Pàgines

dimecres, 30 de març del 2016

Llavadors de la Barraca d'Aigües Vives. Carcaixent. La Ribera Alta

 Llavadors de la Barraca d'Aigües Vives. Carcaixent. La Ribera Alta.
 En la nostra caminada pel Camí brancal de la Murta i la Casella , i després de fer tot el camí pel  Realenc  arribem a la Barraca d'aigües Vives i el seu llavador. Allà ens conten que  el poble de la Barraca d'aigües Vives éstà partit entre els termes de Carcaixent i Alzira.

La Casella. Alzira. La Ribera Alta.

La Casella. Alzira. La Ribera Alta.
  En la caminada del 19 de desembre una de les serres que es veien  i ens annàvem apropant a ella era la serra  de la Casella.
 Al fons la serra de la Casella

Escaletes de pedra a l'entrada de la Casella

Una basseta



Pouet al realenc. Carcaixent. La Ribera Alta

Pouet al Realenc. Carcaixent. La Ribera Alta.
 A la caminada del 19 de desembre pel camí brancal de la Murta i la Casella vàrem iniciar el Camí des de Carcaixent pel camí del Realenc i  ens vàrem topetar aquest pouet.

diumenge, 27 de març del 2016

El Camí a les Valls de la Marina: La Vall de Gallinera

 El Camí a les Valls de la Marina: La Vall de Gallinera.
 Segurament em falten paraules per expressar tot el que va suposar la caminada, paisatges, història, emocions , sentiments, alegries, plors, eufòria, plaer.
 Més que una caminada gairebé era un aplec, vam ser una gentada i tots els factors van ser favorables, el bon oratge, la florida dels cireres, la bona companyia i un a organització per part de la gent de la Marina impecable, i quan s'ajunten tantes coses bones el resultat és espectacular.
 Però parlem de la caminada, van començar ja a florir les emocions  quan ens vam aplegar a la plaça d'Alpatró,  rem molta gent de moltes comarques diferents, vàrem fer una mica de presentació, vàrem presentar el Camí , moltes comarques ens aplegàvem a la plaça d'Alpatró, aquesta vegada ho vam resumir una mica per comarques, ja que era impossible a nivell individual fer la presentació, però tot i això molt bonic i emotiu,  la gent de la comarca ens va presentar  el suculent menú que ens esperava, i Biel ens va recitar un poema  relacionat amb la vall de Gallinera, després vam iniciar el Camí.
 Aquesta vegada coincidia amb un sender marcat de la ruta dels huit pobles,  que recorre els pobles i la vall de Gallinera , primer vàrem iniciar el recorregut per senda vora el barranc i ens anàvem allunyant d'Alpatró, la gentada anàvem dibuixant formes  en el paisatge, i la serp s'estirava a les sendes i  és feia grossa a les pistes i camins, vàrem creuar el barranquet i a la pujada teníem una bona visió d'Alpatró que se'ns quedava darrera..
 Biel ens anava parlant de tot allò que trobàvem, ens va parlar de la cornicabra que començava a brotar, germana del llentiscle.
 Poc després, vora el barranc,  vàrem parar a una antiga era  on encara quedaven les restes del que van ser les pedres  perquè l'animal  o el blat  no caigués i al barranc, encara quedaven restes del pont  i d'un antic camí que creuava la serra.
 El cirerers i els caminants eren els protagonistes d'aquesta història i totes les seues combinacions, algunes d'elles  molt boniques.
 Una mica abans d'arribar a la Carroja ens aturem i Biel ens parla de les tapisses, una pedra molt blanca utilitzada per fer tabic.
 Arribem a la Carroja, tota la gentada entrem al poble pels carrers estrets fins arribar a la plaça més espaiosa. Biel ens segueix il·lustrat amb tota la seua saviesa. Poc després arribem als llavadors de la Carroja i algunes imatges queden gravades per sempre més per al record.
 Caminem entre cireres florits i  passem per davant de l'antiga piscina, ara abandonada, arribem a Benissivà i  ens aturem per veure els llavadors, els més avançats havien aprofitat per iniciar l'esmorzar però els guies ens diuen que encara no havia arribat l'hora , els llavadors són molt bonics especialment la part de la pedra i les conduccions.
 Finalment després de pujar una costereta trobem una ombra per esmorzar i descansar una miqueta. Expliquem alguna coseta més del camí a la Marina, i del brancal del Camí de les Valls de la Marina, i seguim gaudint d'aquest bon dia, de trobar-nos gent de tantes comarques diferents en un paisatge privilegiat, tot un luxe que valia  la pena saborejar.
 Seguim cap a Benitaia, i arribem a Benialí i els llavadors. Seguim fent conversa amb els companys i companyes  i fent camí entre els cirerers florits.
 En un revol de la pista arribem a l'Alcúdia, un antic poblat morisc.  No podia faltar  el record de la història i el substrat morisc en la nostra ruta. Vàrem entrar i encara podíem veure algunes parets i algun arc molt ben plantat del despoblat.
 Finalment arribem a Benirrama i tenim una bona visió des de lluny, tot i aixó no tenim massa temps per endinsar-nos ja que havíem de fer la logística dels cotxes, a poc a poc anem portant tota la gent a Alpatró i finalment tothom ja hi som de nou a Alpatró. Ara venia el moment de veure com ens organitzàvem pel dinar, vàrem omplir dos restaurants , els dos estaven molt prop  a banda i banda de plaça,  en el restaurant que jo estava, després de dinar  i menjar un bon blat picat amb potetes de porc, la cosa es va animar i Sergi va traure la dolçaina i Dani la guitarra i la festa estava servida, vàrem cantar cançons de la terra, albades, cants de batre i la malaguenya de Barxeta  que no podia faltar.
 Vàrem caminar pel poble fent festa i cercavila, cantant i seguint la música, quina festa, quina emoció, quin goig,  quina plenitud.
 Després vàrem arribar al museu a l'almàssera on Biel ens va explicar moltes coses del que allà hi havia.
 Després vàrem fer una volta pel poble i Biel ens va seguir mostrant les perles d'aquell poble, la font de vi, i la bassa de les morques,  que em va recordar molt  al conte del mig pollastre. Des d'allà veiem el castellot allà lluny, que era una antiga edificació defensiva, i pel poble les boques de l'aigua pintades engalanaven encara més aquell poblet tant polit
 Finalment, com sempre, emocionat per la situació, els cants i la vivència, havia arribat el moment del comiat,  fins la propera.
Primer rotgle inicial a Alpatró

