Diferents sensacions m'omplin el cap quan pense en l'estació del nord. Moments d'espera per tornar a casa, i tornar a veure les persones estimades. Relaxar-me mirant el panell a l'espera de saber quina via és la meua.
En altres vegades corregugudes i presses per agafar el tren i no haver d'esperar.
Quan arribava a València des de Castelló, sempre pensant amb el que n'esperava a València, moltes vegades la il·lusió de participar a les manis i veure a la gent que fa temps que no veig. Quan vàrem fer les caminades del Camí aquest maig, amb la il·lusió de trobar-me a la gent i també de conèixer eixa ciutat tant
Pel que fa a l'edifici de l'estació sempre havia sentit que entràvem dintre d'aquella boca de ferralla, primer molt vasta i després la sobrietat del modernisme es fa notar. La ceràmica prompte ompli els ull i quan eixim a l'aire lliure es despleguen les formes i colors i el modernisme de l'estació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada