Escultura de l'Ovidi Montllor d'Antoni Miró. Alcoi. Alcoià.
En fer el recorregut per Alcoi el febrer del 2016 hi havia una sopresa respecte el que feia temps havia vist a Alcoi, després de creuar el barranc profund per un pont allargassat del viaducte, allà lluny es retallava la seua silueta sobre l'horitzó del seu estimat Alcoi, de costeres i valls i musica de telers de barrancs que el volten i li donen fondor, com ell ens va ensenyar. Com un deute que feia molts anys el poble d'Alcoi tenia amb l'Ovidi Montllor, com ell deia el seu artista , cantant i pallasso, ara el seu record és una realitat al seu poble, i milers de paraules s'abracen a la meua ment mentre vaig apropant-me.
Amb un cel gris que s'impregnava a la seua cara, entre la nostàlgia i la tristesa per una perdua tan dolorosa, i l'alegria de notar el vibrar de les seues cançons i la seua música. Uns panells al costat de l'escultura ens recorden la seua vida i totes les seues facetes, en la música la poesia i el teatre.
Aprofite aquesta entrada per fer-li un homenatge a la seua persona que ha estat un exemple a seguir i ens ha deixat un llegat molt gran a la cultura catalana, però que l'han intentat silenciar i oblidar, no fóra cas que les seues cançonetes s'escolaren per les nostres orelles i ens feren pensar sobre tantes i tantes coses que ens ensenyava, i després de tantes cançons si algun dia ens sorprenen menjant molles i llavors demanarem el pa sancer, o tal vegada ens posarem la samarreta vermella, o si un dia anem pel carrer i ens sorprén la fera ferotge parlarem amb ella, o descobrirem els grans poetes com Vicent Andrés Estellés gràcies a les seues cançons.
Són tantes coses les que ens has ensenyat que formes part del nostre ambient més pròxim i en vindre al teu poble i la teua silueta se'm posa la pell de carn de gallina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada