Caminada del Grup de Caminants per les Valls del Vinalopó: de Monòver a Novelda.
Iniciàvem el Camí per aquesta comarca del sudoest del nostre país, una comarca desconeguda per a molts dels caminants del país.
Ens vàrem trobar primer en una plaça de Novelda per reagrupar els cotxes. Allí vaig veure els cartells de la festa a la Mola. Vàrem iniciar el nostre camí cap Monòver, on iniciàvem el nostre cami. A la plaça de davant l'església vàrem explicar que era el Camí i per on passava en aquell tram. Era el tram més meridional del Camí.
Ens aplegàvem sobre tot gent de Novelda, Elx, l'Alacantí i la Vall d'Albaida, i la Plana Alta que com sempre també estava present. En fer les presentacions va aparèixer el debat respecte el nom de la comarca, jo tenia una mica de confusió si estàvem a les Valls del Vinalopó o al Vinalopó Mitjà, Segons sembla pel que van comentar la denominació Vinalopó Mitjà incorporava les dues poblacions castellanoparlants d'Asp i Monfoerte del Cid. L'altra possibilitat era nomenar les Valls del Vinalopó a les poblacions valencianoparlants i les castellanoparlants fer una comarca a part.
Guillem i Marga eren els contactes més importants de la comarca, Guillem ens faria de guia amb algunes explicacions sobre el paisatge i la història d'adquells pobles.
El paisatge era bastant àrid i la vegetació no abundava massa per les muntanyes del voltant, en fer una entrada el camí, Guillem ens va convidar a passar i des d'aquella elevació ens va parlar del paisatge que ens envoltava i de la seua història.
Una mica més endavant vàrem arribar al riu Vinalopó, que li donava nom a aquelles comarques i al tram del Camí, la salinitat de l'aigua feia que la vegetació fora específica, sobre tot hi havia tamarit, encara així la verdor i l'aigua feien esclatar una espurna d'alegria sobre el conjunt resec del paisatge.
Més endavant ja veiem el castell de la Mola i l'església de Santa Maria. Però abans d'arribar al castell encara ens quedava una sorpresa molt agradable. En un moment del camí vam eixir de la pista i ens vam trobar amb una serie de tolls on l'aigua salada era tan densa que les persones que es banyaven flotaven, la sal feia crostes sobre la terra donant la sensació de la blancor de la neu, i així es formaven una serie de colors que li donaven molta màgia al paisatge.
Allí sota una ombra vam esmorzar, gaudint d'aquella meravella i de l'ombra dels tamarits. Poc més enllà el castell i el santuari modernista començava a perfilar-se cada vegada més. Aquell diumenge hi havia molta festa al castell, amb activitats, i molta gent, i la gent menjava xanxullo, que era un plat típic de Novelda, hi havia papes, cacaus, sardinetes, musclos, tot barrejat en un sol plat.
Al costat del castell hi havia també un alberg, vàrem intentar segellar l'etapa al carnet del Camí però no va ser possible, vàrem pujar al Castell de la Mola, l'escala estreta i fosca, amb la pedra gelada com a passamà i alguna espitllera com a finestra, vàrem rodar la torre, vàrem arribar dalt de tot, allà la vista del paisatge pagava l'esforç de la pujada, es veia tota la comarca, el Vinalopó i més enllà Novelda. Després de gaudir de la panoràmica, i fer-nos alguna foto de grup vàrem baixa per la fosca escala tantejant els graons amb cura de no relliscar. En eixir a la claror les antigues runes del castell apareixien al nostre costat. Més enllà un contacontes resonava i es feia lloc entre un grup d'admiradors, em va recordar vells records de juventud.
En deixar el castell de la Mola vàrem fer la volta per l'església. Un espectacular tresor d'un deixeble de Gaudi, que d'alguna manera imitava a la Sagrada família, era un santuari preciós on la vista escmicolava cada raconet per treure'n el seu encant.
Sobre tot era per fora on l'església es notava el treball, per dintre no tenia massa ornaments i era més senzilla, tal vegada acabada amb pressa. Després de gaudir d'aquell tresor i veure passar "els xanxullos " pel nostre costat, vàrem devallar per l'escala per fer cap a Novelda.
El camí de tornada a Novelda va estar protagonitzat per la calor que ja apretava i l'hora que anava avançant. Un detall que volia fer esment és una gran fàbrica d'ìnfusions que ens anava mostrant les peculiaritats de Novelda.
El dinar a Novelda va ser plaerós i després de dinar en el moment del postre Marga ens va portar un cabasset amb tot de segells perquè cadascú puga triar el que més li agrade per segellar el carnet d'El Camí. Vàrem escriure al llibre del Camí al Vinalopó. Per la vesprada després ja del dinar Marga ens va fer una volta per Novelda, vàrem gaudir del recorregut modernista amb algunes façanes i cases molt boniques. A terra vàrem trobar un gravat sobre ferro de la ruta modernista de les ciutats europees, on també hi havia Novelda.
