en una cadira a la porta de casa i va passar un home i li va dir - Bon repós, ( i ella li va contestar),- Mira'm vell.
Prop de l'església vam trobar una façana amb una bicicleta vella que havia esdevingut una obra d'art,  amb dos caixons vells de fusta, plens de terra feien una bonica jardinera.
 Deixàvem Bonrepòs i Mirambell i ens tornàvem a endinsar a la plana sembrada, on encara veiem un llaurador passejant entre els camps  de xufa, per traure alguna dissortada herba que gosava atrevir-se a sorgir.
Entre sèquies i camps vàrem arribar a Carpesa, un altre poble de l'Horta Nord.  A  la font de la plaça, l'aixeta lluïa un bonic rat penat, com protegint l'aigua dels mals esperits. Més enllà l'església sorgia d'entre totes les cases. Nosaltres seguírem cap a Borbotó, en endinsar-nos pels camins del terme encara vam poder veure un llaurador regant les xufes, remullant  fins submergir   els petits brins.
A Borbotó  ens va sorprendre la imatge de l'església, pintada d'un rosa cridaner,  pel camí cap a Burjassot encara vam trobar algunes alqueries, que ressaltaven sobre els camps de creïlles. Abans d'arribar a Burjassot una gran alqueria de nobles finestres medievals ens va fer aturar-nos, era l'alqueria del Pi, vam intentar preguntar si era possible veure-la, però la poca confiança dels amos  i el temps escàs no ens acompanyava,  i vam seguir.
 Poc després ja entràvem a Burjassot, el vell molí de la Sal, era el primer edifici als afores del poble, que portava  el record del seu nom, i   l'aigua del reguer s'endinsava encara  entre les runes, com una sang novella que vol fer reviure en va  un esser sense vida. Havíem deixat endarrere l'horta i els paisatges on tots els colors del verd es fonien amb el blau del cel. Ara Burjassot ens anava sorprenent amb els seus regals urbans .
 Vam arribar al pouet que miraculosament es trobava sense cotxes, el conjunt del pouet tenia,  per una banda la carassa esculpida a la pedra, la pica i la caseta amb la teula blava.  Una mica més a la dreta hi havia el mural de les mans: igualtat per a viure , diversitat per a conviure. En record de Guillem Agulló, jove de 18 anys assassinat l'11 d'abril de l'any 1993 per un grup de feixistes , era  símbol de la resistència contra  de la intolerància feixista.
 Després vam creuar el carrer i vam fer rogle davant d'un altre punt emblemàtic, un dels murals on el nostre poeta Vicent Andrés Estellés parlava de Burjassot. En veu tranquil·la i serena un de nosaltres va recitar el poema en veu alta pel goig de tots els caminants.
 Vàrem anar passant per alguns dels murals on hi havia escrits  els  seus poemes, i cada vegada els anava llegint algú del grup, el paisatge de l'horta  es va tornar poesia,  i els passos relaxats pels camins  es van convertir  en emoció, que ens anava calfant el cor a cada vers. Vàrem passar per l'església i  de seguida la plaça, on l'estàtua de Vicent Andrés Estellés romania tranquil·la al  seu vell mig després d'haver patit algun atac. El grup ens arraulírem per fer-li costat, com si el seu esguard tingués  vida, com si el llibre de pedra contingués  mil versos ocults, i el vam abraçar com volent demostrar el nostre amor i respecte al nostre poeta. Després, prop de la plaça un altre poema esperava a l'ombra, prop d'ell unes iaies  enraonaven, que es varen aoartar oer oider llegir-lo. Però Vicent encara hi era per ací , ací el pariren i ací està, a cada racó de Burjassot, escampat en mil bocins de versos, on els vianants podíem ensumar la seua essència, i això veníem, a ensenya-nos del gran mestre.
Un altre poema ens emocionava a la plaça, i després de llegir-lo vam pujar dalt de les sitges fins arribar a l'altre pouet i l'ermita de Sant Roc, que tantes vegades havia escrit Estellés als seus versos.
 Les sitges es trobaven sota dels nostres peus i era  on guardaven el blat de la ciutat de València a l'època medieval, el conjunt estava format per diverses cel·les individuals, les quals les  omplien amb el forment i en trobar-se plenes li posaven palla i foc  i les tapaven amb unes grans pedres  rodones, en acabar-se l'oxigen que hi havia, el foc s'apagava i llavors es feia el buit, quedant-se llavors sense oxigen i hermètic, cap organisme viu no podia viure i el blat es mantenia sense fer-se malbé.

Vam eixir pel portal i un altre poema ens esperava a la plaça, on un caminant amb la seua veu  li  donava vida.
Ara ja ens vam dirigir cap a la seu de Bassot, el lloc on havíem de dinar. Una mica cansats vàrem agafar bé la taula, a les parets  del local es podien veure alguns dels cartells en record de Guillem Agulló i Salvador esmentat abans. Després de menjar la paella i segellar l'etapa amb l'encuny de Bassot l'associació cultural, Mercè ens va explicar una mica la història de Bassot:
 Tot  i que ja venien de la lluita per la conservació de l'Eixereta, va ser l'any 93 a la mort de Guillem quan  el col·lectiu va prendre forma i es va consolidar.
 En acabar de dinar vàrem anar a la plaça País Valencià  on ens estava esperant Carmina Andrés la filla de Vicent Andrés Estellés.
 Després de presentar-nos al grup i relaxar una mica els nervis ens va recitar el poema, Assumiràs la veu d'un poble. Va ser un moment on s'aturà el temps , era molt important per nosaltres .
 També ens va contar que en aquella plaça hi havia el bust de son pare i la plaça es deia plaça del País Valencià, però el bust va sofrir l'atac d'una bomba i el nom de la plaça va ser canviat perversament pel de Constitució.
 Després vam entrar al parc de  l'Eixereta i vam buscar un lloc per estar tranquils i fer el  rogle. En un racó d'ombra i acompanyats d'una font, vam agafar posicions.
Cadascú vam traure algun poema, o algun llibre  de Vicent Andrés Estellés i en companyia de Carmina li vam fer un homenatge, al seu poble amb els seus poemes.
Era un honor per nosaltres tenir a Carmina en aquell rogle, i en aquell moment parlant del seu pare. Ens vam emocionar més quan les veus  del grup regalaven al vent cançons i versos, compartint-los així  amb la resta, se'ns va fer la boca aigua amb el poema del pimentó torrat, i m'aclame a tu va sonar com un clam de vida. Olga ens va cantar els Amants que van sonar agafant-nos amb l'emoció continguda,o Pepe amb el poema Misser Mascó, on parlava de sa casa,  i  on va nàixer Carmina. Molts dels seus versos van surar per l'Eixereta aquella vesprada, en una alenada d'un bon presagi . Finalment una foto de grup amb Carmina al mig li donava cloenda al dia.
 En tornar cap a Alboraia no ens podia faltar una bona orxata per acabar d'arrodonir la jornada.
 A l'enllaç del wikiloc  podreu trobar la traça del recorregut.

Alboraia, el Grup de Caminants i el dipòsit al fons

La xufa verdeja per damunt dels cavallons , al fons Alboraia

 El Grup de Caminants

 Les sèquies que van distribuint l'aigua entre els camps de xufes

 El monestir de Sant Miquel dels Reis

Els camps de xufes de l'Horta

 La Xufa 

 Una antiga alqueria

 Caminem cap al monestir de Sant Miquel dels Reis

 El Monestir dels Reis

 En record i homenatge de les persones tancades injustament

 Façana principal del monestir dels Reis

Claustre del Monestir dels Reis

 Claustre i cúpula del monestir dels Reis

 Escala monumental del monestir dels Reis

Rajoles antigues d'una sala del monestir

 Maqueta a l'entrada del monestir

 Inscripció al jardí del monestir

 El monestir i els caminants entre camps de xufes

 Els camp de xufes i de fons Tavernes

 Església de Tavernes Blanques

 Capelletes a l'eixida de Tavernes Blanques

 Sèquies i partidors  prop de Tavernes Blanques

 Flor de creïlla prop del Racó de l'Anell

 Fem camí cap al racó de l'Anell

 Els caminants admirem l'horta i admirem les cols

Enlluernats per la brillantor de les cols

 El Racó de l'Anell

Caminem pel reguer vora el Racó de l'Anell

 Cebes en flor

 Cols que fan un dorat a l'horitzó

 Esglésaal poble de Mirambell

 La bicicleta a Mirambell 

 Placa d'un carrer a Mirambell

 Un llaurador treballant les xufes abans d'entrar a Carpesa

 Ermita de Sant Roc, prop de Carpesa

 Església de Carpesa

 La font, amb el rat penat davant l'església de Carpesa

Església de Carpesa

Un camp de baladres al camí cap a Borbotó

 Antigues alqueries davant d'un camp de creïlles

 Una boganvillia  esclata en primavera

 Església de Borbotó

 Fem camí per camps d'Horta

Camps de xufa inundats

l'Alqueria del Pi prop del pou del Pi

 Flor de carxofera

 L'alqueria del Pi

 El molí de la sal

 La sèquia al molí de la Sal

 Un mural prop de Burjassot

 El pouet, Burjassot

 El Pouet Burjassot

Cara esculpida al Pouet de Burjassot.

 Mural en record de Guillem Agulló

 Poema de Vicent Andre´s Estellés davant del Pouet.

 Palau -Castell de Burjassot

 Església de Burjassot

 Poema de Vicent Andrés Estellés 

 El mercat

 Estàtua de Vicent Andrés Estellés

Poema prop de l'escala que puja a les Sitges

 El Grup de Caminants per les sitges de Burjassot

 Les Sitges, el pouet i l'ermita de Sant Roc

 El pouet i l'ermita de Snat Roc

Les sitges i les boques per on s'introduïa el gra.

Eixim de les sitges, al fons el pouet i l'ermita de Sant Roc.

Cartells en record de Guillem Agulló i Salvador

 Un bon dinarot a Bassot

 Carmina , filla d'Estellés recitant Assumiràs.

 El nostre homenatge a Estellés, Carmina ens va parlar de son pare

Els versos voleiaven pel vent del poble del poeta

 La melodia dels Amants s'escampava per tot el parc

I per rematar-ho una orxata!

Foto de comiat a l'Eixereta ( Burjassot)