Iniciem la sendeta  i el grup de caminants dibuixa una gran serp

Alpatró a la llunyania

La cornicabra brotada

Biel fent les seues explicacions a l'antiga era

Els caminants a la bassa de la Carroja
L'antic pontet


 Els caminants sota els cirerers florits

El dinar , escudellem el blat picat

Després del dinar fem festa, amb la música de la terra.

El cercavila no pot parar

 L'almàssera dintre del museu d'Alpatró

Les casetes dels contadors engalanen Alpatró

 El comiat ens fa emocionar-nos

 Algunes casetes dels contadors ens tranmetens bons missatges.

divendres, 25 de març del 2016

El Camí en família 10è dia: del castell d'Atzeneta a Xodos.

 El  Camí en família 10è dia: del castell d'Atzeneta a Xodos.
 Ens tornàvem a aplegar per endinsar-nos al país de Penyagolosa, aquesta vegada iniciàvem la caminada amb un ritual molt bonic, regar les carrasques que les xiquetes varen plantar a la darrera caminada.  Tot i que havia plogut i la tera estava humida era bonic començar la caminada regant les carrasques del castell.

 Ens vàrem posar en camí, hui el camí era llarg, seguirem la pista pel costat del barranquet  i el mas dels xiprers que com unes grans agulles volien conectar el cel i la terra,  després vàrem arribar a la GR 33 i el camí del pelegrins de les Useres, camí històric de pelegrinatge.  Aitana va voler baixar  del meu coll i fer la pujada  a les Torrocelles a peu com una pelegrina del Camí. Va ser emocionant el moment d'entrar les xiques a l'ermita. Vàrem descansar una miqueta, sota l'olivera centenària i  vàrem fer un mosset, em vaig trobar gent d'Atzenent, el club de muntanya d'Atzeneta, després d'escorcollar cada racó de les  Torrocelles vàrem eixir per l'altra porta cap a Xodos, allà un home em va preguntar per on s'anava a Xodos, que era per on nosaltres iniciavem la marxa. Primer vàrem passar el mas amb la parra a la façana i  després la senda s'enfilava entre pins, i matolls.
 Aitana li agradava quan paravem descansar a terra i jugar amb les pedres i la terra, fer clotets i  agafar pedres grosses. Al mas de Noguera a la pista que creua, ens vam trobar gent que ens coneixia del centre excursionista de l'Alcora que baixaven de Sant Joan de Penyagolosa, vàrem passar el pla del llop i per la senda vàrem arribar al mas d'Ahicart.
 Era com la porta de la lloma Bernat, semblava que havíem d'agafar forces per la pujada que ens venia damunt. Aitana va canviar d'actitud respecte les altres caminades , ara la part costeruda volia caminar-la. El primer tros de la pujada després del mas d'Ahicart portava la xiqueta a galligotes i esbufegava moltíssim i em costava molt, després  Aitana anava caminant intentant tocar les pedres del marge i camiant fent la gracia, ai quina gràcia!. La pujada de la lloma ens va costar,  com ens vam recordar de les paraules de Carmina, quan ens va avisar de com era de dura.
 Balma per altra banda també havia canviat, quina llaugeresa i quina energia, no va  tenir cap problema en pujar la lloma Bernat, moltes vegades agafant el pal de caminar de la iaia . Va ser un plaer arribar ja a la part de la lloma  i planejar,  la vegetació anava canviant, ginebre, savina, pi negre i algun pi roig. Ara la senda planejava per la lloma i la família seguíem caminant. Dalt ens vam trobar una dona que la coneixia, i una li va dir a l'altra  que jo era Ramon el xic que portava el camí de la ferradura.
