Pàgines

dimarts, 30 de setembre del 2014

L'Ebre a Garcia.Garcia.La Ribera d'Ebre

 L'Ebre a Garcia.Garcia.Ribera d'Ebre.
L'embarcador  era una porta en el marge del riu, L'Ebre corria lliure amb la seua càrrega cap a Tortosa i altres pobles. Impactava tanta aigua junta en una direcció. Per altra banda del riu surava una barqueta que ens recordava molt bé com és deia el poble. Garcia.
 Vaig acostar-me en silenci i em vaig ajupir i amb molta tendresa vaig allargar la ma i vaig tocar l'aigua en senyal de gratitud.
Açò va ser la trobada del Camí a Rasquera, el juny del 2013, i el diumenge vàrem fer la caminada de Mora a Garcia, havíem acabat la caminada i ara ens quedava el comiat.

dilluns, 29 de setembre del 2014

Aljub a Garcia. Garcia. Ribera d'Ebre

Aljub a Garcia.Ribera d'Ebre.
 Aquest aljub el vam veure en la caminada de Mora a Garcia, de la trobada del Camí a Rasquera, el juny del 2013, l'aljub té un orifici on es veu la profunditat o nivell de l'aigua. Em va semblar prou especial la forma de la porta i la forma de la coberta.



Sant Domingo.Rasquera.Ribera d'Ebre.

 Sant Domingo. Rasquera.Ribera d'Ebre.
 Rasquera és el poble on  el juny del 2013 vàrem fer la trobada del Camí i ens vàrem quedar a Can Manxol, en una de les escapades vàrem pujar a l'ermita per prendre una mica d'aire fresc, el turò deixava veure molt bones vistes de la serra de Pandols i Cavalls i el poble de Rasquera.
Em va semblar curió que l'ermita es diguera Sant Domingo, essent la retolació tota en català i no Sant Domenech.. El paratge era bonic i als panells podíem veure una mica la història de l'ermita.




La Mare de Déu de l'Aldea.L'Aldea. Baix Ebre.

La Mare de Déu de l'Aldea. L'Aldea.Baix Ebre.
 Anàvem un grup prou nombrós marcant el Camí  i l'indret em va captivar motíssim, però malauradament el temps era escàs, i em va captivar tant la torre que l'ermita es va quedar més de costat, la propera vegada li faré més cas. El que és de veres tal com dic a l'entrada de la torre és que el conjunt de les tres construccions és el que fa l'indret més especial.

Sénia a l'ermita de l'Aldea.L'Aldea.Baix Ebre

Sénia a l'ermita de l'Aldea. Baix Ebre.
 Prop de l'ermita al costat de d'un marge una sénia  deixava veure's als caminants.
 En aquest cas un muret de pedra s'alçava protegint els engranatges

Canal nou de Camarles.L'Aldea. Baix Ebre

 Canal nou de Camarles.L'Aldea. Baix Ebre.
 L'aigua de l'Ebre era canalitzada per regar aquesta comarca d'horta i arrossars, caminàvem pel costat del canal de nou de Camarles. Aquest canal agafa l'aigua del Canal esquerre de l'Ebre i va pel costat de l'Aldea fins a Camarles i d'ací acaba desaiguant  a la part nord del  delta. Era molt relaxant caminar veient com lliscava l'aigua pel canal, i a l'altra banda alguns camps d'horta, de cols, carxoferes, i arrossars  creixien ufànament, l'arròs estava ja espigat però encara estava verd, era un gust veure'l.
 Els colors del paisatge eren espectaculars, la tardor començava a deixar-se veure, la franja blava del canal  contrastava amb les diferents tonalitats de verds dels conreus i el dorat de les espigues de l'arròs
Arrossars espigats
Espigues d'arròs

Torre de l'Aldea.L'Aldea.Baix Ebre

Torre de l'Aldea.l'Aldea.Baix Ebre.
 Estàvem preparant el recorregut del Camí per l'Aldea, que ve d'Amposta i va cap a Campredó, quan  al girar una revolta ens vam trobar amb aquesta majestuosa torre, la vaig trobar molt alta i esvelta, i el vent feia onejar al seu damunt les banderes de la llibertat, això li donava un encant especial.
Per altra banda el conjut de la torre, l'ermita i la sénia  li dóna al paratge   un esguard molt interessant. Per altra banda al llegir una mica sobre la història de la torre, que podeu trobar a l'enllaç de la viquipèdia  te n'adones del seu passat, i que en altres èpoques la seua esvelta siluteta  estava malmesa i sols la seua base és realment antiga, l'altra part està restaurada.

diumenge, 28 de setembre del 2014

Campanar d'Alcalà de Xivert.Alcalà de Xivert.Baix Maestrat

Campanar d'Alcalà de Xivert. Alcalà de Xivert. Baix Maestrat.


