El Camí a les Valls de la Marina: La Vall de Gallinera.
Segurament em falten paraules per expressar tot el que va suposar la caminada, paisatges, història, emocions , sentiments, alegries, plors, eufòria, plaer.
Més que una caminada gairebé era un aplec, vam ser una gentada i tots els factors van ser favorables, el bon oratge, la florida dels cireres, la bona companyia i un a organització per part de la gent de la Marina impecable, i quan s'ajunten tantes coses bones el resultat és espectacular.
Però parlem de la caminada, van començar ja a florir les emocions quan ens vam aplegar a la plaça d'Alpatró, rem molta gent de moltes comarques diferents, vàrem fer una mica de presentació, vàrem presentar el Camí , moltes comarques ens aplegàvem a la plaça d'Alpatró, aquesta vegada ho vam resumir una mica per comarques, ja que era impossible a nivell individual fer la presentació, però tot i això molt bonic i emotiu, la gent de la comarca ens va presentar el suculent menú que ens esperava, i Biel ens va recitar un poema relacionat amb la vall de Gallinera, després vam iniciar el Camí.
Aquesta vegada coincidia amb un sender marcat de la ruta dels huit pobles, que recorre els pobles i la vall de Gallinera , primer vàrem iniciar el recorregut per senda vora el barranc i ens anàvem allunyant d'Alpatró, la gentada anàvem dibuixant formes en el paisatge, i la serp s'estirava a les sendes i és feia grossa a les pistes i camins, vàrem creuar el barranquet i a la pujada teníem una bona visió d'Alpatró que se'ns quedava darrera..
Biel ens anava parlant de tot allò que trobàvem, ens va parlar de la cornicabra que començava a brotar, germana del llentiscle.
Poc després, vora el barranc, vàrem parar a una antiga era on encara quedaven les restes del que van ser les pedres perquè l'animal o el blat no caigués i al barranc, encara quedaven restes del pont i d'un antic camí que creuava la serra.
El cirerers i els caminants eren els protagonistes d'aquesta història i totes les seues combinacions, algunes d'elles molt boniques.
Una mica abans d'arribar a la Carroja ens aturem i Biel ens parla de les tapisses, una pedra molt blanca utilitzada per fer tabic.
Arribem a la Carroja, tota la gentada entrem al poble pels carrers estrets fins arribar a la plaça més espaiosa. Biel ens segueix il·lustrat amb tota la seua saviesa. Poc després arribem als llavadors de la Carroja i algunes imatges queden gravades per sempre més per al record.
Caminem entre cireres florits i passem per davant de l'antiga piscina, ara abandonada, arribem a Benissivà i ens aturem per veure els llavadors, els més avançats havien aprofitat per iniciar l'esmorzar però els guies ens diuen que encara no havia arribat l'hora , els llavadors són molt bonics especialment la part de la pedra i les conduccions.
Finalment després de pujar una costereta trobem una ombra per esmorzar i descansar una miqueta. Expliquem alguna coseta més del camí a la Marina, i del brancal del Camí de les Valls de la Marina, i seguim gaudint d'aquest bon dia, de trobar-nos gent de tantes comarques diferents en un paisatge privilegiat, tot un luxe que valia la pena saborejar.
Seguim cap a Benitaia, i arribem a Benialí i els llavadors. Seguim fent conversa amb els companys i companyes i fent camí entre els cirerers florits.
En un revol de la pista arribem a l'Alcúdia, un antic poblat morisc. No podia faltar el record de la història i el substrat morisc en la nostra ruta. Vàrem entrar i encara podíem veure algunes parets i algun arc molt ben plantat del despoblat.
Finalment arribem a Benirrama i tenim una bona visió des de lluny, tot i aixó no tenim massa temps per endinsar-nos ja que havíem de fer la logística dels cotxes, a poc a poc anem portant tota la gent a Alpatró i finalment tothom ja hi som de nou a Alpatró. Ara venia el moment de veure com ens organitzàvem pel dinar, vàrem omplir dos restaurants , els dos estaven molt prop a banda i banda de plaça, en el restaurant que jo estava, després de dinar i menjar un bon blat picat amb potetes de porc, la cosa es va animar i Sergi va traure la dolçaina i Dani la guitarra i la festa estava servida, vàrem cantar cançons de la terra, albades, cants de batre i la malaguenya de Barxeta que no podia faltar.
Vàrem caminar pel poble fent festa i cercavila, cantant i seguint la música, quina festa, quina emoció, quin goig, quina plenitud.
Després vàrem arribar al museu a l'almàssera on Biel ens va explicar moltes coses del que allà hi havia.
Després vàrem fer una volta pel poble i Biel ens va seguir mostrant les perles d'aquell poble, la font de vi, i la bassa de les morques, que em va recordar molt al conte del mig pollastre. Des d'allà veiem el castellot allà lluny, que era una antiga edificació defensiva, i pel poble les boques de l'aigua pintades engalanaven encara més aquell poblet tant polit
Finalment, com sempre, emocionat per la situació, els cants i la vivència, havia arribat el moment del comiat, fins la propera.
 |
| Primer rotgle inicial a Alpatró |
 |
| Iniciem la sendeta i el grup de caminants dibuixa una gran serp |
 |
| Alpatró a la llunyania |
 |
| La cornicabra brotada |
 |
| Biel fent les seues explicacions a l'antiga era |
 |
| Els caminants a la bassa de la Carroja |
 |
| L'antic pontet |
 |
| Els caminants sota els cirerers florits |
 |
| El dinar , escudellem el blat picat |
 |
| Després del dinar fem festa, amb la música de la terra. |
 |
| El cercavila no pot parar |
 |
| L'almàssera dintre del museu d'Alpatró |
 |
| Les casetes dels contadors engalanen Alpatró |
 |
| El comiat ens fa emocionar-nos |
 |
| Algunes casetes dels contadors ens tranmetens bons missatges. |