Finalment vàrem donar la visita per acabada i uns quants forasters vàrem iniciar la nostra segona visita desesperada per Novelda, l'aventura de trobar on havíem deixat aparcats els cotxes.
Els colors de la terra és un viatge pel nostre patrimoni. Tot allò que vaig descobrint ho vaig recollint i classificant.Tot el que vaig aprenent de la gent dels pobles que m'acompanya i tot el que la vida em va donant. Està basat en la seua major part en l'itinerari d'El Camí. L'objectiu és conèixer el meu país i transmetre la meua gran estima cap a la meua terra i totes les perles precioses que conté
dimecres, 14 de juny del 2017
divendres, 9 de juny del 2017
Caminada del Grup de Caminants pel Baix Vinalopó: de la Foia a Elx.
Caminada del Grup de Caminats pel Baix Vinalopó: de la Foia a Elx.
Els records de la meua vida per la ciutat de les palmeres farien bategar més fort el meu cor durant aquest dissabte fent el Camí a Elx.
Vàrem trobar-nos amb la gent d'Elx davant de la EOI d'Elx, d'allà vàrem fer cap on començava la caminada a la Foia.
Tot i que molta gent de la que s'havia inscrit no va aparèixer vàrem començar la caminada. Gaspar Jaén , escriptor i arquitecte reconegut d'Elx ens va acompanyar i ens va anar explicant moltes coses del camp d'Elx.
Una de les primeres visites interessants va ser la pujada a la torre del Gall de la Foia, un palauet que relluïa en mig del poble, com moltes cases que trobarem al país, era fruit de la fortuna de gent que va anar a Amèrica, en aquest cas un home que se'n va anar a Cuba i va fer diners tot fent tomata en conserva, a l'etiqueta dels pots hi havia reproduïda la casa de la torre del Gall.
En nom li ve pel penell que té a dalt la torre, poc freqüent a la zona, per veure la direcció del vent. És una casa modernista de principis de segle XX( 1910-1920).
En fer les presentacions i les explicacions pertinents d'El Camí de la Foia iniciàrem el Camí. Primer visitàrem la torre del Gall, vàrem poder pujar dalt de la torre, gaudint d'una bona panoràmica de tot el camp d'Elx. Dintre de l'elegància de la casa, per dintre era modesta, podíem veure l'escala amb la forja ben treballada però senzilla. En baixar iniciàrem el camí, el paisatge era diferent al que jo estava acostumat, els magraners florits omplien els camps i això li donava un encant únic. Pel camí, Gaspar i Jeroni ens anaven mostrant l'essència del camp d'Elx, intentàvem treure de la vista els elements sobrants, com cases noves , camins asfaltats, etc. per tenir una visió antiga. Ens van parlar de la casa de l'Asprella, un altre palauet que es trobava al mig del camp voltat de palmeres i arbres. Per aquell camí vora el canal ens anàvem endinsant en la història del camp d'Elx.
Poc després vàrem arribar a la Baia, que com molt bé ens va explicar Gaspar la seua forma correcta és en singular, la Baia, allà Andreu i la seua família que vivien al poble ens van ensenyar moltes coses. Com la història del pi de la plaça , explicaven que la gent de poble van agafar uns gitanos amb verdura furtada i els van amenaçar de penjar-los al pi, si no arribaven les autoritats per impedir-ho. Algunes històries semblants contades a la vora del pi, que li donaven una fama especial a la Baia.
Vam seguir el camí d'Elx, el paisatge anava combinant diferents conreus: les palmeres, que sorgien cap al cel d'entre la resta de conreus , magraners, i alguna finca molt gran d'horta, com una de carabasses que es perdia a l'horitzó.
Vàrem passa per un dels partidors de les aigües. Gaspar ens el va mostrar, amb algunes explicacions molt interessants sobre el reg a Elx i la distribució de l'aigua.
Tant com ens anàvem apropant a Elx ens endinsàvem en les palmeres, els horts de palmeres eren el que identificava el palmerar d'Elx. La combinació de requadres de terra conreats on antigament hi havia magraners o conreus generalment resistents a la salinitat, i totalment voltat de dos cavallons plantats de palmera datilera. Era una passada, allà on posaves la vista hi havia palmeres, era impressionant. Sempre amb la peculiaritat que l'aigua era força salada i pocs conreus suportaven tan la sal com la palmera i el magraner.
El cap ballava per l'horitzó embriagant-se de l'espectacle dels horts de palmeres, era una festa per als sentits.