No podia faltar a la nostra col·lecció de campanars el campanar d'Alcalà, que amb els seus 69 metres té la fama de ser el campanar més alt del País Valencià. Però encara hi ha un que li guanya, el campanar d'Ontinyent amb 71 metres. Sembla que això de les altures marquen estatus en els campanars, com si la seua importància vingués marcada per l'altura. Així en relació amb altres campanars 58 metres fa el Fadrí i 58'8 fa el Micalet.
 També si observem les fotografies veiem que està separat de l'església. Una altra cosa que m'ha impressionat a part de l'altura és el darrer tram de campanar.



dissabte, 27 de setembre del 2014

Castell d'Orpesa.Orpesa. Plana Alta.

 Castell d'Orpesa.Orpesa.Plana Alta
Turó vora mar , estratègic enclavament des de fa segles ocupat per viure, troballes de l'edat del Ferro i Iberes ho evidencien, tal com informen els panells, després fortalesa musulmana del segle XI, els àrabs veren  en aquell turonet vora mar  el lloc per emplaçar un castell, conquerit i utilitzat com a baluard per posteriors batalles i cultures.
 Ara tal vegada totes aquestes històries queden amagades sota el cor de les pedres del castell i sota els fulls de la història. 

 Els anys passen i  les batalles són unes altres, els que en un moment forem guanyadors ara som els
atacats, i quan veus que un dels nostres patrimonis com és la nostra llengua mil·lenària, és menypreada pel poder, agredida i tenen la voluntat d'acorralar-la al reducte folclòric, t'omplis de ràbia i d'mpotència. Al Castell d'Orpesa he tingut aquesta sensació al veure que quasi  tots els panells es troben en "la lengua del imperio" i  per si és poc quan preguntes pel forn antic del poble et miren amb cara rara, com si els escupires paraules extranyes, em senc ofés. Perquè cada paraula nostra, d'aquesta benvolguda llengua nostra , el nostre valencià, el català de tots, és com una pedra de castell, que ha mantingut la nostra identitat com  a poble durant segles i ha de seguir mantenit-la, i si no la fem servir sera com les  pedres del castell que cauen a terra i ja no mantenen la muralla. (Algú
ho havia de dir).

  Tornem al castell, feia uns  anys que no pujava  al castell d'Orpesa, de l'any 2001, quan les fotgrafies les necessitàvem tocar.
El que  fa molts anys va ser l'escenari de lluites i sang avui és un reconet per a parelles que es demostren el seu amor entre les pedres ensanguinades.  És l'escenari que avui m'he trobat quan hi he pujat.
La part del castell que queda en peus està reforçada perquè no caiguen més pedres.

Caminada abril 2015





divendres, 26 de setembre del 2014

Torre Badum.Peníscola.Baix Maestrat

Torre Badum. Peníscola. Baix Maestrat.

 Sobre la serra d'Irta.

Les vegades que he recorregut la serra d'Irta des de Santa Magdalena de Polpis fins a Peníscola, passant per la Torre Badum, sempre el coscoll  m'ha creat  una sensació de caminar per una mar verda, més enllà, la verdor  xoca amb la mar blava. Quan alcem la vista veiem a   l'horitzó que es retalla la costa Mediterrània. Passejar per la vora d'Irta amb la mar que se la vol menjar  sempre és un espectacle.

Pel que fa a la Torre Badum,
Al principi amb poca altura i a poc a poc anem agafant metres fins que ens apropem a la Torre Badum, on el penya-segat s'alça més ferotge cap a la mar, i aquesta a cops d'escuma intenta fustigar la serra, i allà dalt, la torre, tranquil·la s'enriu ara que ja no treballa i essent protegida de ser enderrocada.
Esbufeguem en la nostra fatigosa pujada cap a la torre, la nostra ment s'enlaira cap a l'horitzó i pensa en moments passats d'activitat de la Torre  Badum, quan els pirates atacaven la costa i els vigies s'afanyaven a donar la notícia. Com funcionaven? Com es comunicaven entre les altres torres?
Es curiós perquè no hem trobat la porta i les finestres són molt xicotetes




Penya-segat i al fons la Torre Badum
Escut del regne de València amb l'àguila bicèfala dels Àustries

L'estació del Nord.València.L'Horta

L'estació del nord. València. L'Horta.

 Diferents sensacions m'omplin el cap quan pense en  l'estació del nord. Moments d'espera per tornar a casa, i tornar a veure les persones estimades. Relaxar-me mirant el panell a l'espera de saber quina via és la meua.
En altres vegades corregugudes i  presses per agafar el tren  i no haver d'esperar.
Quan arribava a València des de Castelló, sempre pensant amb el que n'esperava a València, moltes vegades la il·lusió de participar a les manis i veure a la gent que fa temps que no veig. Quan vàrem fer les caminades del Camí aquest maig, amb la il·lusió de trobar-me a la gent i també de conèixer eixa ciutat tant
impressionant com és València, intentant no perdre'm cap detall.
Pel que fa a l'edifici  de l'estació sempre havia sentit que entràvem dintre d'aquella boca de ferralla, primer molt vasta i després la sobrietat del modernisme es fa notar. La ceràmica prompte ompli els ull i quan eixim a l'aire lliure es despleguen les formes i colors i el modernisme de l'estació.