 Aitana volia collir una floreta per tenir-la a la mà i tot i que em costa arrancar una flor , finalment vaig accedir, i va haver-hi tot un fil conductor amb la floreta d'estepa blanca i de tàrrec,  finalment les va posar dintre la gorra i jugava amb elles i van caure a terra.
 La Lloma partia l'escenari, per aquesta banda de l'est  Atzeneta , les Torrocelles i totes les muntanyes de les Useres i  la Plana, i quan passaves la lloma s'bria un horitzó diferent, Xodos allà lluny, el Marinet i el Penyagolosa. Espectacular!!
 Em va agradar el pi roig, de fulles xicotetes i pinyes menudes.
 Veure Xodos , el nostre destí final ens alleugeria , i veure que no teníem muntanyes més altes i que per tant tot era de baixada també.   En passar per un bassal d'aigua Aitana va dir, mira el fang és "Xocoleit", li agradava molt descobrir marques i bassals de fang, en arrimar-nos al bassal uns insectes suraven , llavors Tica em va explicar que era pasparís, que tenien com uns flotadors a la panxa. En arribar al peiró de Xodos deixavem la GR33 i nosaltres pujàvem cap al poble. Que bonic que és Xodos!, el poble vaixell, enfilat a sobre la roca, per mi un dels pobles més bonics del país. La pujada final era forta peró Balma  anava obrint camí. En el darrer moment de l'entrada a Xodos va i ens perdem i quan em done compte no em seguia ningú,  ens havíem perdut, Puri Aitana i Tica no seguien darrera. Em vaig posar nerviós ja que eren les 17:30 i encara havia de refer tot el camí per recuperar el cotxe,  uns veïns ens van saludar i després vàrem anar a la plaça de la font. Allà ens vam trobar a Mireia i finalment a la resta de la família, ràpidament vaig baixar correns, ja que tenia el temps just i havia d'apretar en les hores de llum, no podia perdre ni un minut ja que tenia por que se'm fes de nit.
 Casualment a la senda vaig trobar les floretes ja mig marcides que la meua xiqueta havia jugat al matí i les vaig recoollir per posar-les al llibre de viatges, per recordar el moment.
 Poc després a les Torrocelles començava a mancar la llum i la pista cap al castell ja la vaig fer a fosques, però estava tranquil, era pista i veia la llum del castell allà lluny que m'il·luminava.
 No podia amb la meua ànima i no em sentia les cames,  7 hores i mitja ens havia costat la pujada i  2 hores i mitja m'havia costat la baixada de Xodos al castell d'Atzenenta. Ja de nit vaig anar a Xodos a buscar-les. Havia estat un dia espectacular, ple de vivències , i sensacions meravelloses, i el que és més important les xiques s'ho havien passat molt bé i em demanaven quan era la proxima caminada, quin goig.











dimarts, 22 de març del 2016

Casa senyorial. Atzeneta del Maestrat. El Maestrat històric

 Casa senyorial. Atzeneta del Maestrat. El Maestrat històric.
  Estàvem fent el Camí en famílía i féiem l'etapa de les Useres a Atzeneta del Maestrat, les xiquetes estaven molt cansades i no vàrem poder veure molta cosa del poble però era la primera casa i tenia cert toc senyorial.

Monument a l'ordre de Montesa. Atzeneta del Maestrat. El Maestrat històric

Monument a l'Ordre de Montesa. Atzeneta del Maestrat. El Maestrat històric
  Ens trobàvem fent el Camí al Penyagolosa a l'etapa de les Useres a Atzeneta del Maestrat, i en creuar la carretera de les Useres  també creuàvem la ratlla del terme i ens trobàvem a l'antic Maestrat.
 Molt polèmic el debat sobre a quina comarca pertany Atzeneta, depenent amb qui parlem, els més legalistes i que s'amparen a la darrera reorganització de les comarques li diuen Alcalatén.
 La gent de les poblacions afectades(Atzeneta del Maestrat, Benafigos i Vistabella del Maestrat, en general i la que ho defineix amb criteris històrics ens ho diu clar que és del Maestrat.
 El meu creiteri és el segúent, que hi ha el factor  històric, hi ha el factor legal, i hi ha un altre factor, per mi desiciu, que és el dret a decidir d'un polble  la seua identitat col·lectiva i de quina comarca són.
 El factor històric està clar que són del Maestrat i el factor de la reivindicació també especialment en Atzeneta, per tant per mi   el que més valor té és el dret a decidir d'un poble i per tant agafe la frase d'ells que diu.
 Ací no hi ha debat, som del Maestrat



La font del Maestre.Les Useres. L'Alcalatén

La font del Maestre.Les Useres. L'Alcalatén.
 En el nostre recorregut fent el Camí en família al tram Penyagolosa i a l'etapa de les Useres a Atzeneta arribem a un moment que el camí fa un revol de 180 º, arribem al pouet de la font del Mestre, on veiem el pouet i un panell indicador, també hi trobem una pica tallada en pedra al costat del pouet. És un raconet molt bonic.
 Em sorprén el panell amb el nom del Maestre, recordant l'origen del Maestrat, comarca veïna, i en territori de l'Alcalatén.
Pouetde la font del Maestre

Pouet


Pica, al pouet

Panell a la font


Font de la Pressola. Les Useres. L'Alcalatén.

 Font de la Pressola. Les Useres. L'Alcalatén.
 El 7 de desembre vàrem fer l'etapa d'El Camí de les Useres a Atzeneta del Maestrat, el pas de l'Alcalatén al Maestrat.
 A la font de la Pressola vàrem fer un descanset i un mosset de la berena.






Escoles velles. Les Useres. L'Alcalatén

Escoles velles. Les Useres. L'Alcalatén.
   L'espai del solar es troba cobert de tobogans i engronçadores i sols queda l'arc de la porta. Són les escoles velles.

dilluns, 21 de març del 2016

Estàtua del pelegrí. Les Useres. L'Alcalatén.

 Estàtua del Pelegrí. Les Useres. L'Alcalatén.
 Iciciàvem el Camí de les Useres a Atzeneta, i  quin lloc més emblemàtic que iniciar la ruta que als peus del pelegrí on cada darrer divendres  ixen e pelegrins cap a les Torrocelles, Xodos i Sant Joan de Penyagolosa.






Rambla Carbonera. L'Alcora/ Sant Joan de Moró. Plana Alta/ Alcalatén

 Rambla Carbonera.  L'Alcora/ Sant Joana de Moró.  Plana Alta/ Alcalatén.
  Entre els pobles de L'Alcora i Sant Joan de Moró passa la rambla Carbonera, també anomenada rambla de la Viuda que va a desaiguar al Millars.
 De vegades la rambla pot ser molt ferotge i transformar al seu pas el paisatge.

Bassa i hortes de les Useres. Les Useres.l'Alcalatén

Bassa i hortes de les Useres. Les Useres. L'Alcalatén.
 Dintre del recorregut de Costur a les Useres, la darrera etapa entre la font de més Amunt i el  poble hi ha un entramat de reguers, hortes, llavadors i aquesta bassa. És molt interessant aturar-nos un moment i contemplar aquest paisatge, les petites hortes d'ús  particular, pel consum de les famílies, el reguer amb els portells i per on podem veure l'aigua correr i xicotetes sendes per baixar a les hortes, tot un espectacle que val la pena aturar-nos un moment.
 Tinc els dubtes si l'edifici correspon a un molí

Llavadors.(Fora del poble). Les Useres. L'Alcalatén

Llavadors.(Fora del poble).LesUseres.L'Acalatén.
 Pel que camí que ve de la font de més Amunt, també el camí que fem de Costur, abans d'entrar al nucli urbà i topetar amb els altres llavadors ens trobem aquests llavadors situats vora les hortes.

Església del Crist de l'Agonia. Les Useres. L'Alcalatén.

 Església del Crist de l'Agonia. Les Useres. L'Alcalatén.
 A la mateixa plaça de l'ajuntament, dintre del poble de les Useres trobem una esglesieta amb l'estàtua del crist al damunt.