El passat mes d'agost, durant els dies 8,9,10,11 i 12, varem fer una part del Camí pel Gironès i el Baix Empordà.
8 d'agost.La visita de Girona
El dia 8 d'agost ens vàrem trobar a Girona, vàrem deixar les motxilles a l'alberg Cerverí i Pilar ens va fer una visita guiada per Girona, entre altres coses vàrem recórrer la plaça del Vi, era la plaça més important on es feien totes les congregacions i trobades de castells. Pilar ens va presentar en Banyeta, antigament era un home que sempre es posava al cantó de la plaça i era molt agarrat, li van fer la cara de pedra i ara qui li toca el nas d'un bot li perdonen els impostos.
Vàrem passar pels carrerons de l'antic call jueu, i poc després vàrem arribar a la catedral, també vàrem descobrir la pedra de Girona, feta a partir de nomolits, que són petits fosils, tota Girona és feta de pedra d'aquesta. Davant de la Catedral veiem el palau del Bisbe. Observem la façana barroca de la catedral, prou austera per ser barroca .
A la llunyania veiem l'església de Sant Feliu, que li va caure un llamp a la punta del campanar i està trencat. Pilar ens conta la llegenda de Sant Narcís, tradicional de Girona. En morir el sant, del seu cos incorrupte van començar a eixir moltes mosques que van atacar als francesos i van guanyar la guerra.
Fem una volta vora la muralla, veiem les grans pedres a la part de sota que resalten la part romana de la muralla, passem prop dels banys àrabs, també ens apropem als jardins de John Lenon, on l'edificació fa com un palau castell. En passar el riu Galligants veiem el monestir de Sant Pere de Galligants, molt bonic el rosetó del monestir. Des del monestir es veu l'àngel de dalt de la catedral que és un penell que es mou.
Una altra imatge per al record són el riu, el pont i les cases vora el riu, a partir del segle XVII es van obrir finestres vora el riu, tampoc hi havia ponts, el pont de pedra és el més antic. En acabar la visita tornem a l'alberg per sopar.
9 d'agost . Etapa 1 Girona - Celrà.
El dia 9 d'agost iniciàvem el Camí cap a Celrà, durant l'etapa hi havia trossos de senda amb ombra que feia el caminar un plaer, vàrem pujar al castell de Sant Miquel, la pujada ens feia esbufegar, però una vegada dalt el paisatge era espectacular, vàrem pujar dalt la torre on podíem veure la Vall de Celrà i la Vall de Sant Daniel, que s'obren respectivament al pla de Girona i a la plana de l'Empordà. Després de recórrer alguns trossos de bosc i bona ombra vàrem passar pel mas Cal rei Vinyes, un mas del segle XVI al segle XVIII, i poc després vàrem arribar a Celrà, una població mitjana d'uns 5000 habitants al costat de Girona. El més sorprenent de Celrà era el conjunt de la Fàbrica Pagans. Vàrem entrar dintre de la fàbrica i vàrem poder veure un reportatge sobre el camp d'aviació de Celrà, vàrem segellar l'etapa amb el segell de l'ajuntament de Celrà, que tenia el perfil del poble i el sol. En el reportatge ens vam endinsar en el context de la Guerra Civil i i el camp d'aviació de Celrà, es van construir ponts per accedir al camp d'aviació i el refugi dels Barracons. Tenir un camp d'aviació a la vora provocava por, pel possible bombardeig i al mateix temps admiració per veure els aparells voladors.
Carme ens va explicar moltes coses de Celrà, a la Sala Cors plegaven els paracaigudes i a l'Ateneu muntaven els avions, al costat de l'Ateneu hi havia una ferreria on feien les eines per fer els avions.
Si hi hagues ponts al Ter hi hauria millor comunicació, Celrà toca amb les Gavarres, que és una serralada muntanyosa.A la séquia Vinyals les dones anaven a rentar. Quan es va tancar la fàbrica tothom anava a Girona i deixaven els começos, ara hi ha millor serveis. El centre històric ha quedat més mort, hi ha dues escoles. A la guerra quan van bombardejar sonaven dues sirenes, la de la fàbrica Pagans i la de Campsa.
La Companyia va ser Brillas i Pagans però ací sempre se l'ha coneguda com a la fàbrica Pagans, và nàixer el 1902, va començar com una petita fàbrica d'extractes tànics per adobar pells, després també es va ampliar a la produccio de productes químics, va arribar a tenir més de 300 treballdors, i va tancar cap al 1971. Fins als anys 90 no és va rehabilitar, la casa dels guardies es va tirar a terra.
Passem vora l'antic torrent d'Orriols i la seua font d'Orriols, arribem a l'església de Sant Feliu, la base del campanar és romànica, i els seus els patrons són sant Sixt i sant Hou.
La Sagrera era un espai de 30 passes al voltant de l'església en la qual no es podia dur cap acte de violència , era també un moviment per la pau i la treva de Déu, van crear un cercle de protecció i van fer que construiren al costat de l'església.
Finalment vam acabar a les escoles velles, l'escola la van fer en cooperativa els treballdors de la fàbrica Pagans, fins l'any 76 no van canviar d'escola.
Després de totes aquestes vivències, emocions i aprenentatges vam anar a dinar, vaig tenir la sensació de fer un llarg camí fins al bar, i no saber si havíem passat el nucli urbà o no, vam agrair molt el dinarot , era un poble molt disseminat, havent dinat vam anar cap a l'estació i vam tornar a Girona a l'alberg Cerverí.
 |
| Plaça del vi de Girona |
 |
| Escut de Girona |
 |
| Muralla |
Dia 9 caminada de Girona a Celrà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada