Casa Lluís Guarner. Benifairó de les Valls.La Vall de Segó. El Camp de Morvedre

La Casa de Lluis Guarner. Benifairó de les Valls. La Vall de Segó. Camp de Morvedre.
 En la visita del dia 12 de març no vàrem poder veure tota la casa, però si que vàrem poder veure una part del jardí.
Ací tenim dos elements importants a tractar, per una banda la importància de la casa i per una altra Lluís Guarner  per la seua com a escriptor.
A la viquipèdia trobarem més informació sobre la seua obra,  Lluís Guarner va escriure novel·la, biografia i crítica literària, però sobretor va ser poeta i assagista. Era oncle del professos Manuel Sanchis Guarner.
 Lluís Guarner tenia fama de malvaratar el diners pel fet de treballar en la cultura, en aquesta casa es reunia la gent culta
Pel que fa a la vivenda és una antiga casa pairal segurament de la segona decada del segle XIX i  pel que fa  al   jardí conté molts arbres monumentals i varietat de plantes.

Jardí de la casa Guarner.

La Font d'en Carròs. La Safor.

La Font d'en Carròs. La Safor.
 Una imatge de la Font d'en Carròs quan veníem de Potries fent el Camí

Molí dels Anouers. Potries. La Safor.

Molí dels Anouers. Potries. La Safor.
 Un dels darreres elements de patrimoni que vam visitar fent el Camí a l'etapa de Ròtova a la Font d'en Carròs va ser el molí dels Anouers, on feien la inaguració del centre autogestionat  amb la idea d'utilitzar el lloc  per portar a terme diferents activitats culturals i lúdiques.
El dia 6 de març del 2016 vam poder dinar paella vegeta i per la tarda hi havia música i recitals de poesia.

Molí dels Anouers

Centre autogestionat

Paella vegeta al centre autogestionat

Ubicació i itinerari  des de Potries al molí dels Anouers

.

Molí de Canyes. Potries. La Safor

Molí de Canyes. Potries. La Safor
En la nostra etapa de Ròtova a la Font d'en Carròs i després de l'eixida de Potries trobem el molí de Canyes, un edifici que crida molt l'atenció per la seua restauració, tal vegada utilitzat més com restaurant o hotel que com a molí.

Ubicació i itinerari de Potries al Molí de Canyes

Església dels Sants Joans. Potries. La Safor.

 Església dels Sants Joans. Potries. La Safor.
Tot i que en aquesta primera visita no vàrem veure el seu interior si  que passem a prop de l'església.
 Com alguns dels altres elements de Potries també trobem informació a la pàgina de l'ajuntament que ens posa  al dia sobre el monument:

La parròquia de Potries es va constituir a la fi del segle XVI, abans era una rectoria de moriscos pertanyent a Oliva. L’església té la tipologia característica de l’arquitectura religiosa de l’època, planta de creu llatina inscrita en un rectangle amb nau central, capelles laterals, creuer no emergent i torre-campanar ocupant l’espai de la primera capella del costat de l’epístola. Considerem que hi ha hagut, almenys, dues intervencions que han ampliat l’església per la part de l’evangeli.

La primera, executada entre la fi del segle XVII i el començament del XVIII, que afecta fonamentalment a les capelles laterals (fent-les més grans i cobrint-les amb cúpula) i a la façana (acurtant-la i disposant a la part superior un perfil mixtilini), ambdues obres molt en la línea del barroquisme propi de l’època. La segona, duta a terme al primer quart del segle XIX, que comporta la construcció d’una nova capella, dedicada a Sant Blai, a l’altura del creuer, és de planta de creu grega coberta amb cúpula sobre petxines i llanternó; la seua concepció arquitectònica ens remet a les corrents classicistes dictades des de l’Acadèmia de San Carlos de València.

Museu terrisser Àngel Domínguez. Potries. La Safor

Museu Terrisser Àngel Domínguez. Potries. La Safor.
 Tal vegada pel que fa al Camí per Potries un dels elements més importants i  que més ens mostra la història de Potries i  el treball de la seua gent, siga el museu terrisser, ubicat a l'antiga cassoleria d'Angel Domínguez . Intentaré fer un breu resum  aprofitant la informació que està publicada, per una banda a la pàgina web de l'ajuntament de Potries, i els panells informatius que hi havia a la cassoleria i per una altra banda el llibre " Potries un poble terrisser " editat per l'ajuntament el 5 d'octubre del 2005.
 La web de l'ajuntament de Potries  ens diu el següent :

Ens trobem davant l’últim testimoni de la important activitat terrissera al nostre municipi, d’una manera de viure i treballar que constitueix una part fonamental del llegat cultural dels nostres avantpassats. Està situada al carrer del Cup, núm.6, a un sector del casc urbà on es localitzaven vàries terrisseries, concretament tenim documentades a este sector 5 indústries en producció al començament del segle XX, encara que al municipi hi havien un total de 18 indústries. La casa no ofereix cap distinció quant a tècniques constructives en relació a la resta d’edificis dels voltants. L’edifici és el característic de l’arquitectura urbana saforenca. Es construix, probablement, a finals del segle XVIII, és una casa de dues plantes, amb dos cossos i el pati interposat.

La planta baixa, a dues mans i amb l’accés en forma de llinda, és la que feia bàsicament de vivenda. La planta superior és una cambra diàfana, sobreelevada mitjançant pilars i arcs cecs, sense separacions internes i coberta altíssima a dues aigües.

La part destinada a l’habitatge té una superfície d’uns setanta metres quadrats, enfront d’uns cent cinquanta metres vinculats als afers artesanals propis de l’ofici. A la planta baixa, la primera i segona crugia són el lloc d’habitatge de la família terrissera, mentre que la tercera crugia i la cambra o planta superior, juntament amb el pati o els coberts adjacents, constitueixen el sector artesanal de l’edifici.  La tercera crugia de la planta baixa contenia els torns i el molinet de moldre i triturar els òxids, necessaris per aplicar el vidriat a les peces. A la cambra era on s’aplicava el vernís, mentre que un sistema de prestatges adossats a les parets assegurava el procés de secat i emmagatzematge de la producció abans de l’enfornament.

El forn, situat al fons del pati i separat amb un cobert amb sostre a un aigua, és de tir vertical, amb elements estructurals construïts amb rajoles o paredat de pedra unida amb morter d’argila. El forn de baix o cambra de foc, té una obertura d’accés amb un arc de mig punt. L’interior, de secció rectangular, presenta un banc corregut i un enfonsament al centre per a la deposició de les cendres. Un garbell separa les dos cambres superposades. Del forn de dalt o cambra de cocció, no coneixem el seu interior per estar tapada la porta d’accés. Sobre la volta les toveres asseguren el control de la cocció. Este forn, als primers anys del present segle, era utilitzat alhora per tres tallers: per la cassoleria que ara presentem, propietat d’Àngel Domínguez, i per les dues adjacents, la de Simeón Tarrazó i la de Fernando Domínguez.

Façana de la cassoleria d'Àngel Dominguez

La casa tenia un conjunt de dependències per la vida i el treball del terrisser i la seua família.

Planta baixa on hi havia la vivenda

 Diferents tipus de ceràmica de foc

Cambra superior de la casa

Carxofa de ceràmica

Cambra superior de la casa

 El forn de cocció

Part superior del forn

El forn de cocció

Cabassos per posar els canters

Bassa per barrejar l'aigua i la terra

 Dintre del tallar és on  el fang passava pels diferents processos fins aconseguir la peça preparada per entrar al forn, primer pastar el fang fins fer una coca , deixar el fng sense humetat preparat per fer la figura al torn.

Banc i torn per fer les diferents peces

molinet per triturar els diferents materials

 La situació  geogràfica en la qual es troba Potries li han donat la base per al treball de la ceràmica des de ben antic i així l'assentament de la vil·la romana de la catorzena ens deixa una base material  dels diferents estris utilitzats .
La Vil·la Romana de la Campina Catorzena

Ubicació de la cassoleria d'Àngel Domínguez

Ajuntament. Potries.La Safor.

Ajuntament Potries. La Safor.
 En el nostre recorregut urbà per Potries fent el Camí i  en direcció a la Font d'en Carròs, vàrem passar per l'edifici de l'ajuntament, que amb el campanar més bé recordava una església.
També a la pàgina web de l'ajuntament ens fa una mica d'explicació de l'edifici:

 La Casa Ajuntament
Situada al carrer de Boamit, núm 26, constitueix un magnífic exemple de l’arquitectura senyorial del segle XVII a l’àmbit rural del nostre país. Una acurada restauració al començament dels anys 80 va fer possible la conservació d’aquest edifici, així com d’alguns singulars elements, com són les reixes de ferro forjat de la façana, els més que interessants paviments ceràmics o el bigam de fusta original de la casa. Tant alguns elements decoratius propis del renaixement tardà, com la qualitat dels materials emprats en la construcció, ens ha permés suggerir la seua cronologia i associar-lo a les classes dirigents i adinerades de l’època. Fins aleshores, tant sols hem pogut documentar el moment del seu traspàs com Ajuntament, a les darreries del segle XIX.

Ubicació de l'ajuntament de Potries, Safor.

Llavador. Potries. La Safor

Llavador.Potries. La Safor.
 En el nostre recorregut del Camí arribàvem a Potries, i la ruta de l'aigua era una constant, la casa Clara, la casa Fosca, les séquies i files, i ara l'aigua ens portava als llavadors del poble, element emblemàtic  en la quotidianitat antiga del poble, on les dones anaven a fer la bugada i a parlar sense l'observació directa dels marits.
 També el panell al costat del llavador , ens parla de les diferents fases  que tenia  la bugada, des que entrava al llavador fins que ja eixia seca.

 

 La informació del panell ens dóna una visió  del seu ús :
 Els llavadors públics apareixen a la segona meitat del segle XIX, en uns moments en que la població comaneça a preocupar-se  més per la higiene i necessita de recintes adequats per fer la bugada.
 Encara que en el cas de Potries també hi ha un nombre considerable de llavadors privats a les cases situats al costat de la séquia del Rebollet, al seu pas pel poble.
 Un conjunt arquitectònic i etnològic del nostre paisatge urbà, típic i definidor de l'ús de l'aigua als darrers segles. Fins a la decada dels 60 del segle XX  es podien comptabilitzar a Potries quatre llavadors públics dels quals sols es conserva aquest. Tots ells aprofitaven l'aigua de la séquia del Rebollet i les lloses de pedra per a rentar la roba o fer l'escurà, se situaven inclinades cap a l'interior coronant un dels murs de la séquia.
 Tant aquest llavador com el situat junt  a l'edifici de l'església disposaven d'una estructura coberta i un nivell més baix que la cota del mur de ls séquia, per evitar que les dones s'agenollaren i pogueren rentar dretes.
 Dones amb llibrells o poals plens de roba o vaixella xerraven amistosament i es posaven al dia als llavadors i amb una miqueta de terreta, sabó i l'aigua de la séquia rentaven llençols i camises, perols,plats i cassoles.