Després de creuar la circunval·lació, varem arribar a una antiga torre de Ressemblanc, sota la torre Gaspar ens va contar una miqueta la seua història. Vam recuperar els cotxes que teníem a la Foia i ens vam acomiadar de Gaspar, que ens va fer una introducció al llibre del Camí al Vinalopó. Vàrem dina al bar d Cantó un bon arròs en costra com no podia ser d'una altra manera, on l'ou unia l'arròs. Vàrem segellar el carnet amb el segell del club ilicita Sarangollo.
Per la vesprada els companys del Tempir ens varen guiar per la ciutat, i Hèctor ens va sorprendre amb les seues explicacions.
Un resum de la visita guiada d'Elx:
Ens va contar els diferents poblaments que havien passat per Elx, i la importància del Vinalopó com eix que estructura la població, el Castellar(s. XIX X) la Medina musulmana (s. X-XI) o la Figuera Reona. De la importància del sistema de reg i els horts de palmeres. Varem passar pel palau d'Altamira. Un detall que ens va sorprendre a tots i a totes es quan ens va contar que el jardí del Palmerar, era propietat de la Mare de Déu, no era de l'església, per tant com era de la Mare de Déu no és va desamortitzar ja que no era de l'església. Vàrem parlar de l'arròs en costra, compartit per tres pobles tan allunyats, com Elx, Oriola, Pego, i Callosa. Vàrem arribar al mercat i davant ens van sorprendre les excavacions dels banys àrabs. Vàrem passar per sota la llotja on trobàvem el gòtic civil més important, amb al curiositat de trobar l'escut d'Elx el qual no té corona, l'escut té la Calaforra i l'ara romana, que és un altar romà. Vam arribar a la torre del Consell, formava part de la muralla, no era una torre aïllada.
Els marquesos no eren volguts massa per la població, al segle XIX el crit de guerra era "fora fora els castellans" i els picaven els escuts de pedra.
Vàrem acabar la visita davant la basílica on hi havia un casament, els novençans es protegien de les ràfegues d'arròs que els llançaven els convidats.
I açò és tot en aquesta primera caminada de la Foia a Elx.
Els records de la meua vida per la ciutat de les palmeres farien bategar més fort el meu cor durant aquest dissabte fent el Camí a Elx.
Vàrem trobar-nos amb la gent d'Elx davant de la EOI d'Elx, d'allà vàrem fer cap on començava la caminada a la Foia.
Tot i que molta gent de la que s'havia inscrit no va aparèixer vàrem començar la caminada. Gaspar Jaén , escriptor i arquitecte reconegut d'Elx ens va acompanyar i ens va anar explicant moltes coses del camp d'Elx.
Una de les primeres visites interessants va ser la pujada a la torre del Gall de la Foia, un palauet que relluïa en mig del poble, com moltes cases que trobarem al país, era fruit de la fortuna de gent que va anar a Amèrica, en aquest cas un home que se'n va anar a Cuba i va fer diners tot fent tomata en conserva, a l'etiqueta dels pots hi havia reproduïda la casa de la torre del Gall.
En nom li ve pel penell que té a dalt la torre, poc freqüent a la zona, per veure la direcció del vent. És una casa modernista de principis de segle XX( 1910-1920).
En fer les presentacions i les explicacions pertinents d'El Camí de la Foia iniciàrem el Camí. Primer visitàrem la torre del Gall, vàrem poder pujar dalt de la torre, gaudint d'una bona panoràmica de tot el camp d'Elx. Dintre de l'elegància de la casa, per dintre era modesta, podíem veure l'escala amb la forja ben treballada però senzilla. En baixar iniciàrem el camí, el paisatge era diferent al que jo estava acostumat, els magraners florits omplien els camps i això li donava un encant únic. Pel camí, Gaspar i Jeroni ens anaven mostrant l'essència del camp d'Elx, intentàvem treure de la vista els elements sobrants, com cases noves , camins asfaltats, etc. per tenir una visió antiga. Ens van parlar de la casa de l'Asprella, un altre palauet que es trobava al mig del camp voltat de palmeres i arbres. Per aquell camí vora el canal ens anàvem endinsant en la història del camp d'Elx.
Poc després vàrem arribar a la Baia, que com molt bé ens va explicar Gaspar la seua forma correcta és en singular, la Baia, allà Andreu i la seua família que vivien al poble ens van ensenyar moltes coses. Com la història del pi de la plaça , explicaven que la gent de poble van agafar uns gitanos amb verdura furtada i els van amenaçar de penjar-los al pi, si no arribaven les autoritats per impedir-ho. Algunes històries semblants contades a la vora del pi, que li donaven una fama especial a la Baia.
Vam seguir el camí d'Elx, el paisatge anava combinant diferents conreus: les palmeres, que sorgien cap al cel d'entre la resta de conreus , magraners, i alguna finca molt gran d'horta, com una de carabasses que es perdia a l'horitzó.