El racó dels Gats. El Carme. València. L'Horta.

  El racó dels gats. Barri del Carme.València.L'Horta.Sempre que passava pel barri del Carme hi havia un raconet que era diferent,diferent de l'opulència de les grans catedrals i edificis però ara l'encant estava amb la seua petitesa, amb les seues proposcions, com si estiguera adaptat a la grandària dels gats.

La Palmera imperial. Elx.Baix Vinalopó.

La Palmera imperial.Elx. Baix Vinalopó.
Palmera imperial                                   
 Hi ha molts qualificatius que em vénen al cap quan pense amb la palmera imperial,  el drac de vuit caps que deixa bocavadats als qui visiten el jardí. Algunes vegades ja fa anys vaig entrar a l'Hort del Cura, un jardí reduït però molt especial, i amb la perla de la palmera  de vuit braços brillant en mig la pluja de formes i colors. És com una carcassa de verdor que puja cap a l'ifinit.  No és la més gran  ni la més alta però és única.
 És un fenòmen dificilment repetible obtenir una palmera igual . Va ser visitada per l'emperatriu Sisi i d'ací li ve l'adjectiu d'imperial. Está lligada per mantenir  amb grans arandeles i reforços de ferro,  ja que els braços sinó  fos així es trencarien . Segurament cap allà l'any 2007 la darrera vegada que la vaig visitar.
L'he inclòs dintre l'etiqueta d'"arbre monumental" tot i que sabem que botanicament les palmeres no són arbres, són plantes gegants.
 Espere que el morrut roig, coleòpter que ha matat moltes palmeres no es fixe amb ella, seria una perdua molt gran si caiguera en les seues urpes.

dijous, 25 de setembre del 2014

Sant Joan del Mercat.València.L'Horta.

Sant Joan del Mercat.València. L'Horta.
D'aquesta esglèsia impressiona la façana principal, amb el seu barroquisme  recargolat i espés. Evidentment crec que hem de mirar aquesta església en el context de les altres dues figures, el mercat i la Llotja, que  són les  tres perles de la ciutat de València. Tres estils, gòtic, barroc i modernista, que junts formen un conjunt arquitectònic increïble, on contrasten les tres èpoques.
Però al mateix temps si llegim una mica la història de l'església veiem com ha anat canviat depenent de les cultures i les modes. L'evolució de la història la podriem llegir si puguerem tenir les diferents imatges que ha tingut, des de la seua primera construcció com a mesquita.

El Mercat Central.València.L'Horta

El mercat Central.València.L'Horta.
 Un altre element que m'ha meravellat, és molt espectacular per la concepció que tenim d'un mercat, com edifici modernista és una pluja de llum i formes .

El Jardí Botànic de València. València.L'Horta

El Jardí Botànic de València. València.L'Horta.
 Aquesta entrada com moltes   és una introducció al Jardí, i com totes les entrades, aquesta també  l'aniré completant en properes visites tal com vaja recorrent cada racó  del Jardí. És una visió subjectiva.
L'entrada ens oxigena l'ànima amb la porta del fullatge esperan-te per abraçar-te, amb el lledoner de l'entrada cercant la llum del cel i estirant la seua pell fina.
 Trenca la màgia de la natura  la guixeta amb la persona dient que si no pagues no entres, i el preu de l'entrada que et fa pensa-t'ho dues vegades  si  vas amb poc de temps o portes la butxaca buida. També entenc que és una manera de posar en valor les coses.


14-12-14. El Camí de Paiporta a València
El 14-12-14 varem fer el Camí per l'Horta des de Paiporta a València i vàrem entrar pel costat del Botànic però tampoc va haver-hi temps de visitar-lo


Llotja de València.València.L'Horta.

 La Llotja de València. València. L'Horta.
 La llotja és un monument impressionant i a més  és  denominat patrimoni de la humanitat per la Unesco .
A mi sempre m'ha deixat bocabadat.
 En aquesta visita del maig del 2014 no vàrem entrar dintre, la  vàrem veure per fora, és el recoregut que vaig fer amb el Camí per dintre de la ciutat.
Fa molts anys si que vaig tenir l'ocasió d'entrar i  vaig veure l'inmensitat de l'espai i les columnes altíssimes. Hi tornaré!!
 Per mi és un conjunt que es difícil visualitzar-lo per separat, la llotja, el mercat i l'església Joan de Joanes, tot i que en el bloc faré tres entrades diferents.