Vàrem passa per un dels partidors de les aigües. Gaspar ens el va mostrar, amb algunes explicacions molt interessants sobre el reg a Elx i la distribució de l'aigua.
Tant com ens anàvem apropant a Elx ens endinsàvem en les palmeres, els horts de palmeres eren el que identificava el palmerar d'Elx. La combinació de requadres de terra conreats on antigament hi havia magraners o conreus generalment resistents a la salinitat, i totalment voltat de dos cavallons plantats de palmera datilera. Era una passada, allà on posaves la vista hi havia palmeres, era impressionant. Sempre amb la peculiaritat que l'aigua era força salada i pocs conreus suportaven tan la sal com la palmera i el magraner.
El cap ballava per l'horitzó embriagant-se de l'espectacle dels horts de palmeres, era una festa per als sentits.
Després de creuar la circunval·lació, varem arribar a una antiga torre de Ressemblanc, sota la torre Gaspar ens va contar una miqueta la seua història. Vam recuperar els cotxes que teníem a la Foia i ens vam acomiadar de Gaspar, que ens va fer una introducció al llibre del Camí al Vinalopó. Vàrem dina al bar d Cantó un bon arròs en costra com no podia ser d'una altra manera, on l'ou unia l'arròs. Vàrem segellar el carnet amb el segell del club ilicita Sarangollo.
Per la vesprada els companys del Tempir ens varen guiar per la ciutat, i Hèctor ens va sorprendre amb les seues explicacions.
Un resum de la visita guiada d'Elx:
Ens va contar els diferents poblaments que havien passat per Elx, i la importància del Vinalopó com eix que estructura la població, el Castellar(s. XIX X) la Medina musulmana (s. X-XI) o la Figuera Reona. De la importància del sistema de reg i els horts de palmeres. Varem passar pel palau d'Altamira. Un detall que ens va sorprendre a tots i a totes es quan ens va contar que el jardí del Palmerar, era propietat de la Mare de Déu, no era de l'església, per tant com era de la Mare de Déu no és va desamortitzar ja que no era de l'església. Vàrem parlar de l'arròs en costra, compartit per tres pobles tan allunyats, com Elx, Oriola, Pego, i Callosa. Vàrem arribar al mercat i davant ens van sorprendre les excavacions dels banys àrabs. Vàrem passar per sota la llotja on trobàvem el gòtic civil més important, amb al curiositat de trobar l'escut d'Elx el qual no té corona, l'escut té la Calaforra i l'ara romana, que és un altar romà. Vam arribar a la torre del Consell, formava part de la muralla, no era una torre aïllada.
Els marquesos no eren volguts massa per la població, al segle XIX el crit de guerra era "fora fora els castellans" i els picaven els escuts de pedra.
Vàrem acabar la visita davant la basílica on hi havia un casament, els novençans es protegien de les ràfegues d'arròs que els llançaven els convidats.
I açò és tot en aquesta primera caminada de la Foia a Elx.
| Els horts al palmerar d'Elx |
| El grup d'El Camí a la torre del Gall(la Foia , Elx) |
| El grup d'el Camí a l'escala de la torre del Gall( La Foia, Elx) |
| El camp d'Elx amb la casa de l'Asprella al fons |
| Fem Camí cap a Elx |
| La Flor del magraner |
| Magraners florits al Camí cap a Elx |
| Finca de carabasses al camp d'Elx |
| Fem camí, una fita especial. |
| Indicacions dels camins prop d'Elx |
| Fem Camí entre palmeres |
| Una séquia prop del partidor de les aigües ( Elx) |
| La torre de Ressemblanc ( Elx) |
| Escut noble a la torre de Ressemblanc ( Elx) |
| Arròs amb costra |
| Els horts de palmeres ( Elx) |
| Els horts de Palmeres ( Elx) |
| En mig del palmerar dos arbres de Pistatxo, en aquest cas femella |
| Els horts de palmeres |
| El palau d'Altamira ( Elx) |
| El palau d'Altamira |
| La Calaforra ( Elx) |
| La Basílica d'Elx |
| Banys àrabs davant del mercat d'Elx |
| Escut d'Elx amb la Calaforra i l'ara romana |
| L'antiga llotja i ajuntament |
| Mosaic davant l'ajuntament |
| Mosaic davant de l'ajuntament |
| Carrers d'Elx, de fons el palau d'Altamira |
| Escut noble a la casa dels lleons d'Elx, casa austracista. |
| Basílica de l'assumpció |
| Basílica de l'assumpció |
| Construció antiga al palmerar, totes les bigues són fetes de tiges de palmera |
| Escultura de la Mare de Déu de l'Assumpció al palmerar |
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)